Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  regla de Cram, n f
  • es  regla de Cram
  • en  Cram's rule

Química orgànica

Definition
Regla que regeix l'estereoquímica en l'addició a l'àtom de carboni d'un carbonil que té un centre quiral adjacent, per la qual es formarà el diastereòmer resultant de l'aproximació del reactiu pel costat amb menys impediment estèric.
  • ca  regla de Hückel, n f
  • ca  regla de Hückel de (4n +2), n f sin. compl.
  • es  regla de Hückel
  • es  regla de Hückel de (4n +2)
  • en  Hückel (4n + 2) rule
  • en  Hückel rule

Química orgànica

Definition
Regla per la qual els sistemes monocíclics planars amb (4n + 2) electrons π presenten caràcter ^aromàtic^.

Note

  • La regla de Hückel generalment es limita a valors de n entre 0 i 5. Els compostos que la compleixen poden deslocalitzar els electrons π per tot l'anell. El benzè i la piridina la compleixen amb 6 electrons π.
  • ca  regla de Hückel, n f
  • ca  regla de Hückel de (4n +2), n f sin. compl.
  • es  regla de Hückel
  • es  regla de Hückel de (4n +2)
  • en  Hückel (4n + 2) rule
  • en  Hückel rule

Química orgànica

Definition
Regla per la qual els sistemes monocíclics planars amb (4n + 2) electrons π presenten caràcter ^aromàtic^.

Note

  • La regla de Hückel generalment es limita a valors de n entre 0 i 5. Els compostos que la compleixen poden deslocalitzar els electrons π per tot l'anell. El benzè i la piridina la compleixen amb 6 electrons π.
  • ca  regla de Hund, n f
  • es  regla de Hund
  • en  Hund's rule

Química teòrica

Definition
Regla empírica, proposada per F. Hund, que permet predir, amb força fiabilitat, quin és el terme espectral de menor energia de cada configuració electrònica d'un àtom. Segons aquesta regla, el terme de menor energia d'una configuració electrònica és el de major multiplicitat i si n'existeix més d'un amb multiplicitat màxima, el que tingui major valor del nombre quàntic orbital, l.
  • ca  regla de l'octet, n f
  • es  regla del octeto
  • en  octet rule

Termes generals

Definition
Regla segons la qual un àtom que vol formar part un compost guanya, perd o comparteix electrons per tal d'aconseguir vuit electrons en la capa de valència.
  • ca  regla de la palanca, n f
  • es  regla de la palanca
  • en  lever rule

Enginyeria química

Definition
Balanç de matèria realitzat gràficament en un diagrama d'equilibri d'un sistema bifàsic i que permet calcular les quantitats de cadascuna de les fases del sistema. Aquest balanç dóna la relació entre les quantitats de un component present en cada una de les dues fases que es troben en equilibri, a les condicions de temperatura, <i>T</i>, i pressió, <i>p</i>, de treball. Per a sistemes d'un sol component (substàncies pures), normalment s'expressa en termes de la relació entre el nombre de mols de l'espècie que es troben en cada fase i el volum molar mitjà del sistema, <i>V</i><sub>m</sub>: EXPRESSIÓ 163, on <i>V</i><(<alfa grega minúscula>) sobre m> i <i>V</i><(<beta grega minúscula>) sobre m> representen els volums molars de les dues fases que coexisteixen en equilibri en les codicions de temperatura i pressió de treball. Aquest regla té una interpretació geomètrica simple, ja que, si en un diagrama de fases en funció del volum molar mitjà del sistema, a les condicions de <i>T</i> i <i>p</i> de treball, es traça una línia recta que uneixi les dues fases, la proporció de substància en cada una de les fases és proporcional a les longituds del segment que uneix el punt, dins de la regió de coexistència de fases, amb la línia que separa la regió de dues fases amb la de cada una de les fases pures. Aquesta regla és fàcilment generalitzable a qualsevol diagrama de fases multicomponent sempre que es tracti d'una regió on coexisteixin dues fases en equilibri i, per tant, serà la proporció de substància o substàncies que es trobi en cada una de les fases en equilibri, que no tenen perquè ser fases pures.
  • ca  regla de la seqüència, n f
  • ca  regles de Cahn-Ingold-Prelog, n f pl sin. compl.
  • ca  regles de CIP, n f pl abrev.
  • es  regla de la secuencia
  • es  reglas de Cahn-Ingold-Prelog
  • es  reglas CIP abrev.
  • en  Cahn-Ingold-Prelog priority rules
  • en  Cahn-Ingold-Prelog system
  • en  sequence rules
  • en  CIP rules abrev.
  • en  CIP system abrev.

Química orgànica

Definition
Conveni que es fa servir per anomenar inequívocament els diferents ^estereoisòmers^.

Note

  • Va ser dissenyat per tres químics i ha estat acceptat per la IUPAC. En enatiòmers i diastereoisòmers es determina la configuració ^R^ o ^S^ d'un centre quiral. Per especificar l'estereoquímica absoluta, s'observen els àtoms units directament al carboni quiral i s'assigna prioritat al de major nombre atòmic. Si no es troben diferències entre els àtoms units a l'àtom de carboni, es comparen els àtoms units a aquests i així s'avança al llarg de la cadena fins que es troba una diferència. Si s'observa una projecció del carboni quiral amb el grup de menor prioritat darrere d'aquest i els altres tres grups en direcció a l'observador, la configuració R és la que presenta l'ordre de prioritats en sentit horar i la configuració S és la que el presenta en sentit antihorari. En els alquens interns permet discernir entre les configuracions ^Z^ i ^E^, especialment en els trisubstituïts i els tetrasubstituïts. Aquesta substitució fa referència als àtoms d'hidrogen de l'etè substituïts per altres àtoms o grups d'àtoms. S'ha d'establir la prioritat dels substituents a cada banda de l'enllaç doble segons el nombre àtomic dels àtoms enllaçats a l'àtom de carboni de l'enllaç doble o els següents si són iguals. Si els substituents amb prioritat a cada banda de l'enllaç doble estan en una mateixa direcció, es tracta de la configuració Z, mentre que si es troben en cares oposades, es tracta de la configuració E. En un alquè disubstituït, en què la configuració dels isòmers geomètrics és visible més fàcilment, la configuració Z equival a la ^cis^, mentre que la configuració E equival a la ^trans^, que també han estat acceptades per la IUPAC.
  • ca  regla de les fases, n f
  • es  regla de las fases
  • en  phase rule

Química física

Definition
Relació que estableix el nombre de ^graus de llibertat^ d'un sistema tancat, de massa fixa i composició variable. Aquesta relació la va obtenir J. W. Gibbs entre el 1876 i el 1878, i ve donada per L = C + 2 − F, on C indica el nombre de components del sistema, L és el nombre de graus de llibertat i F és el nombre de fases. Per exemple, per a una substància pura (C = 1) L = 3 − F i, si el sistema es troba en una fase pura (F = 1), L = 2. Aquest resultat indica el nombre mínim de variables intensives necessàries per a descriure el sistema termodinàmic més simple possible. En el darrer exemple seria una variable associada al bescanvi d'energia en forma de calor, la temperatura, i una variable associada al bescanvi d'energia en forma de treball, la pressió. Per a una mescla en què C > 1 i F =1, L = C + 1. Normalment, per a sistemes en equilibri tèrmic, equilibri mecànic i equilibri material; amb la temperatura, la pressió i C − 1 valors de potencials químics independents n'hi ha prou per descriure l'estat intensiu de l'equilibri termodinàmic del sistema. L'altre valor del potencial químic sempre es pot trobar a partir de l'^equació de Gibbs-Duhem^ associada al sistema. Per a sistemes purs, les ^corbes d'equilibri^ (F = 2) tenen L = 1, per exemple, la pressió de vapor, que només depèn de la temperatura. El ^punt triple^ (F = 3), no té cap grau de llibertat, és a dir, les seves pressió i temperatura són fixes i només depenen de la naturalesa de la substància. Quan hi ha una reacció, la condició d'equilibri químic estableix una relació entre els potencials químics dels reactius, la qual cosa fa que L = C.
  • ca  regla de Lewis-Randall, n f
  • es  regla de Lewis-Randall
  • en  Lewis and Randall rule

Química física

Definition
Relació entre l'activitat del component <i>i</i>-èsim d'una mescla ideal amb la seva activitat com a component pur a la temperatura i pressió de la mescla. Aquesta relació ve donada en funció de la ^fracció molar^ del component <i>i</i>-èsim de la mescla per <i>a</i><id sobre i> = <i>a</i><* sobre i><i>x</i><sub>i</sub>. Les aplicacions més importants són per a mescles de gasos ideals, en què la regla de Lewis-Randall condueix a la definició de ^pressió parcial^ i, per tant, a la ^llei de Dalton de les pressions parcials^, i per a mescles condensades ideals per a components líquids o sòlids, en què la regla de Lewis-Randall aplicada a l'equilibri de fases de la fase condensada amb el seu vapor condueix a la llei de Raoult.
  • ca  regla de Markovnikov, n f
  • es  regla de Markovnikov
  • en  Markovnikov rule
  • en  Markownikoff rule

Química orgànica

Definition
Regla segons la qual, en l'addició heterolítica d'una molècula polar a un alquè o un alquí asimètric, l'àtom o la part més electronegativa o nucleòfila de la molècula s'addiciona a l'àtom de carboni de l'enllaç múltiple que es troba unit a un nombre menor d'àtoms d'hidrogen.

Note

  • Se sol tractar de l'addició d'un halur d'hidrogen, i l'hidrogen s'addiciona a l'àtom de carboni de l'enllaç múltiple unit a més àtoms d'hidrogen i l'halur s'addiciona a l'altre àtom carboni de l'enllaç múltiple. Tot i que Vladimir Markovnikov va comprovar aquest fet el 1870 en l'addició d'un halur d'hidrogen, actualment aquesta regla es fa extensiva a l'addició en un alquè o un alquí asimètric de qualsevol reactiu asimètric, sempre que es tracti d'una addició electròfila que s'ajusti a un mecanisme iònic en el qual l'intermedi de reacció sigui un carbocatió. L'addició en el sentit oposat és una ^addició anti-Markovnikov^.