Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  n-
  • es  n-
  • en  n-

Química orgànica

Definition
Prefix que es fa servir per indicar que la cadena hidrocarbonada d'un compost no té ramificacions i és lineal.

Note

  • Per exemple, l'n-butà. Sovint l'ús d'aquest prefix s'obvia, ja que és obligat indicar quin és el tipus de ramificació que presenta un isòmer no lineal. Per exemple, l'isobutà és un dels isòmers ramificats del butà que té un metil unit al carboni 2.
  • ca  N-
  • es  N-
  • en  N-

Química orgànica

Definition
Prefix que es fa servir per indicar un substituent que es troba unit a un nitrogen en un compost.

Note

  • Per exemple, en la ^dimetilformamida^ (o N,N-dimetilformamida) tots dos metils estan units al nitrogen de l'amida.
  • ca  lisozim, n m
  • ca  N-acetilmuramoïl hidrolasa, n f sin. compl.
  • es  lisozima
  • en  lysozyme

Bioquímica

Definition
Enzim de la classe de les hidrolases, que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d'alguns bacteris i en produeix la lisi, per la qual cosa té propietats antibiòtiques. El lisozim hidrolitza els enllaços glicosídics <beta grega minúscula>(1<fletxa dreta>4) entre l'àcid N-acetilmuràmic i la N-acetilglucosamina alternatius de la cadena de peptidglicà, segons la reacció següent: <EXPRESSIÓ 7>. Descobert per Alexander Fleming (1922) en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d'ou, en diferents teixits i secrecions animals (llàgrimes, saliva, sang) i en el làtex d'alguns vegetals. El lisozim de clara d'ou és una proteïna d'una sola cadena polipeptídica de 129 residus d'aminoàcid, entrecreuada per quatre ponts disulfur formats per cadenes laterals de cisteïna. La seva estructura tridimensional ha estat determinada fins al nivell de l'àtom amb l'ajut de la difracció de raigs X (1966). Segons aquest estudi, un dels primers efectuats amb proteïnes, el lisozim és una proteïna globular típica, amb cinc hèlixs <alfa grega minúscula> i tres fulls <beta grega minúscula> antiparal·lels.
  • ca  acetanilida, n f
  • ca  N-fenilacetamida, n f
  • es  acetanilida
  • es  N-fenilacetamida
  • en  acetanilide
  • en  N-phenylacetamide
  • for  C6H6NHCOCH3

Química orgànica

Definition
Amida que s'obté per l'acetilació de l'^anilina^ amb ^àcid acètic^ glacial i que es presenta com una substància cristal·lina, neutra, estable.

Note

  • És molt poc soluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànic. Es fa servir en medicina, com a analgèsic i com a antipirètic, així com en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions de peròxid d'hidrogen i com a additiu en vernissos nitrocel·lulòsics.
  • ca  dimetilacetamida, n f
  • ca  N,N-dimetilacetamida, n f sin. compl.
  • ca  DMA, n f sigla
  • es  dimetilacetamida
  • es  N,N-dimetilacetamida
  • es  DMA sigla
  • en  dimethyl acetamide
  • en  N,N-dimethylacetamide
  • en  DMA sigla
  • for  CH3CON(CH3)2

Química orgànica

Definition
Amida que s'utilitza com a intermedi en síntesi orgànica i que es presenta en forma de líquid i té un punt d'ebullició de 220 ºC.

Note

  • És miscible en aigua i dissolvents orgànics i es fa servir com a ^dissolvent apròtic^ polar.
  • ca  dimetilformamida, n f
  • ca  N,N-dimetilformamida, n f sin. compl.
  • ca  DMF, n f sigla
  • es  dimetilformamida
  • es  N,N-dimetilformamida
  • es  DMF sigla
  • en  dimethylformamide
  • en  N,N-dimethylformamide
  • en  DMF sigla
  • for  HCON(CH3)2

Química orgànica

Definition
Amida que es presenta en forma de líquid de color blanc, de forta olor d'amina, i té un punt de fusió de −61 ºC i un punt d'ebullició de 152,8 ºC.

Note

  • És miscible en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics, amb l'excepció dels hidrocarburs halogenats. S'obté per la reacció de la dimetilamina amb àcid fòrmic. Es fa servir com a ^dissolvent apròtic^ polar de líquids i gasos, com a catalitzador en reaccions de carboxilació, en síntesi orgànica i com a portador de gasos. És tòxic per absorció cutània i irrita la pell, els ulls i les mucoses.
  • ca  NADH, n m
  • es  NADH
  • en  NADH

Bioquímica

Definition
Símbol que fa referència al coenzim dinucleòtid de nicotinamida i d'adenina. Aquest és un dels principals coenzims que es troben a les cèl•lules ja que intervé en moltes de les ^reaccions redox^ que s'hi produeixen. Té un paper essencial en la glicòlisi i en el cicle de l'àcid cítric.

Note

  • graf_QF1
  • ca  nafta, n f
  • es  nafta
  • en  naphtha

Química industrial

Definition
Fracció de petroli amb un interval de destil•lació des dels pentans fins a 215ºC. Se solen a obtenir en tres intervals diferents: les naftes lleugeres, fins a 71ºC; les naftes mitjanes, de 71 a 140ºC, i les naftes pesades, de 140 a 215ºC. Les naftes són uns components bàsics per a l'elaboració de gasolines, bé sigui directament, ja que per exemple la gasolina directa és una nafta lleugera, o bé com a aliment per a altres unitats de la ^refineria de petroli^, com els ^hidrotractaments^. La nafta petroquímica és la nafta que es fa servir com a matèria primera tant en els craqueigs tèrmics com en la fabricació del ^gas de síntesi^ per a obtenir productes petroquímics.
  • ca  ligroïna, n f
  • ca  nafta lleugera, n f sin. compl.
  • es  ligroína
  • es  nafta ligera
  • en  ligroin

Química industrial

Definition
Mescla volàtil, bàsicament d'^heptans^, obtinguda de la destil•lació del petroli i que bull entre els 60 ºC i els 110 ºC. De manera anàloga a l'èter de petroli, es fa servir com a dissolvent, tant en l'àmbit industrial com en el laboratori.
  • ca  naftalè, n m
  • es  naftaleno
  • en  naphthalene
  • for  C10H8

Química orgànica

Definition
Hidrocarbur aromàtic bicíclic format per dos anells de benzè condensats que es presenta com un sòlid amb un punt de fusió de 80 ºC i un punt d'ebullició de 218 ºC i que sublima a temperatura ambient.

Note

  • És insoluble en aigua i soluble en benzè, alcohol i èter. Es pot obtenir per destil·lació de combustibles fòssils, preferentment els sòlids com l'hulla o pissarres bituminoses. També es pot obtenir a partir d'algunes fraccions del petroli a les quals se'ls aplica processos que transformen els hidrocarburs alifàtics en aromàtics. Es fa servir en síntesi orgànica, com a producte intermedi en la formació de diversos productes, com ara anhídrid ftàlic, naftol i derivats del ^decahidronaftalè^. A més, té diverses utilitats directes, com les de fungicida, antisèptic, lubricant i trencador d'emulsions i tanins sintètics.