Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  solut, n m
  • es  soluto
  • en  solute

Química física

Definition
Component minoritari d'una solució. Normalment l'estat fàsic del solut pur és diferent del de la solució i la seva concentració té un valor màxim, el de ^solució saturada^, que és específic de cada solut en cada dissolvent i depèn de la temperatura i la pressió.
  • ca  solvatació, n f
  • es  solvatación
  • en  solvation

Electroquímica

Definition
1. Fenomen que es produeix quan un solut es dissol en un dissolvent de manera que les interaccions entre el solut i el dissolvent fan que cada molècula de solut resti envoltada d'una capa de molècules de dissolvent (l'anomenada esfera de solvatació). Això permet que la dissolució sigui una fase estable homogènia i multicomponent. 2. Fenomen consistent en la interacció de les molècules d'un dissolvent polar amb els ions o les molècules neutres d'un solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol, respectivament. Quan el dissolvent és l'aigua, la solvatació s'anomena hidratació. La dissolució d'un cristall iònic en aigua es dóna gràcies a dos processos acoblats: la dissociació dels ions en desfondre's la xarxa i la solvatació dels ions lliures en ser envoltats pels dipols d'aigua. L'energia alliberada en hidratar-se els ions s'utilitza per continuar dissociant més ions de la xarxa fins a la dissolució completa del cristall o la formació d'una dissolució saturada. Les forces d'atracció ió-dipol originen dues regions ben diferenciades de molècules d'aigua al voltant dels ions, les esferes de solvatació primària i secundària. L'esfera de solvatació primària és la capa de dipols d'aigua en contacte amb l'ió. Aquests dipols estan completament orientats al seu voltant i l'acompanyen en els seus moviments en el si de la dissolució. Sobre aquesta capa es troba l'esfera de solvatació secundària, la qual és constituïda per molècules d'aigua parcialment orientades i unides tan feblement a l'ió que són bescanviades constantment per d'altres molècules lliures, cosa que fa que no l'acompanyin en els seus moviments. Un ió hidratat es designa afegint el subíndex (aq) a la seva fórmula. Cada ió en dissolució té un índex de solvatació o nombre mitjà de molècules de dissolvent que l'envolten, el qual es determina de forma aproximada per diferents mètodes. Per exemple, en aigua a 25°C es troba que l'índex de solvatació del Li+(aq) és 4, del Na+(aq) és 3, del K+(aq) és 2, del F(aq) és 3, i del Cl(aq) és 2. En dissoldre's un compost iònic en aigua es produeix una calor integral de dissolució, la qual es designa com Hdis, i correspon a la calor que acompanya la dissolució d'1 mol de compost en una gran quantitat d'aigua a la pressió d'1 bar i a una temperatura donada. Els valors de Hdis de les sals en aigua poden ser positius o negatius, però normalment, inferiors a 40 kJ mol1 a 25°C. La calor integral de dissolució és igual a la diferència entre la calor d'hidratació de la sal, simbolitzada com H(salH2O), i l'entalpia estàndard reticular del cristall iònic, representada per H°ret, és a dir, Hdis = H(sal H2O) H°ret. Per a una dissolució d'un electròlit binari M+X completament dissociat en + ions Mz+ i ions Xz, la calor d'hidratació és la suma de les contribucions de cada ió per separat, H(M+X H2O) = + H(Mz+ H2O) + H(Xz H2O), on H(Mz+ H2O) i H(Xz H2O) són les calors d'hidratació dels ions positiu i negatiu, respectivament. Les calors d'hidratació dels ions no es poden mesurar per separat i es calculen mitjançant models teòrics, el més senzill dels quals és el model de Born. Vegeu també ^electròlit veritable^.

Note

  • Imatges_electroquímica 023 (ions positius i negatius solvatats en aigua)
  • ca  dissolvent, n m
  • ca  solvent, n m sin. compl.
  • es  disolvente
  • es  solvente
  • en  dissolvent
  • en  solvent

Química física

Definition
Component majoritari d'una solució. L'estat fàsic del dissolvent pur determina la fase estable de la solució.
  • ca  solvòlisi, n f
  • es  solvolisis
  • es  solvólisis
  • en  solvolysis

Química física

Definition
Reacció de descomposició d'un solut a causa de la interacció amb el dissolvent en què es troba dissolt. En química orgànica, les reaccions de solvòlisi més comunes ocorren en aigua (hidròlisi), alcohols (alcohòlisi), amoníac (amonòlisi) i àcids (acidòlisi), mentre que en química inorgànica, especialment pel que fa als complexos, fins i tot els solvents apròtics capaços d'actuar com a lligands (èters, derivats halogenats, nitrils, etc) poden efectuar solvòlisis.
  • ca  sonda, n f
  • es  sonda
  • en  probe

Enginyeria química

Definition
Sensor que s'introdueix al medi que es vol mesurar.
  • ca  sorbitol, n m
  • es  sorbitol
  • en  sorbitol

Química industrial

Definition
Substància sòlida usada com a edulcorant i humectant en els xiclets sense sucre, que sobté per ^hidrogenació^ dels hidrolitzats de midons. <i>Sorbitol</i> és el nom comú del glucitol.
  • ca  sorció, n f
  • es  sorción
  • en  sorption

Termes generals

Definition
Terme general emprat per a designar tots els fenòmens i processos d'absorció, adsorció, bescanvi iònic i diàlisi.
  • ca  hidròxid de sodi, n m
  • ca  sosa càustica, n f sin. compl.
  • es  hidróxido de sodio
  • es  sosa cáustica
  • en  caustic soda
  • en  sodium hydroxide
  • for  NaOH

Química inorgànica

Definition
Hidròxid que és una base forta i que es presenta com un sòlid blanc, molt higroscòpic, amb un punt de fusió de 318 ºC i un punt d'ebullició de 1.390 ºC.

Note

  • Absorbeix fàcilment diòxid de carboni de l'aire i es carbonata en superfície. És un producte químic bàsic de gran importància industrial. Tot i que s'havia obtingut per la ^caustificació^ del carbonat de sodi, actualment s'obté per l'electròlisi del clorur de sodi. S'utilitzen tres tipus principals de ^cel•les electrolítiques^; la cel·la de diafragma, la cel·la de membrana i la cel·la de mercuri. En la ce·la de diafragma i la cel·la de membrana, les reaccions que tenen lloc són 2 H2O(l) + 2 e− <fletxa dreta> H2(g) + 2 OH−(aq) i 2 Cl−(aq) − 2 e− <fletxa dreta> Cl2(g) i la solució del càtode es va enriquint en hidròxid de sodi. La diferència entre ambdues cel•les electrolítiques és la puresa de la solució d'hidròxid de sodi que s'obté, però en ambdós casos s'obté clor i hidrogen com a subproductes. En la cel•la de mercuri s'utilitza un càtode de mercuri, la qual cosa varia el potencial de reducció de l'ió Na<sup>+</sup> i fa que es redueixi abans que l'ió H<sup>+</sup>. Així, la reacció global que té lloc és Na+(aq) + Hg(l) + e− <fletxa dreta> Na(Hg) i Cl−(aq) − e− <fletxa dreta> ½ Cl2(g). En aquest cas s'obté una amalgama de sodi metàl•lic amb mercuri, i clor com a subproducte. Aquesta amalgama es fa reaccionar amb aigua segons 2 Na(Hg) + 2 H2O(l) <fletxa dreta> 2 Na+(aq) + 2 OH−(aq) + H2(g) + 2 Hg(l) i de nou s'obté una solució d'hidròxid de sodi i hidrogen com a subproducte. Es fa servir principalment per les seves propietats de base, en la neutralització de solucions àcides, en reaccions de saponificació, en la metal•lúrgia de l'alumini i com a regenerador de les columnes de ^bescanvi iònic^. L'hidròxid de sodi es comercialitza en forma sòlida, en bidons que s'han omplert a fusió, i en escames. Es comercialitza també en solució concentrada del 50% i en solucions més diluïdes. La denominació sosa càustica és un nom comú.
  • ca  spin, n m
  • ca  espín, n m sin. compl.
  • es  espín
  • es  spin
  • en  spin

Química teòrica

Definition
Nombre quàntic que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis.
  • ca  spin-orbital, n m
  • ca  spinorbital, n m
  • ca  espín-orbital, n m sin. compl.
  • es  spin-orbital
  • es  spinorbital
  • en  spin-orbital
  • en  spinorbital

Química teòrica

Definition
Funció constituïda pel producte d'una funció orbital i una funció de spin. Depèn de les coordenades de posició i de spin d'un electró i, segons l'aproximació orbital, descriu completament el comportament d'un electró en un àtom o una molècula. En un àtom o una molècula amb un sol electró els spinorbitals són directament les funcions d'ona que descriuen els seus estats. En una molècula o en un àtom polielectrònic els spinorbitals són usats per construir el o els determinants de Slater que constitueixen la funció d'ona electrònica. Com que l'electró té només dos estats de spin, normalment simbolitzats amb les lletres α i β, que corresponen a les dues orientacions possibles del seu moment angular de spin, cada orbital atòmic o molècular dóna lloc a dos spinorbitals diferents. Així, a partir de l'orbital hidrogenoide φ2p0 s'obtenen els spinorbitals φ2 p0α i φ2 p0β.