Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  sil·limanita, n f
  • es  sillimanita
  • en  sillimanite

Geologia

Definition
Mineral d'alumini, de fórmula química Al2SiO5, que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color variable (incolor, blanc, bru, groguenc) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor vítria, sedosa, una duresa de 6,5-7,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat mitjana de 3,2 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació pinacoïdal bona. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels nesosilicats. És un mineral que es troba habitualment en esquists i gneissos. També està present en les roques que han sofert metamorfisme de contacte. Emprat en la fabricació de refractaris, les varietats verdes i blaves s'utilitzen en joieria. Des d'un punt de vista científic, és molt important per a la definició del grau metamòrfic.

Note

  • La forma sil·limanita prové del nom del químic nord-americà B. Silliman.
  • ca  siloxà, n m
  • es  siloxano
  • en  siloxane

Química orgànica

Definition
Cadascun dels compostos formats per àtoms de silici i d'oxigen alternats.

Note

  • Se sol referir als siloxans de cadena lineal, de fórmula general H3Si−(−OSiH2−)n−OSiH 3. Per al més simple dels siloxans, n val 0. No obstant això, cada àtom de silici pot estar unit a fins a quatre àtoms d'oxigen amb enllaços simples amb una estructura semblant a la dels alcans. Els siloxans formats per deshidratació intermolecular de silanols, de massa molar alta, constitueixen l'estructura bàsica de la ^silicona^.
  • ca  silvita, n f
  • ca  leopoldita, n f sin. compl.
  • ca  silvina, n f sin. compl.
  • es  silvina
  • es  silvita
  • en  sylvine
  • en  sylvite

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química KCl, que habitualment es troba en forma de cristalls cúbics (ocasionalment en forma amorfa i granular) que cristal·litzen en el sistema cúbic. De color blanc i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 2 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa d'1,99-2 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació cúbica perfecta. Pertany a la classe dels halurs. Es troba en dipòsits sedimentaris de tipus químic (evaporites) i està associada, encara que això sigui molt menys freqüent, a la ^haita^. També és producte de sublimació dels vapors volcànics. Industrialment, és utilitzada com a fertilitzant i en la preparació de sals potàssiques.

Note

  • La forma silvita prové de l'expressió sal digestiva de Sylvio, nom que li van donar els primers químics, en referència a Sylvius, que és com es coneixia el metge i anatomista holandès Franz de le Boë.
  • ca  silvita, n f
  • ca  leopoldita, n f sin. compl.
  • ca  silvina, n f sin. compl.
  • es  silvina
  • es  silvita
  • en  sylvine
  • en  sylvite

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química KCl, que habitualment es troba en forma de cristalls cúbics (ocasionalment en forma amorfa i granular) que cristal·litzen en el sistema cúbic. De color blanc i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 2 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa d'1,99-2 g/cm3, una fractura desigual i una exfoliació cúbica perfecta. Pertany a la classe dels halurs. Es troba en dipòsits sedimentaris de tipus químic (evaporites) i està associada, encara que això sigui molt menys freqüent, a la ^haita^. També és producte de sublimació dels vapors volcànics. Industrialment, és utilitzada com a fertilitzant i en la preparació de sals potàssiques.

Note

  • La forma silvita prové de l'expressió sal digestiva de Sylvio, nom que li van donar els primers químics, en referència a Sylvius, que és com es coneixia el metge i anatomista holandès Franz de le Boë.
  • ca  símbol de Lewis, n m
  • es  símbolo de Lewis
  • en  Lewis symbol

Termes generals

Definition
Símbol químic d'un element envoltat d'un nombre de punts igual al nombre d'electrons de la seva capa de valència.
  • ca  símbol químic, n m
  • es  símbolo químico
  • en  chemical symbol

Termes generals

Definition
Símbol que s'utilitza per a representar els elements químics. A causa de la varietat isotòpica, de les diferents formes al·lotròpiques i de les diverses càrregues elèctriques que poden tenir, els símbols químics es poden especificar mitjançant índexs disposats simètricament al voltant de les lletres del símbol, els quals representen el ^nombre màssic^, que és l'índex superior esquerre; el ^nombre atòmic^, que és l'índex inferior esquerre; el nombre d'àtoms, que és l'índex inferior dret, i la càrrega iònica, que és l'índex superior dret. Per exemple, <EXPRESSIÓ 6>.
  • ca  sin, adj
  • es  sin
  • en  syn

Química orgànica

Definition
Dit de la relació estereoquímica entre dos àtoms o agrupacions d'àtoms d'un compost que estan units a dos àtoms adjacents connectats per un enllaç simple i que es troben en el mateix sentit respecte a un pla.

Note

  • La ^conformació^ sin per a grups voluminosos és la menys estable, la de major energia, en tenir el màxim impediment estèric. Per exemple, la conformació sin de l'1,2-dicloroetà té els àtoms de clor en el mateix sentit. En una addició electròfila les dues parts del reactiu s'addicionen a l'enllaç múltiple en sin quan ho fan pel mateix costat. En són exemples l'addició dels dos àtoms d'hidrogen en la ^hidrogenació^ i l'addició dels àtoms d'hidrogen i d'halogen en la hidrohalogenació. El confórmer sin és l'oposat al confórmer ^anti^. Antigament el terme sin també s'utilitzava amb el sentit de ^cis^.
  • ca  singlet, n m
  • es  singlete
  • en  singlet

Química teòrica

Definition
Terme espectral d'un àtom o una molècula que té una multiplicitat igual a 1. Tots els estats electrònics que pertanyen a aquest terme tenen un moment angular de spin total zero (S = 0).
  • ca  forja d'escalaborns sinteritzats, n f
  • ca  sinter-forja, n f
  • es  sinterforja
  • en  sinter forging

Metal·lúrgia

Definition
Operació que consisteix a forjar peces sinteritzades, per tal d'eliminar les restes de porositat pròpies d'aquest tipus de peces.
  • ca  sinterització, n f
  • es  sinterización
  • en  sintering

Metal·lúrgia

Definition
Tractament tèrmic de les mescles de pólvores metàl·liques compactades a la forma de la peça acabada que consisteix a escalfar-les a una temperatura de l'ordre de les dues terceres parts del punt de fusió, en graus Kelvin, dels component s per tal d'aconseguir difusió atòmica i augment de la resistència mecànica i de la ductilitat.