Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  poliè, n m
  • es  polieno
  • en  polyene

Química orgànica

Definition
Cadascun dels hidrocarburs alifàtics o cíclics insaturats que contenen dos o més enllaços dobles carboni-carboni.

Note

  • En són exemples els ^diens^, com el butadiè o el pentadiè, i el ciclooctatetraè.
  • ca  polielectròlit, n m
  • es  polielectrólito
  • en  polyelectrolyte

Química física

Definition
Electròlit macromolecular que conté diferents grups ionitzables. Els polielectròlits poden ser naturals, com les proteïnes o els àcids nucleics, o sintètics, i tant poden ser solubles com insolubles en aigua. Es poden classificar en poliàcids febles, com l'àcid poliacrílic; polibases febles, com la polivinilpiridina, o poliamfòlits, com el copolímer de l'àcid acrílic i la vinilpiridina. Els polielectrònics tenen moltes aplicacions com a coagulants, floculants o bescanviadors d'ions.
  • ca  polièster, n m
  • es  poliéster
  • en  polyester

Termes generals

Definition
^Polímer de condensació^ format a partir d'un àcid carboxílic i d'un diol. Dins de les fibres sintètiques, els polièsters formats per un diol i àcid tereftàlic constitueixen el grup de major producció i consum a causa, sobretot, de la seva elevada estabilitat dimensional i de forma.
  • ca  polímer, n m
  • es  polímero
  • en  polymer

Termes generals

Definition
Molècula formada per un nombre elevat de ^monòmers^.
  • ca  polímer conductor, n m
  • ca  plàstic conductor, n m sin. compl.
  • es  plástico conductor
  • es  polímero conductor
  • en  conducting plastic
  • en  conducting polymer

Electroquímica

Definition
Material constituït per cadenes polimèriques de molècules orgàniques conjugades i dopades parcialment amb ions positius o negatius. Els més importats són el polipirrole, la polianilina i el politiofè. Un polímer conductor dopat amb anions conté càrregues positives (o polarons) i es comporta com a semiconductor de tipus p, mentre que si es troba dopat amb cations, conté càrreges negatives i és un semiconductor de tipus n. La conductivitat d'aquests materials és molt variable i sol valer entre 100 i 105 S cm1, segons el monòmer de partida, el procediment d'obtenció, el tipus d'ió dopant, els lligams existents en las seves cadenes, etc. El seu dopatge es pot dur a terme químicament mitjançant una reacció redox en què el polímer s'oxida o redueix sota l'acció d'un agent oxidant o reductor, respectivament, tot incorporant-hi els ions necessaris per a contrarestar les càrregues generades en las seves cadenes. Sovint, l'agent oxidant o reductor pot fins i tot polimeritzar directament el monòmer de partida i, tot seguit, oxidar o reduir el polímer resultant. Això també succeeix en l'electrogeneració d'un electropolímer conductor, el qual normalment s'obté com un film dipositat sobre Pt o acer a partir de l'oxidació anòdica del monòmer dissolt en acetonitril amb un electròlit indiferent (LiClO4, per exemple). Sota l'acció del corrent anòdic, té lloc l'electropolimerització catiònica del monòmer i també l'oxidació interna de l'electropolímer resultant amb formació de polarons, tot produint-se la seva forma oxidada, la qual està dopada amb l'anió procedent del medi (ClO4, per exemple). En aplicar un corrent catòdic prou elevat a la forma oxidada, els seus polarons electroactius són reduïts i es perden part del anions dopants, produint-se així la seva forma reduïda o desdopada. El pas entre ambdues formes oxidada i reduïda és reversible i fa palesa la propietat de càrrega/descàrrega en el procés de dopatge/desdopatge de l'electropolímer durant la seva oxidació/reducció, la qual va acompanyada d'altres propietats característiques, com el canvi de color de les dues formes i el seu canvi de volum. Això permet d'emprar els polímers conductors en bateries recarregables, en finestres intel·ligents que regulen una il·luminació constant en estances, en músculs artificials que originen moviments en aplicar un corrent, en nervis artificials que transmeten senyals elèctrics, en sensors electroquímics, etc. Els polímers conductors també absorbeixen les radiacions, motiu pel qual s'usen com a recobriments d'avions per a fer-los invisibles al radar (avions fantasmes) o d'objectes fotosensibles per a protegir-los de la radiació solar. Vegeu també ^electrocromisme^.

Note

  • Imatges_electroquímica 020 (estructura d'una polianilina conductora anomenada sal d'emeraldina, on X és l'anió dopant)
  • ca  polímer d'addició, n m
  • es  polímero de adición
  • en  addition polymer

Termes generals

Definition
^Polímer^ el producte final del qual és un múltiple exacte del monòmer inicial. S'obté mitjançant una reacció en cadena, principalment per via radicalària. En són exemples el polietilè, el poliestirè i el clorur de polivinil, els quals constitueixen la base dels principals materials termoplàstics.
  • ca  polímer de condensació, n m
  • es  polímero de condensación
  • en  condensation polymer

Termes generals

Definition
^Polímer^ format per un monòmer que s'uneix amb ell mateix a través de reaccions de condensació, en les quals s'eliminen molècules petites com, per exemple, d'aigua.
  • ca  polimerasa, n f
  • es  polimerasa
  • en  polymerase

Bioquímica

Definition
Enzim que catalitza la síntesi d'una seqüència de DNA o de RNA a partir d'un motlle o seqüència nucleotídica de DNA. Es diferencia entre DNA polimerasa i RNA polimerasa, considerant-se aquest últim DNA dependent perquè requereix la presència del DNA corresponent per a poder fer-ne la còpia de l'RNA.
  • ca  polimerització, n f
  • es  polimerización
  • en  polymerisation
  • en  polymerization

Química física, Química industrial

Definition
Procés pel qual alguns ^monòmers^ formen enllaços químics entre ells per formar ^polímers^, ja sigui en forma de cadena o en forma d'una xarxa tridimensional. La polimerització es pot dur a terme com a ^poliaddició^ o com a ^policondensació^. Si els monòmers que constitueixen el polímer són de diferent tipus, es parla de copolimerització. En la indústria del refinatge, es dimeritza o trimeritza el propè i diferents butens per donar molècules ramificades de 6 a 9 àtoms de carboni d'alt nombre d'octà. El procés usa àcid fosfòric com a ^catalitzador^, sobre kieselgur o quars, i treballa a uns 400 ºC i 30 bar. Fou un procés molt usat en les dècades de 1930 i 1940 per tal d'obtenir combustibles d'aviació. Aquest procés fou majoritàriament substituït pel procés d'^alquilació^, si bé els baixos costos d'operació i d'inversió fa que se segueixi usant en algunes refineries.
  • ca  poliaddició, n f
  • ca  polimerització d'addició, n f sin. compl.
  • ca  polimerització en cadena, n f sin. compl.
  • es  poliadición
  • es  polimerización en cadena
  • es  polimerización por adición
  • en  addition polymerization
  • en  chain polymerization
  • en  polyaddition

Química física

Definition
Polimerització basada en una reacció en cadena en què monòmers activats s'addicionen successivament a un polímer originat per un monòmer. Hi ha tres grups d'etapes en les polimeritzacions en cadena. En l'^etapa d'iniciació^ o les etapes d'iniciació es formen les molècules activades de monòmer que donaran lloc a la reacció en cadena. L'espècie activada pot ser un radical o un ió. En les ^etapes de propagació^, els monòmers activats reaccionen amb altres monòmers, tot incrementant el ^grau de polimerització^ del polímer que es forma. En l'^etapa de terminació^ o les etapes de terminació, es desactiven les cadenes del polímer en creixement. La terminació es pot produir per recombinació de dues cadenes actives; per una reacció de desproporció, en virtut de la qual un àtom d'hidrogen es transfereix d'una cadena a l'altra, o per transferència del caràcter actiu d'una cadena a qualsevol altra molècula del medi de reacció. La ^velocitat de reacció^ de la polimerització es pot assimilar a la velocitat de desaparició del monòmer i, com que l'etapa d'iniciació és generalment molt més lenta que les etapes de propagació, es pot considerar que pràcticament tot el monòmer es consumeix en aquestes últimes. Si, a més a més, se suposa que la reactivitat de les cadenes de polímer actives és independent del nombre de monòmers que les constitueixen, la velocitat de polimerització s'expressa: v = −d[M]/dt = kp[M][Mx*], on kp és el coeficient de velocitat de qualsevol de les etapes de propagació i [Mx*] és la concentració total de cadenes de polímer actives. Si, finalment, s'aplica l'^aproximació de l'estat estacionari^ a la concentració total de cadenes de polímer actives, tot suposant que les etapes de terminació importants són les que no generen cap radical o ió, s'arriba a la següent expressió per a la velocitat de reacció de les etapes de propagació i, per tant, del procés de poliaddició: v = kp( ki/ kt)1/2[I]1/2[M], on ki i kt són els coeficients de velocitat de la primera etapa d'iniciació i de l'etapa de terminació, respectivament, i [I] és la concentració de l'iniciador, que activa el primer monòmer. A partir d'aquesta equació es poden deduir les expressions per a la longitud de cadena i per al grau de polimerització. Aquestes expressions són molt importants perquè reflecteixen el control cinètic que es pot exercir sobre la massa molecular mitjana d'un polímer. Així doncs, la longitud de cadena d'un polímer i, en conseqüència, la seva massa molecular, augmenten a mesura que la concentració d'iniciador i la el coeficient de velocitat de l'etapa d'iniciació disminueixen. Un exemple de poliaddició és la poliaddició de l'etilè per formar polietilè: H−[CH2−CH2]n−H.