Back to top
lledoner blanc lledoner blanc

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  garnatxa blanca, n m/f
  • ca  lledoner blanc, n m sin. compl.
  • es  garnacha blanca, n f
  • es  lladoner blanco, n m
  • fr  grenache blanc, n f
  • en  Grenache Blanc, n
  • en  White Grenache, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definition
1. Cep originari probablement d'Aragó, vigorós.
2. Raïm blanc produït pel cep garnatxa blanca, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans, esfèrics i de color groc.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa blanca, amb molt de cos, poc àcid, de color groc palla, amb un grau alcohòlic alt i una aroma afruitada i floral.

Note

  • 1. La denominació catalana lledoner blanc s'utilitza especialment a l'Empordà.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació garnatxa blanca i el sinònim complementari lledoner blanc pels motius següents:

    ·són les formes recollides en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat en català; (1)

    ·totes dues formes es documenten també en obres terminològiques i en textos especialitzats en català;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes, que es mostren partidaris de donar prioritat a la forma garnatxa blanca, d'ús més generalitzat, i de recollir lledoner blanc, forma força usual també, sobretot a l'Empordà, com a sinònim complementari.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

    Es descarta la forma alacantí, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat (sovint com a alicantí), perquè en realitat designa la garnatxa tintorera, segons els especialistes.


    (1) En el cas de lledoner blanc, la llista recull la variant lladoner blanc.

    (2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
lledoner gris lledoner gris

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  garnatxa roja, n m/f
  • ca  garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
  • ca  lledoner gris, n m sin. compl.
  • ca  lledoner roig, n m sin. compl.
  • es  garnacha gris, n f
  • es  garnacha roja, n f
  • fr  grenache gris, n f
  • en  Grenache Gris, n
  • en  Grey Grenache, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition
1. Cep originari de Catalunya, resultat d'una mutació de la garnatxa negra, que s'adapta bé als climes secs.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa roja, de maduració primerenca, menut, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics i de color rogenc.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa roja.

Note

  • 1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • 3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:


    ·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

    ·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

    ·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

    Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.


    (1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

    (2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
lledoner negre lledoner negre

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  garnatxa negra, n m/f
  • ca  garnatxa, n m/f sin. compl.
  • ca  lledoner negre, n m sin. compl.
  • es  garnacha tinta, n f
  • fr  grenache, n f
  • it  cannonao, n m
  • it  tocai rosso, n m
  • pt  garnacha, n f
  • en  Grenache, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition
1. Cep conreat tradicionalment a la Mediterrània, resistent a la secada.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa negra, de maduració tardana, gros, compacte, troncocònic i amb els grans mitjans, de color moradenc i amb la pell fina.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa negra, amb poc cos, poc àcid, de color pàl·lid, amb un grau alcohòlic alt i una aroma de confitura i espècies, que se sol utilitzar per a cupatges i per a fer vins dolços.

Note

  • 1. La denominació catalana lledoner negre s'utilitza especialment a l'Empordà.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa. Localment, en algunes comarques de Girona, també s'utilitza la denominació catalana gironet (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven les denominacions garnatxa negra i lledoner negre com a sinònims de la forma normativa garnatxa, la primera (garnatxa negra) com a denominació principal, pels motius següents:

    ·totes tres formes es documenten ja en obres lexicogràfiques, terminològiques i especialitzades com a designacions d'aquesta varietat;

    ·els especialistes consideren que, si bé la denominació simple garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) és adequada i se sol utilitzar referida específicament a aquesta varietat, la denominació més precisa i adequada en l'àmbit especialitzat és garnatxa negra, tenint en compte que també hi ha la garnatxa blanca, la garnatxa peluda, la garnatxa tintorera, etc.; garnatxa negra és, de fet, la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i a l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi;(1)

    ·els especialistes admeten, de tota manera, garnatxa com a sinònim complementari, ja que aquesta forma es refereix, per defecte, a la garnatxa negra (és una denominació ja recollida al diccionari normatiu i en moltes altres obres lexicogràfiques i terminològiques amb aquest sentit; en els diccionaris francesos i anglesos la unitat grenache també s'usa com a genèric de garnatxa negra);

    ·pel que fa a lledoner negre, és també una forma força utilitzada, especialment a l'Empordà;(2)

    ·totes tres formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

    Es descarta la forma giró, documentada en algunes fonts per a denominar aquesta varietat, perquè en realitat fa referència a una varietat diferent, que actualment només es conrea de manera experimental, segons els especialistes. La forma gironet, en canvi, derivada segurament de giró, sí que s'aplica a la garnatxa negra en algunes comarques gironines.

    (1)El genèric garnatxa no es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), ni tampoc el fa servir l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi, que sí recull en canvi, garnatxa blanca, garnatxa peluda, garnatxa negra, garnatxa roja, garnatxa gris (sic) i garnatxa tintorera.

    (2)En la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) es documenta la forma lladoner (sic) per a designar aquesta varietat, juntament amb garnatxa negra.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
lledoner pelut lledoner pelut

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  garnatxa peluda, n m/f
  • ca  lledoner pelut, n m sin. compl.
  • es  garnacha peluda, n f
  • es  lledoner pelut, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition
1. Cep originari de Catalunya, vigorós i força productiu.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa peluda, mitjà, compacte, amb els grans mitjans, esfèrics i de color gris, i amb la fulla gruixuda i pilosa.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa peluda.

Note

  • 1. La denominació catalana lledoner pelut s'utilitza especialment al Llenguadoc.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació garnatxa peluda i el sinònim complementari lledoner pelut pels motius següents:

    ·els textos especialitzats coincideixen a utilitzar, majoritàriament, la forma garnatxa peluda, que també és l'única present en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA);

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la variant lledoner pelut és la que s'utilitza al Llenguadoc (França), on es conrea aquesta varietat de raïm; així ho confirma l'Organització Internacional de la Vinya i del Vi;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre).

    Segons els especialistes, aquesta varietat de cep no es cultiva a l'Empordà, a diferència d'altres varietats de garnatxa. És típica, però, del Llenguadoc, cosa que justifica el manteniment de la forma lledoner pelut, tant per l'origen català d'aquesta forma com per l'analogia amb els altres tipus de garnatxa.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
lledoner roig lledoner roig

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  garnatxa roja, n m/f
  • ca  garnatxa grisa, n m/f sin. compl.
  • ca  lledoner gris, n m sin. compl.
  • ca  lledoner roig, n m sin. compl.
  • es  garnacha gris, n f
  • es  garnacha roja, n f
  • fr  grenache gris, n f
  • en  Grenache Gris, n
  • en  Grey Grenache, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definition
1. Cep originari de Catalunya, resultat d'una mutació de la garnatxa negra, que s'adapta bé als climes secs.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa roja, de maduració primerenca, menut, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics i de color rogenc.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa roja.

Note

  • 1. Les denominacions catalanes lledoner gris i lledoner roig s'utilitzen especialment a l'Empordà
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • 3. La garnatxa roja es vinifica habitualment com a vi blanc.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació garnatxa roja i els sinònims complementaris garnatxa grisa, lledoner gris i lledoner roig pels motius següents:


    ·garnatxa roja i garnatxa grisa són les formes que es documenten en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA); (1)

    ·la denominació més estesa és garnatxa roja, segons mostren les fonts consultades i segons asseguren també els especialistes;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·les formes lledoner roig i lledoner gris són geosinònims usats a l'Empordà;

    ·totes quatre formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Si bé es documenta tant la forma lladoner com la forma lledoner, s'opta per lledoner perquè és la solució més adequada des del punt de vista lingüístic: prové, segons diferents fonts, del topònim empordanès Lledó (oficialment, malgrat tot, per motius extralingüístics, Lladó), procedent, al seu torn, de lledó (fruit del lledoner i, primitivament, l'arbre). (2)

    Els especialistes confirmen que la sinonímia que s'estableix en algunes obres terminològiques entre garnatxa grisa, garnatxa roja i garnatxa peluda no és adequada: cal considerar com a sinònims garnatxa roja i garnatxa grisa, i garnatxa peluda com a varietat diferenciada; la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) també ho representa així.


    (1) La llista recull, concretament, segurament per error, la variant garnatxa gris.

    (2) Segons l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en documents anteriors a la neutralització, el nom d'aquest municipi apareix bàsicament amb les formes llatinitzades del tipus Lotone/Lodone i també Ledone, amb la dissimilació o/ó en e/ó freqüent en català, com en el cas de petó procedent de potó. Es dedueix, doncs, clarament des del punt de vista científic, que es tracta d'una e, és a dir de Lledó, que és com apareix, de fet, en les obres de caràcter científic.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
lliurador de collita | lliuradora de collita lliurador de collita | lliuradora de collita

Vitivinicultura

  • ca  lliurador de collita | lliuradora de collita, n m, f
  • es  librador de cosecha | libradora de cosecha, n m, f

Vitivinicultura

Definition
Persona física o jurídica que, d'acord amb el titular de la parcel·la vitícola, pot lliurar collita de raïm fresc als cellers per a vinificació.

Note

  • El lliurador de collita, docs, ha de ser el titular de la parcel·la vitícola o tenir un cotracte de parceria o de masoveria amb el titular.