ordre de reacció
ordre de reacció
Química física
- ca ordre de reacció, n f
- es orden de reacción
- en order of reaction
Química física
Definition
Suma dels exponents de les diferents concentracions que apareixen en una ^equació de velocitat^. L'exponent de cada concentració és l'ordre de reacció respecte a aquesta espècie. Si la velocitat de formació d'un producte C s'expressa en funció de les concentracions dels reactius A i B segons v = k[A][B]2, l'ordre de reacció serà 3 = 1 + 2, ja que l'ordre respecte A és 1 i l'ordre respecte B és 2. Quan la dependència de la velocitat de reacció amb la concentració no s'expressa com el producte de concentracions elevades a un exponent, la reacció no té un ordre de reacció determinat. Per exemple, v = k1[A] / (k2 + [A]) no té un ordre determinat. Per a situacions extremes, si [A] >>> k2, llavors és d'ordre zero, mentre que per a [A] <<< k2 és d'ordre 1.
ordre de reacció electroquímica
ordre de reacció electroquímica
Electroquímica
- ca ordre de reacció electroquímica, n m
- es orden de reacción electroquímica
- en electrochemical reaction order
- sbl pi
Electroquímica
Definition
Valor de l'exponent que afecta la concentració d'un reactiu i dins l'equació cinètica entre la densitat de corrent i el sobrepotencial per a una reacció electròdica unidireccional amb múltiples etapes electroquímiques i químiques acoblades i amb control de transferència de càrrega. No té unitats i es calcula experimentalment com la derivada parcial del logaritme neperià de la densitat de corrent j que circula per l'elèctrode respecte el logaritme neperià de la concentració ci del reactiu en el si de la dissolució electrolítica en contacte amb ell, tot mantenint constant el seu potencial E i les concentracions cji dels altres reactius de la reacció electròdica, és a dir, pi = ( ln j / ln ci)E,Cji.
ordre parcial de reacció
ordre parcial de reacció
Química física
- ca ordre parcial de reacció, n m
- es orden parcial de reacción
- en partial order of reaction
Química física
Definition
Exponent real al qual està elevada la concentració de cadascuna de les espècies en una ^equació de velocitat^ del tipus v = k[A]α[B] β.
oregonator
oregonator
Química física
- ca oregonator, n m
- es oregonator
- en oregonator
Química física
Definition
Mecanisme de reacció capaç d'explicar les oscil•lacions químiques originades en algunes ^reaccions autocatalíques^. Aquest mecanisme fou proposat inicialment per tal de descriure la ^reacció de Belousov-Zhabotinskii^. Les etapes més importants d'aquesta reacció química, segons l'oregonator, són les següents: <EXPRESSIÓ 28>, on A és BrO<sub>3</sub><sup><signe menys></sup>, B és una espècie orgànica oxidable (habitualment l'àcid malònic), C és HOBr, P són altres productes, oxidats o reduïts, X és HBrO<sub>2</sub>, Y és Br<sup><signe menys></sup> i Z és Ce<sup>4+</sup>. Si s'accepta l'acompliment d'aquest mecanisme i es mantenen constants les concentracions d'A, B, C i D controlant els seus fluxos d'entrada i de sortida, les espècies X, Y i Z experimentaran oscil•lacions de les seves concentracions al llarg del temps, essencialment a causa del caràcter autocatalític de la tercera etapa. Vegeu també ^reacció oscil•lant^.
Note
- La denominació <i>oregonator<i> prové d'Oregon, que és el nom del lloc on treballa el grup de Richard Noyes, descobridor del mecanisme.
organoborà
organoborà
Química orgànica
- ca organoborà, n m
- es organoborano
- en organoborane
Química orgànica
Definition
Cadascun dels hidrocarburs del bor que es formen mitjançant una reacció d'addició regioselectiva de ^borà^ a un alquè.
Note
- El borà que es fa servir de manera més freqüent és el més simple, anomenat borà (BH3), tot i que existeix també en forma dímera, el diborà (B2H6). S'obté un trialquilborà (R3B), un dialquilborà (R2HB) o un alquilborà (RH2B). El principal interès dels organoborans és la síntesi orgànica, ja que són productes intermedis en la síntesi d'alcohols òpticament purs, cetones o alquens estereoespecífics.
organoclorat
organoclorat
Química orgànica
- ca organoclorat, n m
- es organoclorado
- en organochlorine
- en organochlorine compound
Química orgànica
Definition
Cadascun dels compostos orgànics que contenen clor.
Note
- Tenen especial interès els plaguicides clorats, que són hidrocarburs policíclics amb diversos substituents de clor. En són exemples el diclorodifeniltricloroetà, l'aldrina, la dieldrina i el clordà.
organofosforat
organofosforat
Química orgànica
- ca organofosforat, n m
- es organofosforado
- en organophosphorous
- en organophosphorus compound
Química orgànica
Definition
Cadascun dels compostos orgànics que contenen fòsfor.
Note
- Hi ha diferents grups d'organofosforats d'interès. Els ^fosfolípids^ es troben àmpliament distribuïts en la natura formant part de la lecitina, de determinades proteïnes i dels àcids nucleics; els èsters de l'àcid fosfínic i de l'àcid fosfònic s'utilitzen com a plastificants, insecticides i retardadors de flama; els pirofosfats inhibeixen la colinesterasa i s'utilitzen com a insecticides o neurogasos, i els èsters fosfòrics de glicerol, glicol i sorbitol, entre d'altres, componen fertilitzants i presenten una excel·lent solubilitat, la qual cosa permet penetrar fins a les capes profundes del sòl i actuar sobre les arrels de les plantes.
organometall
organometall
Química inorgànica
- ca compost organometàl·lic, n m
- ca organometall, n m sin. compl.
- es compuesto organometálico
- en organometallic compound
Química inorgànica
Definition
Cadascun dels compostos que contenen enllaços metall-carboni, sempre que l'àtom de carboni formi part d'una molècula orgànica.
Note
- En conseqüència, els complexos de metalls amb cianur no es consideren compostos organometàl•lics, encara que poden estar presents en complexos amb altres ^lligands^ que sí que se'n considerin. Els lligands orgànics que intervenen en compostos organometàl•lics es poden classificar segons dues característiques principals: l'^hapticitat^ i el nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni. L'hapticitat pot variar per a un mateix lligand. Per exemple, el ciclopentadienil (C<sub>5</sub>H<sub>5</sub><sup><signe menys></sup>) pot enllaçar-se amb un àtom de carboni i es representa mitjançant <eta grega minúscula><sup>1</sup><signe menys>C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>. Es denomina <i>monohapto-</i> + <i>nom del lligand</i>, amb tres àtoms de carboni (<eta grega minúscula><sup>3</sup><signe menys>C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>, trihapto) o amb cinc àtoms de carboni (<eta grega minúscula><sup>5</sup><signe menys>C<sub>5</sub>H<sub>5</sub>, pentahapto). El nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni és útil a l'hora d'aplicar la ^regla dels divuit electrons^. Els lligands es consideren espècies neutres fins i tot si són anions en estat lliure (per exemple C<sub>5</sub>H<sub>5</sub> en lloc de C<sub>5</sub>H<sub>5</sub><sup><signe menys></sup>). Per a lligands d'hapticitat variable, el nombre d'electrons varia d'acord amb la variació de l'hapticitat. Això no vol dir, però, que el nombre d'electrons hagi de ser igual a l'hapticitat. Per exemple, existeixen lligands monohapto d'un o de tres electrons. A la taula es mostren alguns lligands i s'indiquen l'hapticitat i el nombre d'electrons.
orgànul
orgànul
Bioquímica
- ca orgànul, n m
- es orgánulo
- en organoid
Bioquímica
Definition
Element cel·lular diferenciat, limitat per una membrana lipoproteica simple o doble, que té una morfologia i una funció específica. Alguns exemples d'orgànuls són els mitocondris o els cloroplasts, entre d'altres.
orto-
orto-
Química inorgànica
- ca orto-
- es orto-
- en ortho-
Química inorgànica
Definition
Prefix que es fa servir, en química inorgànica, per indicar que un àcid es troba en la forma més hidratada.
Note
- Per exemple, l'àcid ortofosfòric (H<sub>3</sub>PO<sub>4</sub> o P<sub>2</sub>O<sub>5</sub> · 3 H<sub>2</sub>O).
