Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  al·lè, n m
  • ca  propadiè, n m sin. compl.
  • es  aleno
  • es  propadieno
  • en  allene
  • en  propadiene
  • for  H2C=C=CH2

Química orgànica

Definition
^Al·lè^ de cadena lineal de 3 àtoms de carboni que es presenta com un gas inflamable, inestable, que liqua a −34,5 ºC i té un punt de congelació de −136,5 ºC i una temperatura crítica de 120 ºC.

Note

  • És el més simple dels al·lens. Es fa servir com a producte intermedi de síntesi.
  • ca  al·lil, n m
  • es  alilo
  • en  allyl
  • for  CH2=CHCH2−

Química orgànica

Definition
Alquil monoinsaturat de 3 àtoms de carboni.

Note

  • Confereix a les molècules que el contenen una reactivitat elevada, la qual és la característica principal dels ^alquens^.
  • ca  allisatge, n m
  • es  alisado
  • en  machine finishing

Indústria paperera

Definition
Acció que consisteix a comunicar al full de paper un acabat, humectant una o les dues cares del paper, generalment durant el pas per la màquina d'allisar.
  • ca  al·losteria, n f
  • es  alosterismo
  • en  allosteric control

Bioquímica

Definition
Fenomen pel qual la unió d'un lligand a un seti en una macromolècula afecta la unió d'altres lligands a altres setis en la molècula. Un efector al·lostèric, que pot ser activador o inhibidor de la funció de la proteïna, és una molècula de baix pes molecular que, en unir-se a una proteïna, afecta la funció d'un altre seti en la mateixa proteïna. En el cas de les proteïnes oligomèriques o amb diverses subunitats, la interacció al·lostèrica es basa en la cooperativitat entre subunitats, que sovint comporta canvis conformacionals associats a la interacció entre subunitats. La cooperativitat és positiva quan la unió d'un lligand fa augmentar l'afinitat d'altres setis en la mateixa proteïna, com és el cas de la unió de l'oxigen a l'hemoglobina. En altres casos, la cooperativitat és negativa, si la unió d'un lligand fa disminuir l'afinitat d'altres setis en la proteïna. Existeixen dos models que expliquen la cooperativitat: el model simètric, formulat per Monod, Wyman i Changeux, i el model seqüencial, proposat per Koshland. El control al·lostèric és un dels mecanismes emprats per a la regulació de l'activitat enzimàtica en una via metabòlica; l'efector al·lostèric sovint és un substrat, producte o coenzim de la via metabòlica, però no necessàriament de l'enzim sobre el que actua. Així, en la regulació per retroinhibició o inhibició per producte final, el producte final d'una via metabòlica pot inhibir una etapa primerenca de la mateixa via. En aquest cas, en presència d'efector, la representació gràfica de l'activitat enzimàtica (<i>V</i>) enfront de la concentració de substrat ([S]) és una corba sigmoïdal, en lloc d'una hipèrbola com succeeix en els enzims que segueixen el model de Michaelis-Menten.
  • ca  al·lòtrop, n m
  • es  alótropo
  • en  allotrope

Química inorgànica

Definition
Cadascuna de les formes estructurals que pot prendre un element.

Note

  • Vegeu també ^al•lotropia^.
  • ca  al·lotropia, n f
  • ca  polimorfisme, n m
  • es  alotropía
  • es  poilmorfismo
  • en  allotropy
  • en  polymorphism

Química inorgànica

Definition
Caracteristica d'un element que existeix en dues o més formes estructurals, les quals, en un mateix estat d'agregació, difereixen per les seves propietats físiques i per algunes propietats químiques.

Note

  • La diferència d'estructures pot fer que un element presenti propietats físiques força diferents. El cas més conegut és el del carboni, que pot presentar tres formes al•lotròpiques en estat sòlid: el ^grafit^, amb una estructura bidimensional infinita en capes; el ^diamant^, amb una estructura tridimensional, i el ^ful·lerè^, en forma de molècules discretes Cn (n = 60, 70, 82, etc.). A més del carboni, altres elements d'ús habitual que presenten al•lotropia són l'oxigen, el fòsfor, el sofre i l'estany.
  • ca  mesc, n m
  • ca  almesc, n m sin. compl.
  • es  almizcle
  • en  musk

Química industrial

Definition
Substància olorosa semilíquida obtinguda dels fol•licles del prepuci del mesquer. El seu principi olorós és la muscona. El mesc i la muscona obtinguda per síntesi es fan servir com a fixadors de perfums de qualitat. Se li atribueixen propietats afrodisíaques i antiespasmòdiques.
  • ca  alnico, n m
  • es  alnico
  • en  alnico

Metal·lúrgia

Definition
Aliatge ferromagnètic de ferro amb alumini (8-12%), níquel (14-28%), cobalt (5-24%) i petites quantitats de coure i titani. S'utilitza per a fabricar imants permanents.
  • ca  alquè, n m
  • es  alqueno
  • en  alkene

Química orgànica

Definition
Cadascuna de les olefines acícliques.

Note

  • La insaturació els proporciona una elevada reactivitat. La reacció habitual del alquens és l'addició a l'enllaç doble. L'halogenació, la hidrohalogenació, la hidrogenació i la hidròlisi són les més conegudes. Aquestes reaccions tenen en comú la ruptura d'un enllaç π i la formació de dos nous enllaços σ. D'altra banda, els alquens es poden oxidar fàcilment per diferents agents oxidants, entre els quals cal mencionar el permanganat de potassi i l'ozó. Aquestes reaccions es classifiquen en dos apartats: l'oxidació de l'enllaç π sense ruptura de l'enllaç σ de l'enllaç doble i l'oxidació de l'enllaç π amb ruptura de l'enllaç σ de l'enllaç doble. La formació de ^diols^ i d'^epòxids^ són dos exemples del primer grup, mentre que l'^ozonòlisi^ ho és del segon. Una característica molt apreciada dels alquens és la seva capacitat per polimeritzar-se, ja que les reaccions de polimerització són la base per a l'obtenció tant de plàstics com de fibres. En determinades condicions, els alquens presenten reaccions de substitució. Aquestes reaccions es consideren una substitució en la posició al·ílica, que es caracteritza per la substitució dels hidrògens al·lílics per halògens.
  • ca  alquenil, n m
  • es  alquenil
  • en  alkenyl

Química orgànica

Definition
Cadascun dels substituents o radicals orgànics alifàtics que resulten de l'eliminació d'un hidrogen en un alquè, de fórmula general −CnH2n − 1.

Note

  • N'és un exemple el ^butenil^.