Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation
  • ca  acil, n m
  • es  acilo
  • en  acyl

Química orgànica

Definition
Cadascun dels substituents o radicals orgànics obtinguts en eliminar un o més hidroxils d'un oxoàcid.

Note

  • L'oxoàcid és generalment un àcid carboxílic i l'acil té la fórmula general RCO−. Formalment, es forma quan se substitueix l'hidroxil del carboxil, característic dels àcids carboxílics, per un altre àtom o per un conjunt d'àtoms quan es formen els derivats d'àcid carboxílic, com el clorur d'acetil (CH3COCl). A la pràctica, es diferencia entre les substitucions en el grup acil, que són pròpies del àcids carboxílics i els seus derivats, de les addicions nucleòfiles en el carbonil, que són pròpies d'aldehids i cetones. D'aquesta manera es fa palès el diferent comportament dels ^compostos carbonílics^ quan són atacats amb nucleòfils.
  • ca  acilació, n f
  • es  acilación
  • en  acylation

Química orgànica

Definition
Procés d'introducció d'un ^acil^ en un substrat, que normalment coincideix amb la substitució d'un hidrogen.

Note

  • Són casos particulars de l'acilació l'^acetilació^ i la benzoïlació. Les reaccions d'acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no pas el mecanisme de la reacció. Les substàncies acilables tant poden ser inorgàniques, com l'aigua, l'àcid sulfhídric, l'amoníac o la hidrazina, com orgàniques. Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels hidroxils dels alcohols, fenols i àcids carboxílics; el del grup tiol; el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries, i el lligat als carbonis aromàtics. En aquest darrer cas, es tracta d'una ^reacció de Friedel i Crafts^. Les acilacions són conegudes en molts casos amb denominacions més específiques. Els principals agents acilants són, per ordre decreixent de força i, per tant, d'importància: halurs d'acil (RCOX), anhídrids d'àcid (RCO-O-COR), èsters (RCOOR'), amides N-substituides o no (RCONR'R''), àcids carboxílics (RCOOH). Cadascun d'aquests agents acilants permet obtenir tots els agent acilants més febles que ells mateixos. En actuar com a agents acilants deixen com a residu, respectivament, halogenurs d'hidrogen (HX), àcids carboxílics (RCOOH), alcohols (R'OH), amoníac (NH3), amines (R'NH2 o R'R''NH) o aigua (H2O). Amb els halogenurs d'àcid, els més utilitzats dels quals són els clorurs, i amb els anhídrids d'àcid, és possible obtenir acilacions específiques tals com l'acilació d'olefines i l'acilació d'alquins terminals, entre d'altres. Els èsters, en canvi, només poden acilar l'aigua, l'amoníac o les amines, i necessiten en general un catalitzador àcid o bàsic. No obstant això, són capaços de realitzar acilacions específiques, tals com la reacció de Claisen, mitjançant la qual es formen 1,3-dicetones per la reacció amb cetones. En casos particulars, també permeten obtenir acilacions per la reacció de Friedel i Crafts. Les amides només poden acilar l'aigua, sempre que hi hagi la presència d'un àcid o d'una base forta. Finalment, els àcids només poden acilar els alcohols. Vegeu també ^substitució electròfila^.
  • ca  acoblament j-j, n m
  • ca  acoblament de moment angular, n m sin. compl.
  • es  acoplamiento de momento angular
  • es  acoplamiento j-j
  • en  angular momentum coupling
  • en  jj coupling

Química teòrica

Definition
Procediment específic per a calcular l'acoblament spin-òrbita en àtoms amb un nombre atòmic elevat. Com que en aquests àtoms l'acoblament spin-òrbita és més fort que la repulsió entre els electrons, en primer lloc es considera individualment per a cada electró l'acoblament entre el seu moment angular de spin i el seu moment angular orbital per a obtenir un moment angular electrònic caracteritzat pel nombre quàntic j. Després es calcula la interacció entre tots aquests moments angulars individuals que donarà lloc als nivells energètics finals caracteritzats per un moment angular total de nombre quàntic J.
  • ca  acoblament de Russell-Saunders, n m
  • ca  acoblament L-S, n m sin. compl.
  • es  acoplamiento L-S
  • es  acoplamiento Russell-Saunders
  • en  L-S coupling
  • en  Russell-Saunders coupling

Química teòrica

Definition
Procediment específic per calcular l'acoblament spin-òrbita en àtoms de baix nombre atòmic. En aquests àtoms l'acoblament spin-òrbita és feble i s'introdueix com una pertorbació que desdobla cada terme espectral en varis nivells energètics. La correcció energètica que aquest acoblament comporta per a cada nivell es calcula mitjançant el mètode pertorbacional considerant la interacció entre el moment angular orbital total (vector resultant de la suma dels moments angulars orbitals de tots els electrons) i el moment angular de spin total (vector resultant de la suma dels moments angulars de spin de tots els electrons) i s'expressa ESO = Ah2/2[ J(J + 1) − L(L + 1) − S(S + 1)], on L i S són els nombres quàntics que caracteritzen els mòduls del vector moment angular orbital total i del moment angular de spin total, respectivament, i J és el nombre quàntic del mòdul del moment angular resultant de la suma dels anteriors, h és la constant de Planck i A és la constant d'acoblament spin-òrbita, el valor de la qual és característic del terme espectral del que provenen els nivells desdoblats. El grau de validesa de l'acoblament de Russell-Saunders disminueix de manera contínua des dels àtoms de baix pes fins els àtoms més pesants.
  • ca  acoblament hiperfí, n m
  • es  acoplamiento hiperfino
  • en  hyperfine coupling

Química física

Definition
Efecte de la interacció entre els moments magnètics de spin d'un electró desaparellat i un nucli o més que origina un desdoblament de nivells d'energia en presència d'un camp magnètic exterior.

Note

  • L'acoblament hiperfí permet conèixer si un electró està molt o poc deslocalitzat sobre un nucli o més, és a dir, dóna una mesura de la covalència de l'espècie estudiada. Si l'espècie paramagnètica té més d'un electró desaparellat, la interacció entre els diversos electrons dóna fenòmens importants, però difícils d'estudiar en química quàntica, sobretot quan la simetria de la molècula a què pertanyen els electrons no és estrictament esfèrica, que són pràcticament tots els casos.

    Vegeu també ^espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica^.
  • ca  acoblament j-j, n m
  • ca  acoblament de moment angular, n m sin. compl.
  • es  acoplamiento de momento angular
  • es  acoplamiento j-j
  • en  angular momentum coupling
  • en  jj coupling

Química teòrica

Definition
Procediment específic per a calcular l'acoblament spin-òrbita en àtoms amb un nombre atòmic elevat. Com que en aquests àtoms l'acoblament spin-òrbita és més fort que la repulsió entre els electrons, en primer lloc es considera individualment per a cada electró l'acoblament entre el seu moment angular de spin i el seu moment angular orbital per a obtenir un moment angular electrònic caracteritzat pel nombre quàntic j. Després es calcula la interacció entre tots aquests moments angulars individuals que donarà lloc als nivells energètics finals caracteritzats per un moment angular total de nombre quàntic J.
  • ca  acoblament de Russell-Saunders, n m
  • ca  acoblament L-S, n m sin. compl.
  • es  acoplamiento L-S
  • es  acoplamiento Russell-Saunders
  • en  L-S coupling
  • en  Russell-Saunders coupling

Química teòrica

Definition
Procediment específic per calcular l'acoblament spin-òrbita en àtoms de baix nombre atòmic. En aquests àtoms l'acoblament spin-òrbita és feble i s'introdueix com una pertorbació que desdobla cada terme espectral en varis nivells energètics. La correcció energètica que aquest acoblament comporta per a cada nivell es calcula mitjançant el mètode pertorbacional considerant la interacció entre el moment angular orbital total (vector resultant de la suma dels moments angulars orbitals de tots els electrons) i el moment angular de spin total (vector resultant de la suma dels moments angulars de spin de tots els electrons) i s'expressa ESO = Ah2/2[ J(J + 1) − L(L + 1) − S(S + 1)], on L i S són els nombres quàntics que caracteritzen els mòduls del vector moment angular orbital total i del moment angular de spin total, respectivament, i J és el nombre quàntic del mòdul del moment angular resultant de la suma dels anteriors, h és la constant de Planck i A és la constant d'acoblament spin-òrbita, el valor de la qual és característic del terme espectral del que provenen els nivells desdoblats. El grau de validesa de l'acoblament de Russell-Saunders disminueix de manera contínua des dels àtoms de baix pes fins els àtoms més pesants.
  • ca  acoblament spin-òrbita, n m
  • es  acoplamiento espín-orbita
  • en  spin-orbit coupling

Química teòrica

Definition
Interacció entre el moment angular de spin i el moment angular orbital dels electrons d'un àtom o d'una molècula. Aquesta interacció causa un desdoblament múltiple dels nivells energètics del sistema que es pot observar en l'estructura hiperfina dels seu espectre electrònic. Els nous nivells energètics vénen caracteritzats pel mòdul del vector moment angular que resulta de sumar els moments angulars interaccionants. En els estudis de l'estructura electrònica atòmica o molecular l'acoblament spin-òrbita se sol introduir com una correcció energètica mitjançant el mètode pertorbacional. En els cas dels àtoms s'empren dos models diferents: l'acoblament de Russell-Saunders i l'acoblament j-j.
  • ca  acoblament spin-spin, n m
  • es  acoplamiento espín-espín
  • en  spin-spin coupling

Química teòrica

Definition
Interacció de moments magnètics de spin de diferents electrons o nuclis. Es deu a que els nuclis amb nombre de spin I <no igual> 0 poden exercir un efecte sobre el camp magnètic local que experimenten els altres nuclis i modificar-ne les freqüències de ressonància. Per a dos nuclis atòmics A i B, l'energia d'aquesta interacció ve donada per la fórmula E = JAB( A)(B), en què (A) i (B) són els vectors del moment angular de spin dels dos nuclis i JAB és la ^constant d'acoblament spin-spin^. Un valor positiu de la constant d'acoblament spin-spin fa que quan els spins són antiparal•lels s'obtingui una energia d'acoblament més baixa que quan són paral•lels. L'acoblament spin-spin entre nuclis proporciona una informació molt valuosa per a la determinació estructural de les molècules, especialment pel que fa a la forma en què s'enllacen els diferents nuclis. De vegades, pot ser interessant eliminar l'acoblament spin-spin entre nuclis per simplificar l'^espectre de ressonància magnètica nuclear^ o per identificar parells de nuclis acoblats. Una de les maneres possibles d'eliminar l'acoblament spin-spin entre dos nuclis A i B consisteix a irradiar intensament la mostra a la freqüència de ressonància de B mentre s'enregistra el senyal del nucli A.
  • ca  acrilat, n m
  • es  acrilato
  • en  acrylate

Química orgànica

Definition
Sal o èster de l'àcid acrílic o d'un altre derivat de l'àcid acrílic.

Note

  • Els acrilats importants són els èsters utilitzats com a monòmers en la fabricació de polímers acrílics. Tots els èsters acrílics són tòxics, especialment els més volàtils, els vapors dels quals són d'olor pungent, i també són irritants i lacrimògens. Les concentracions màximes tolerables a l'atmosfera són de 10 ppm per a l'acrilat de metil <form. quim.1>, i 25 ppm per a l'acrilat d'etil. La presència del grup vinil fa que polimeritzin espontàniament, raó per la qual se subministren amb inhibidors de polimerització, que habitualment són la hidroquinona o el seu monoèter metílic al 0,1% (o de vegades menys). Les seves reaccions són les típiques dels èsters i dels compostos vinílics. La principal aplicació dels acrilats és la fabricació de polímers acrílics. Alguns d'ells són utilitzats també en síntesi orgànica.