via humida
via humida
Química industrial
- ca via humida, n f
- es vía húmeda
- en wet process
Química industrial
Definition
Procés industrial d'obtenció de dissolucions d'àcid fosfòric mitjançant l'atac de la fosforita amb àcid sulfúric relativament concentrat, en un 80%, a 80ºC. La reacció és complexa perquè l'atac de la roca, constituïda essencialment per fosfat tricàlcic, passa per diverses etapes i obté successivament fosfat bicàlcic, fosfat monocàlcic i finalment àcid ortofosfòric. La reacció global, tenint en compte el fluorur càlcic present habitualment en la fosforita, és <EXPRESSIÓ 51>. El sulfat càlcic dihidrat obtingut se separa de la dissolució d'àcid fosfòric per filtració, i el fluorur d'hidrogen es desprèn en forma de vapor, conjuntament amb tetraflorur de silici format per l'atac de l'àcid fluorhídric amb la sílice de la fosforita. El procés té diverses variants que obtenen diferents formes més o menys hidratades del guix i àcids de concentracions diverses. L'àcid fosfòric obtingut es pot concentrar amb evaporadors de múltiple efecte i arribar a concentracions similars a les del ^procés tèrmic^ i, fins i tot, a ^àcid superfosfòric^. Una variant del procés és l'atac de la fosforita amb àcid nítric, que evita la formació del guix a costa d'usar un àcid més car. La via humida es fa servir més que el procés tèrmic.
vibració molecular
vibració molecular
Química teòrica
- ca vibració molecular, n f
- es vibración molecular
- en molecular vibration
Química teòrica
Definition
Moviment oscil·latori dels nuclis atòmics d'una molècula al voltant de les posicions d'equilibri. En una primera aproximació, la vibració molecular s'estudia suposant que els desplaçaments dels nuclis són petits i que el seu moviment d'oscil·lació és harmònic. D'aquesta manera la vibració molecular d'una molècula diatòmica pot ser descrita per les funcions i els valors propis ja coneguts de l'oscil·lador harmònic monodimensional introduïnt la massa reduïda de la molècula com a massa de l'oscil·lador. Per tant, la vibració molecular queda caracteritzada per la freqüència <EXPRESSIÓ 125>, en què m és la massa de l'oscil·lador i k la seva constant de força, i els estats i els nivells energètics vibracionals identificats amb el nombre quàntic v (v = 0, 1, 2, 3...). Igualment, el moviment vibracional d'una molècula poliatòmica pot ser descompost en una suma de modes normals de vibració que no són res més que un conjunt d'oscil·ladors harmònics monodimensionals independents entre si. En aquest cas, com que hi ha una freqüència de vibració, νs, i un nombre quàntic, vs, característic per a cada mode normal de vibració, és necessari especificar el valor de tots els nombres quàntics vs per a tenir un estat i un nivell vibracional ben definits. Els estudis més acurats tenen en compte l'anharmonicitat de l'oscil·lació la qual és important quan els desplaçaments nuclears són grans.
vidre
vidre
Termes generals
- ca vidre, n m
- es vidrio
- en glass
Termes generals
Definition
Substància sòlida amorfa no cristal·lina que, en lloc de fondre a una temperatura determinada, experimenta un procés de plasticitat al llarg d'un interval de temperatures.
vidre crown [crown: en]
vidre crown [crown: en]
Química industrial
- ca vidre crown [crown: en], n m
- es vidrio crown
- en crown glass
Química industrial
Definition
Vidre basat en òxid de silici i òxids alcalins, especialment de potassi i de composició quantitativa molt variada. Es diferencia entre el crown borosilicat, amb un 70% de sílice i un 14% d'òxid de bor; el crown dur, amb un 19% d'òxid de potàssi; el crown lleuger, amb un 14% d'òxid de potassi i un 27% d' òxid de bari, i el crown pesat, amb un 35% de sílice i un 42% d'òxid de bari. Complementa algunes propietats del ^vidre flint^, i en certes lents es juxtaposen per a corregir aberracions cromàtiques. És d'origen molt antic, i es fabrica a Europa des del segle XIV, on s'usava per a fer peces a mà.
Note
- La denominació <i>vidre crown</i> prové del procediment de fabricació que es feia servir en els seus orígens, basat en dipositar una massa de vidre fos en el centre d'un pla que es fa girar, i la força centrífuga allisava la massa fins a donar-li una forma plana circular denominada <i>corona</i> (en anglès, <i>crown</i>).
vidre de Moscòvia
vidre de Moscòvia
Geologia
- ca moscovita, n f
- ca mica blanca, n f sin. compl.
- ca mica potàssica, n f sin. compl.
- ca vidre de Moscòvia, n m sin. compl.
- es mica blanca
- es mica potásica
- es moscovita
- es vidrio de Moscovia
- en mirror stone
- en muscovite
- en Muscovy glass
- en potash mica
- en white mica
Geologia
Definition
Mineral de fórmula química Kal2[(OH,F)2|AlSi3O10] que cristal·litza en el sistema monoclínic. De color variable (incolor, blanc, gris plata, verd, bru) i diafanitat de transparent a translúcida, té una lluïssor variable (de nacrada a vítria), una duresa de 2-2,5 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc. Presenta una densitat baixa de 2,76-2,88 g/cm3, una fractura foliada i una exfoliació basal perfecta. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. És un dels components minerals més freqüents en les roques, en especial a les plutòniques riques en ^sílice^ i ^alumini^ (pegmatites, granits) i a les roques metamòrfiques de grau baix o mitjà-baix (fàcies dels esquists verds de les amfibolites). És un mineral sedimentari comú a les sorres i a les roques diagenitzades (gresos i margues), per bé que la fengita, varietat de moscovita, es localitza principalment en roques de les fàcies dels esquists verds, dels esquists amb glaucòfan i de les quarsites. La moscovita s'utilitza com a aïllant elèctric i tèrmic, en làmines o en forma de pols; com a material de càrrega de la indústria del paper, goma, vernissos antifocs. També es fa servir en productes ceràmics i com a lubrificant sec.
Note
- La forma moscovita prové de Moscòvia (antic nom de Rússia), on s'emprava com a substitut del vidre.
vidre flint
vidre flint
Química industrial
- ca vidre flint, n m
- es vidrio flint
- en flint glass
Química industrial
Definition
Vidre òptic de gran puresa i elevat índex de refracció, constituït per silicats de metalls alcalins i òxid de plom. Va ser fabricat el 1675 a base de pedra foguera. N'hi ha de diferents composicions, que van des del 60% d'òxid de silici i el 20% d'òxid de plom, corresponent al flint lleuger, fins al 27% d'òxid de silici i al 71% de d'òxid de plom, corresponent al flint pesat. Fins i tot n'hi ha sense òxid de silici, el qual es substituït per òxid de bor (43% d'òxid de bor i 52% d'òxid de plom), corresponent al flint tractat. Es fan servir com a vidres decoratius i per a fabricar lents i instruments òptics, perquè absorbeixen molt poca llum visible en comparació del vidre sodocàlcic ordinari.
vidre soluble
vidre soluble
Química industrial
- ca vidre soluble, n m
- es vidrio soluble
- en soluble glass
- en water glass
Química industrial
Definition
Vidre que...
vinil
vinil
Química orgànica
- ca vinil, n m
- ca etenil, n m sin. compl.
- es etenilo
- es vinilo
- en ethenyl
- en vinyl
- for CH2=CH−
Química orgànica
Definition
Alquenil de cadena de 2 àtoms de carboni.
Note
- La presència del vinil en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització. El clorur de vinil és el monòmer del polímer poli(clorur de vinil) i l'estirè n'és el del poliestirè. També és conegut el cianur de vinil de les fibres orló o acrilan.
vinilidè
vinilidè
Química orgànica
- ca vinilidè, n m
- ca etenilidè, n m sin. compl.
- es etenilideno
- es vinilideno
- en ethenylidene
- en vinylidene
- for H2C=C:
Química orgànica
Definition
Alquenilidè de cadena de 2 àtoms de carboni.
Note
- La presència de vinilidè en una molècula li confereix elevada reactivitat i tendència a la polimerització, com es posa de manifest en el diclorur de vinilidè (H2C=CCl2) i en el difluorur de vinilidè (H2C=CF2).
viratge
viratge
Química analítica
- ca viratge, n m
- es viraje
- en toning
Química analítica
Definition
Canvi de color d'un indicador. Vegeu també ^interval de viratge^.
