Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  química analítica, n f
  • es  química analítica
  • en  analytical chemistry

Química analítica

Definition
Part de la química que estudia el conjunt de principis, lleis i tècniques que constitueixen el fonament de l'^anàlisi química^. Es divideix en química analítica qualitativa, per a l'^anàlisi qualitativa^, i química analítica quantitativa, per a l'^anàlisi quantitativa^. Així doncs, mentre l'anàlisi química és tècnica, la química analítica és ciència i, en conseqüència, estableix lleis i principis que justifiquen el perquè i el com dels processos analítics.
  • ca  química computacional, n f
  • es  química computacional
  • en  computational chemistry

Química teòrica

Definition
Part de la química que utilitza procediments de càlcul numèric per estudiar la matèria i els processos químics que aquesta experimenta. El desenvolupament de la química computacional va estretament lligat al dels ordinadors o computadors digitals (dels que ha manllevat el nom) ja que la seva utilització ha permès emprar tècniques de càlcul cada cop més sofisticades i abordar l'estudi de sistemes i processos més complicats. La química computacional juga un paper de lligam entre la química experimental i la química teòrica; per una banda permet validar els models teòrics si els càlculs basats en els seus esquemes poden reproduir la informació experimental i, per l'altra, els seus resultats poden tenir un valor predictiu i donar informació sobre sistemes i processos difícils d'estudiar experimentalment. Són moltes les subàrees que conformen la química computacional; entre elles destaquen les aplicacions de la química quàntica, els procediments basats en la termodinàmica estadística com són les tècniques de simulació, els càlculs de la reactivitat química, els mètodes de correlació estructura-activitat, les aplicacions estadisticomatemàtiques de la quimiometria, els procediments basats en les xarxes neuronals, els càlculs de modelització molecular i disseny de fàrmacs, etc. Vegeu també ^mètode de Montecarlo^, ^mètode de dinàmica molecular^ i ^relacions estructura-activitat quantitatives^.
  • ca  química del C<sub>1</sub>, n f
  • es  química del C<sub>1</sub>
  • en  C<sub>1</sub> chemistry

Química industrial

Definition
Conjunt de processos químics relacionats amb les molècules orgàniques d'interès industrial que tenen un sol àtom de carboni, com el metà, el metanol, el metanal o diversos derivats, com el cloroform, el clorur de metilè o els clorofluorometans. Recentment, aquests processos han adquirit importància, especialment per la seva obtenció a partir del ^gas natural^. Després de la ^carboquímica^, basada en l'acetilè i amb un triple enllaç molt reactiu, i de la ^petroquímica^, basada en l'etilè i amb un doble enllaç no tan reactiu, la química del C<sub>1</sub> es perfila com una nova via d'obtenció de productes químics a partir del gas natural, fins fa poc un producte principalment usat com a combustible.
  • ca  química física, n f
  • ca  fisicoquímica, n f sin. compl.
  • es  fisicoquímica
  • es  química física
  • en  chemical physics
  • en  physical chemistry

Química física

Definition
Disciplina científica pertanyent a un àmbit multidisciplinari dins de les ciències experimentals que s'ocupa dels fenòmens químics o d'interès per a la química, descrits i analitzats des d'una perspectiva fisicomatemàtica, i que té com a principal objectiu arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen. La química física permet tant caracteritzar els seus problemes en una escala habitual de laboratori des d'un nivell macroscòpic o fenomenològic, com també descriure'n d'altres en els seus aspectes més microscòpics o moleculars. Així doncs, cal diferenciar entre la química física macroscòpica o fenomenològica, on les eines més emprades són la termodinàmica, la cinètica química i la termodinàmica dels processos irreversibles, i la química física microscòpica o molecular, on es fa servir la metodologia donada tant per la mecànica clàssica com per la mecànica quàntica. El buit existent entre aquests dos nivells de descripció queda cobert mitjançant l'ús de la mecànica estadística, la qual permet la predicció de propietats macroscòpiques a partir del comportament del sistema en l'àmbit molecular. Així doncs, caldria parlar també d'una química física estadística. La denominació química física s'empra en l'àmbit de la química, mentre que fisicoquímica s'empra en l'àmbit de la física.
  • ca  química inorgànica, n f
  • es  química inorgánica
  • en  inorganic chemistry

Química inorgànica

Definition
Branca de la química que s'ocupa de la investigació experimental i la interpretació teòrica de les propietats i reaccions de tots els elements i els seus compostos, amb l'excepció dels hidrocarburs i la major part dels seus derivats.

Note

  • Tradicionalment, la química inorgànica es considerava la química de tots els elements, excepte del carboni, principalment per oposició a la ^química orgànica^, considerada la química del carboni. A causa de la seva complexitat i interdisciplinarietat, que va en augment cada dia, aquest concepte va deixar de ser vàlid i calia una nova definició que reflectís no només la gran complexitat de l'àrea sinó també el fet que la química inorgànica s'ocupa, a banda dels elements i compostos, de l'estudi de les propietats i els principis físics. De totes maneres, sempre hi ha àrees més ben definides que d'altres i zones de solapament amb altres disciplines. Si cal buscar un denominador comú a tots els químics inorgànics, aquest és sens dubte la ^taula periòdica dels elements^, que ajuda els químics inorgànics a organitzar i comprendre les substàncies, reaccions i propietats.
  • ca  química làser, n f
  • es  química láser
  • en  laser chemistry

Química física

Definition
Camp de la química que es dedica a l'aplicació dels làsers als estudis fotoquímics. La fotoquímica s'ha beneficiat molt del caràcter monocromàtic de la radiació làser, atès que permet provocar transicions a determinats estats excitats amb molta precisió, la qual cosa es tradueix al seu torn, per exemple, en un augment de la velocitat de reacció de certes reaccions. Una altra aplicació relacionada amb aquest caràcter monocromàtic és l'estudi de la dinàmica de reaccions estat a estat, que proporciona informació no sols de la velocitat a la qual es formen els productes en una reacció, sinó també dels estats quàntics en què es generen. Relacionat amb aquestes dues aplicacions, encara que es tracta d'una tècnica que s'ha de desenvolupar, hi ha el control que es podria exercir sobre el curs de les reaccions mitjançant els polsos làsers. Una darrera aplicació dels làsers a la química és la separació d'isotopòmers, per mitjà de tècniques com la ^fotoionització^, la ^fotodissociació^ o la ^fotoisomerització^.
  • ca  química orgànica, n f
  • es  química orgánica
  • en  organic chemistry

Química orgànica

Definition
Branca de la química que estudia l'estructura, les propietats i el comportament dels compostos del ^carboni^.

Note

  • El seu origen es remunta cap a l'any 1828, quan Friedrich Wholer va sintetitzar fortuïtament la urea, obtinguda fins aleshores a partir de l'orina dels mamífers. Aquesta síntesi va fer pensar que els compostos orgànics també es podien sintetitzar. A principis del segle XIX es preparaven nous colorants i, sobretot, s'aïllaven i purificaven compostos d'origen vegetal amb finalitats medicinals, tot i la carència d'informació estructural. Hi ha una gran diversitat de compostos orgànics útils, des dels polímers naturals i sintètics que constitueixen la base de molts materials per vestir, transportar o allotjar l'home, fins als fàrmacs que permeten guarir múltiples malalties. Actualment s'està treballant de forma especial en la sostenibilitat i es dissenyen processos que generen menys residus o es reutilitzen els que es produeixen. Els compostos orgànics estan formats majoritàriament per àtoms de carboni i hidrogen, i excepcionalment contenen heteroàtoms, els més comuns dels quals són l'oxigen, el nitrogen, el sofre, el fòsfor i ferro, clor, brom i iode. L'estructura dels compostos orgànics està constituïda bàsicament per enllaços entre els carbonis i entre el carboni i l'hidrogen. És per això l'esquelet bàsic d'aquests compostos s'anomena cadena hidrocarbonada. La química orgànica exclou els compostos binaris, com ara els òxids de carboni, els carburs metàl·lics i el sulfur de carbonil, i els compostos ternaris, com els carbonils metàl·lics i els carbonats. La major part dels compostos coneguts són compostos orgànics. El seu nombre és indeterminat, però se n'han identificat i anomenat al voltant de sis milions. Aquests compostos es classifiquen en diferents grups atenent l'àtom o ^grup funcional^ que els caracteritza, els quals els donen les propietats físiques característiques. L'ús de l'adjectiu orgànica prové del fet que els compostos que es coneixien en un principi eren d'origen natural i constituïen els organismes vius.
  • ca  química quàntica, n f
  • es  química cuántica
  • en  quantum chemistry

Química teòrica

Definition
Part de la química que utilitza la mecànica quàntica per estudiar, des d'un punt de vista microscòpic, la matèria i els processos químics que aquesta experimenta. La química quàntica se centra principalment en l'estudi de l'estructura electrònica d'àtoms i molècules, la interpretació de les seves propietats físiques, químiques i espectrals, l'estudi de la natura i l'estabilitat dels enllaços, la interpretació de les forces intermoleculars, la reactivitat de les molècules, els problemes de la cinètica química, els processos de catàlisi i les propietats elèctriques i magnètiques dels sòlids. La descripció d'aquests sistemes és possible si es coneixen les funcions d'ona que corresponen als seus estats. Emperò, la resolució de la seva equació de Schrödinger no és una tasca senzilla a causa de l'elevat nombre de partícules que els formen i al fet que aquestes interaccionen entre si. Això fa que sigui necessari recórrer a diverses aproximacions. Així, en el cas de les molècules es considera l'aproximació de Born-Oppenheimer per separar el moviment electrònic del moviment nuclear. En l'estudi de l'estructura electrònica el mètode dels orbitals moleculars és el procediment més emprat. Aquest es fonamenta en el mètode de Hartree-Fock, un procediment iteratiu per calcular els orbitals que permeten construir la funció d'ona electrònica. La introducció de mètodes que tenen en compte la correlació electrònica, encara que computacionalment són costosos, permeten millorar la descripció dels sistemes moleculars. La utilització dels ordinadors ha sigut cabdal per afavorir el desenvolupament de la química quàntica. El progressiu augment de la seva capacitat i velocitat fa que els resultats puguin ser més acurats i que a la vegada es pugui endegar l'estudi de sistemes cada cop més complexos.
  • ca  química teòrica, n f
  • es  química teórica
  • en  theoretical chemistry

Química teòrica

Definition
Part de la química que utilitza els principis teòrics que es deriven de les lleis fonamentals de la física per entendre, descriure i predir les propietats de la matèria i els processos químics que aquesta experimenta. La química teòrica inclou els desenvolupaments teòrics i els models de matèries com la química quàntica, la termodinàmica, la termodinàmica estadística, la cinètica química, l'espectroscòpia, l'electroquímica, la termodinàmica dels processos irreversibles, etc., i també les aplicacions numèriques que es dedueixen de les mateixes. La diversitat de teories que relaciona i de problemes que afronta fan que la química teòrica sigui una matèria interdisciplinar dins de la química. Vegeu també ^química computacional^.
  • ca  adsorció química, n f
  • ca  quimioadsorció, n f sin. compl.
  • es  adsorción química
  • es  quimioadsorción
  • en  chemi-adsorption
  • en  chemical adsorption
  • en  chemisorption

Química física

Definition
Adsorció per enllaç químic, que normalment és un ^enllaç covalent^.

Note

  • L'entalpia d'adsorció d'una adsorció química correspon a una energia d'enllaç al voltant de 100 kcal/mol, molt més gran que la d'un procés d'adsorció física. És lenta i sol ser difícilment reversible.

    Langmuir en va establir la base teòrica l'any 1916.

    El fet que es formin veritables enllaços entre adsorbent i adsorbat fa que l'adsorció química només es doni en determinats punts de la superfície i que s'arribi a la saturació.

    El procés d'adsorció química se sol estudiar mitjançant una ^isoterma d'adsorció^, de les quals cal esmentar la ^isoterma de Langmuir^ i la ^isoterma de Freundlich^.

    Vegeu també ^centre d'adsorció^.