Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  p-
  • ca  para-
  • es  p-
  • es  para-
  • en  p-
  • en  para-

Química orgànica

Definition
Prefix que es fa servir per indicar que dos substituents en un anell de benzè es troben en les posicions relatives 1,4.

Note

  • Per exemple, el p-metilfenol té un metil en la posició 4 respecte de l'hidroxil, el qual es considera el grup funcional principal i, en conseqüència, se li atribueix la posició 1. Un altre exemple és el p-xilè, l'isòmer para del ^xilè^, en què els metils es troben en les posicions 1 i 4. Vegeu també ^o-^ i ^m-^.
  • ca  sulfanilamida, n f
  • ca  4-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
  • ca  p-aminobenzensulfonamida, n f sin. compl.
  • es  4-aminobencenosulfonamida
  • es  p-aminobencenosulfonamida
  • es  sulfanilamida
  • en  4-aminobenzenesulfonamide
  • en  p-aminobenzenesulfonamide
  • en  sulfanilamide
  • for  H2NC6H4SO2NH2

Química orgànica

Definition
Sulfonamida que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor amb un punt de fusió de 165 ºC.

Note

  • És soluble en aigua, acetona, àcid clorhídric i hidròxid de sodi, i poc soluble en alcohol i èter. Es fa servir en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfonamides i en veterinària com a antimicrobià.
  • ca  hidroquinona, n f
  • ca  benzen-1,4-diol, n m sin. compl.
  • ca  1,4-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
  • ca  p-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
  • es  benceno-1,4-diol
  • es  1,4-dihidroxibenceno
  • es  hidroquinona
  • es  p-dihidroxibenceno
  • en  benzene-1,4-diol
  • en  1,4-dihydroxybenzene
  • en  hydroquinone
  • en  p-dihydroxybenzene
  • for  C6H4(OH)2

Química orgànica

Definition
Diol fenòlic que es presenta com un sòlid cristal·lí de color blanc amb un punt de fusió de 170 ºC.

Note

  • És soluble en aigua, alcohol i èter. És un producte irritant per ingestió i inhalació, i cal evitar-ne el contacte amb la pell i els ulls. Es fa servir com a revelador fotogràfic, com a producte intermedi en la síntesi de colorants i com a antioxidant per a greixos i olis. S'oxida fàcilment a quinona en contacte amb l'aire, sobretot si està en solució. Per tant, s'ha de guardar ben tancat i protegit de la llum
  • ca  pal·ladi, n m
  • es  paladio
  • en  palladium
  • sbl  Pd

Química inorgànica

Definition
Element segon del grup 10 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 46 i massa atòmica 106,42.

Note

  • Se'n coneixen fins a trenta-tres isòtops, dels quals sis són estables, <sup>102</sup>Pd, <sup>104</sup>Pd, <sup>105</sup>Pd, <sup>106</sup>Pd, <sup>108</sup>Pd i <sup>110</sup>Pd. Es presenta com un metall blanc grisenc amb llustre metàl•lic, dúctil i mal•leable, amb un punt de fusió de 1.552 ºC i un punt d'ebullició de 2.940 ºC. És poc abundant en l'escorça terrestre i es troba en estat natiu formant aliatges amb altres metalls del grup del platí. Encara que és poc reactiu, és el més reactiu dels elements del grup del platí. Presenta principalment els estats d'oxidació +2 i +4. Té la propietat d'ocloure grans volums d'hidrogen a temperatura baixa i, en calent, permet la difusió d'hidrogen a través seu, en la qual es basa un mètode per a l'obtenció d'hidrogen de gran puresa. El seu ús principal és com a catalitzador i també en aliatges de propietats especials.
  • ca  paper, n m
  • es  papel
  • en  paper

Indústria paperera

Definition
Matèria enfeltrada, constituïda per l'encavalcament de fibres de cel·lulosa prèviament suspeses en aigua, que s'estén i s'asseca per a formar làmines molt primes.
  • ca  p-
  • ca  para-
  • es  p-
  • es  para-
  • en  p-
  • en  para-

Química orgànica

Definition
Prefix que es fa servir per indicar que dos substituents en un anell de benzè es troben en les posicions relatives 1,4.

Note

  • Per exemple, el p-metilfenol té un metil en la posició 4 respecte de l'hidroxil, el qual es considera el grup funcional principal i, en conseqüència, se li atribueix la posició 1. Un altre exemple és el p-xilè, l'isòmer para del ^xilè^, en què els metils es troben en les posicions 1 i 4. Vegeu també ^o-^ i ^m-^.
  • ca  parafina, n f
  • es  parafina
  • en  paraffin

Química orgànica

Definition
Fracció sòlida d'alcans, ceres i olis, obtinguts de la destil·lació del petroli o d'altres combustibles fòssils.

Note

  • La denominació parafina prové del llatí parum i affinis (que significa 'poca afinitat'), amb referència a la poca reactivitat d'aquests compostos orgànics. El terme parafina prové del llatí parum i affinis, i vol dir 'poca afinitat', amb referència a la poca reactivitat d'aquests hidrocarburs.
  • ca  alcà, n m
  • ca  parafina, n f sin. compl.
  • es  alcano
  • es  parafina
  • en  alkane
  • en  paraffin

Química orgànica

Definition
Hidrocarbur alifàtic saturat de cadena oberta amb o sense cadenes laterals de fórmula general CnH2n + 2.

Note

  • Aquesta fórmula implica que tots els àtoms de carboni presenten hibridació sp3, la qual cosa significa que tant els enllaços carboni-carboni com els carboni-hidrogen són enllaços σ. Els alcans constitueixen la sèrie homòloga més simple, ja que no hi ha cap grup funcional. Es considera un hidrocarbur saturat per l'escassa activitat, que es deu al fet que tots els enllaços són σ i, a més, no estan polaritzats. Normalment, no reaccionen ni amb àcids, ni amb bases fortes ni amb agents oxidants. Només produeixen aquelles reaccions que comporten la ruptura homolítica d'enllaços carboni-carboni o carboni-hidrogen, a través de la formació de radicals lliures. L'alcà més simple és el ^metà^. Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens (−CH2−). A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'^isomeria^, com a conseqüència de la ramificació de la cadena de carbonis. El nombre d'isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta. L'estructura espacial dels alcans ve determinada per la disposició tetraèdrica dels quatre enllaços simples a l'entorn del carboni. Aquesta disposició es deu a la hibridació sp3 dels orbitals atòmics (2s1; 2px1, 2py1 i 2pz1) de cadascun dels àtoms que componen la cadena saturada dels alcans. En els alcans lineals els carbonis es troben en forma escalada. Els alcans són més lleugers que l'aigua i no s'hi dissolen perquè són apolars. Només són solubles en compostos de naturalesa semblant (similia similibus solvuntur). Els de menys de 5 carbonis són gasosos a temperatura ambient. Els següents són líquids, i el primer sòlid, amb una fusió per damunt de 25 ºC, és en la sèrie normal l'octadecà (C<sub>18</sub>). Les propietats físiques dels alcans amb cadenes ramificades difereixen dels de cadena lineal, el punt d'ebullició acostuma a ser tant més baix com més gran és la substitució d'hidrògens per grups alquil. Els alcans se separen per ^destil•lació fraccionada^. Sempre han estat considerats compostos poc reactius, però això només és cert enfront dels reactius clàssics i a temperatura ordinària. Ara bé, en presència de llum o de catalitzadors o a temperatures elevades, poden arribar a reaccionar de manera violenta. Així, la seva combustió allibera una gran quantitat d'energia, la qual és molt emprada en la vida quotidiana, en la calefacció i els carburants. D'altra banda, la majoria de les nombroses reaccions industrials on intervenen els alcans tenen la finalitat d'obtenir compostos, majoritàriament hidrocarburs, destinats a la combustió. Actualment, els alcans s'obtenen bàsicament del petroliper destil·lació fraccionada, per bé que el metà és el producte majoritari del gas natural. La denominació parafina es deu a la seva escassa reactivitat.
  • ca  paral·lel -a, adj
  • es  paralelo
  • en  parallel

Química teòrica

Definition
Dit de la disposició relativa de dos vectors que tenen la mateixa direcció i estan orientats en el mateix sentit. Els electrons d'una subcapa atòmica incompleta tendeixen a posar els seus spins paral·lels. Un material ferromagnètic presenta àmplies zones en les quals els moments magnètics de les molècules tenen una disposició paral·lela. Vegeu també ^spins paral·lels^.
  • ca  paramagnètic -a, adj
  • es  paramagnético
  • en  paramagnetic

Química teòrica

Definition
Dit del medi o substància que té una susceptibilitat magnètica positiva i, en conseqüència, s'imanta en el mateix sentit que el camp magnètic extern aplicat. Una substància paramagnètica està formada per molècules que tenen un moment magnètic permanent i, per tant, pot experimentar una imantació per orientació. Com que la contribució d'aquesta imantació per orientació a la susceptibilitat magnètica (l'anomenada contribució paramagnètica) és positiva i de valor sempre superior a la contribució diamagnètica, la seva existència determina el valor positiu de la susceptibilitat magnètica total. La inducció magnètica dins d'un material paramagnètic és major que en el buit. El comportament paramagnètic de certes substàncies reflecteix que els seus àtoms o molècules tenen un moment angular de spin o bé un moment angular orbital diferent de zero. Són exemples de substàncies paramagnètiques gasos com l'òxid de nitrogen i l'oxigen; metalls com el platí i el pal·ladi, complexos i substàncies que contenen radicals o biradicals moleculars. Vegeu també ^imantació^.