Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

Image from term result on cercaterm
  • ca  carboxi-, pfx
  • es  carboxi-, pfx
  • en  carboxy-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup carboxil quan no és el grup funcional principal d'un compost.

Note

  • Per exemple, en l'àcid 3-carboxipentandioic ((COOH)CH2CH(COOH)CH2(COOH)), si es consideren els dos grups carboxil terminals com a funció principal i el grup carboxil unit al carboni 3 com un substituent. Aquest compost també es pot anomenar àcid 1,2,3-pentantricarboxílic (vegeu la imatge).
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  grup carboxil, n m
  • ca  carboxil, n m sin. compl.
  • es  carboxilo, n m
  • es  grupo carboxilo, n m
  • es  grupo funcional carboxilo, n m
  • en  carboxyl group, n
  • for  −COOH

Química orgànica

Definition
Grup funcional característic dels àcids carboxílics i dels aminoàcids, el qual els confereix propietats àcides, ja que, en dissociar-se, genera l'anió carboxilat estabilitzat per ressonància i, simultàniament, allibera un protó.

Note

  • En la forma no dissociada, els grups carboxil es poden unir entre ells, tant de manera intermolecular com de manera intramolecular, per enllaç d'hidrogen. En el cas que la unió sigui intermolecular, el grau d'associació pot conduir a un dímer o a un trímer (vegeu la imatge 2).
Image from term result on cercaterm
  • ca  carboxilat, n m
  • es  carboxilato, n m
  • en  carboxylate, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels anions que es formen quan un àcid carboxílic es dissocia i allibera un protó, de fórmula general RCOO−.

Note

  • Un carboxilat es forma segons RCOOH → RCOO− + H+. Per tant, aquest anió és la base conjugada de la forma no dissociada.
  • ca  -carboxílic, sfx
  • es  -carboxílico, sfx
  • en  -carboxylic, sfx

Química orgànica

Definition
Forma sufixada que es fa servir per a designar un compost en què el grup carboxil és el grup principal, bé sigui un compost cíclic o un compost acíclic que en conté dos o més.

Note

  • Per exemple, àcid benzencarboxílic.
  • ca  catàlisi, n f
  • es  catálisis, n f
  • en  catalysis, n

Química física

Definition
Fenomen pel qual la velocitat de reacció d'una reacció canvia sense que canviïn els reactius ni els productes, que s'aconsegueix mitjançant l'acció d'un catalitzador.

Note

  • La catàlisi es justifica pel canvi en l'energia d'activació associada al procés, i generalment es fa servir per a accelerar els processos disminuint l'energia d'activació.

    Es distingeixen dos grans tipus de catàlisis, la catàlisi homogènia i la catàlisi heterogènia.

    La catàlisi té clares implicacions econòmiques en la producció industrial de productes químics, atès que un increment de la velocitat de reacció disminueix els costos i la regeneració del catalitzador permet que una quantitat moderada d'aquesta substància sigui suficient per a obtenir una gran quantitat de producte final.
  • ca  catàlisi acidobàsica, n f
  • ca  catàlisi àcid-base, n f sin. compl.
  • es  catálisis ácido-base, n f
  • es  catálisis acidobásica, n f
  • en  acid-base catalysis, n

Química física

Definition
Catàlisi homogènia en què una reacció és catalitzada com a conseqüència de la transferència d'un protó entre el substrat i el catalitzador.

Note

  • Si l'àcid o la base que participen en una reacció acidobàsica són exclusivament els ions hidroni i els ions hidroxil, respectivament, s'utilitza el terme catàlisi acidobàsica específica. Si hi poden intervenir àcids i bases diferents, s'utilitza el terme catàlisi acidobàsica general.

    Una catàlisi acidobàsica pot ser una catàlisi àcida o una catàlisi bàsica.

    Si es considera la teoria d'àcids i bases de Lewis, cal incloure en aquest concepte aquelles reaccions catalitzades que es produeixen passant per la formació d'un complex entre el substrat i el catalitzador. En aquests casos, es distingeix entre catàlisi àcida electròfila, en què el substrat es comporta com una base de Lewis i el catalitzador es comporta com un àcid de Lewis, i catàlisi bàsica nucleòfila, en què el substrat es comporta com un àcid de Lewis i el catalitzador es comporta com una base de Lewis. Les reaccions de Friedel i Crafts en presència de clorur d'alumini i la hidròlisi del iodur de metil en presència d'ions bromur en són exemples, respectivament.
  • ca  catàlisi àcida, n f
  • es  catálisis ácida, n f
  • en  acid catalysis, n

Química física

Definition
Catàlisi acidobàsica que implica la transferència d'un protó del catalitzador al substrat.

Note

  • La catàlisi àcida esdevé important, per exemple, en la solvòlisi dels èsters i en la tautomeria cetoenòlica.

    Hi ha reaccions la velocitat de reacció de les quals s'incrementa amb la catàlisi àcida, com ara la hidròlisi de les amides.
  • ca  catàlisi acidobàsica, n f
  • ca  catàlisi àcid-base, n f sin. compl.
  • es  catálisis ácido-base, n f
  • es  catálisis acidobásica, n f
  • en  acid-base catalysis, n

Química física

Definition
Catàlisi homogènia en què una reacció és catalitzada com a conseqüència de la transferència d'un protó entre el substrat i el catalitzador.

Note

  • Si l'àcid o la base que participen en una reacció acidobàsica són exclusivament els ions hidroni i els ions hidroxil, respectivament, s'utilitza el terme catàlisi acidobàsica específica. Si hi poden intervenir àcids i bases diferents, s'utilitza el terme catàlisi acidobàsica general.

    Una catàlisi acidobàsica pot ser una catàlisi àcida o una catàlisi bàsica.

    Si es considera la teoria d'àcids i bases de Lewis, cal incloure en aquest concepte aquelles reaccions catalitzades que es produeixen passant per la formació d'un complex entre el substrat i el catalitzador. En aquests casos, es distingeix entre catàlisi àcida electròfila, en què el substrat es comporta com una base de Lewis i el catalitzador es comporta com un àcid de Lewis, i catàlisi bàsica nucleòfila, en què el substrat es comporta com un àcid de Lewis i el catalitzador es comporta com una base de Lewis. Les reaccions de Friedel i Crafts en presència de clorur d'alumini i la hidròlisi del iodur de metil en presència d'ions bromur en són exemples, respectivament.
  • ca  catàlisi bàsica, n f
  • es  catálisis básica, n f
  • en  base catalysis, n

Química física

Definition
Catàlisi acidobàsica que implica la transferència d'un protó del substrat al catalitzador.

Note

  • La catàlisi bàsica és especialment rellevant en la condensació de Claisen, en la condensació aldòlica i en l'halogenació de compostos orgànics.

    Hi ha reaccions la velocitat de reacció de les quals s'incrementa amb la catàlisi bàsica, com ara la hidròlisi de les amides.
  • ca  catàlisi heterogènia, n f
  • es  catálisis heterogénea, n f
  • en  heterogeneous catalysis, n

Química física

Definition
Catàlisi en què la mescla reactant i el catalitzador es troben en fases diferents.

Note

  • Els catalitzadors sòlids, que poden ser porosos o no, són els més utilitzats en la catàlisi heterogènia.

    Quan el catalitzador heterogeni és un sòlid, la catàlisi heterogènia té lloc a la seva superfície després que els reactius s'hi adsorbeixin químicament. Es considera que l'adsorció física no és rellevant en el camp de la catàlisi heterogènia. Un cop els reactius han estat adsorbits, la seva estructura electrònica es modifica respecte a la que tenien abans de l'adsorció sobre la superfície del sòlid, de manera que esdevenen més reactius. En moltes ocasions, aquesta modificació de l'estructura electrònica implica una fragmentació de les molècules reactants.

    Les reaccions de catàlisi heterogènia, deixant de banda la difusió dels reactius fins a la superfície del catalitzador i la difusió dels productes de reacció des de la superfície del catalitzador cap al medi de reacció, consten d'una etapa d'adsorció d'almenys un dels reactius, una etapa de reacció química superficial i una etapa de desorció dels productes adsorbits.

    Habitualment, l'etapa de la reacció química superficial consta de més d'una reacció elemental. A més, pot ocórrer que la reacció tingui lloc entre dues espècies que es troben adsorbides, com en el mecanisme de Langmuir-Hinshelwood, o bé entre una espècie adsorbida i una de la fase gasosa o líquida, com en el mecanisme d'Eley-Rideal. Resulta essencial fer aquesta distinció, atès que el comportament cinètic d'ambdós mecanismes de reacció és completament diferent. Val a dir que en les reaccions de catàlisi heterogènia que segueixen un mecanisme de Langmuir-Hinshelwood i en què la reacció superficial consta de diverses etapes, la mobilitat sobre la superfície de les espècies adsorbides adquireix una rellevància especial.

    Es considera que la gran majoria de les reaccions catalitzades sobre superfícies segueixen mecanismes de Langmuir-Hinshelwood, per bé que cal tenir en compte que també existeixen casos en els quals es posen de manifest característiques de tots dos tipus de mecanismes de reacció.

    Les reaccions catalitzades sobre superfícies són un exemple de catàlisi heterogènia d'importància cabdal en la indústria. En són exemples la síntesi d'amoníac a partir de nitrogen molecular i hidrogen molecular sobre una superfície de ferro, i la síntesi de Fischer-Tropsch, que permet obtenir hidrocarburs a partir d'hidrogen molecular i monòxid de carboni, i usa cobalt, ruteni, rodi o ferro com a catalitzadors.