Química física (treball)

ca catàlisi homogènia, n f
es catálisis homogénea, n f
en homogeneous catalysis, n

Química física

Definition

Catàlisi en què la mescla reactant i el catalitzador es troben en la mateixa fase.

Note

La catàlisi homogènia més important és la que es duu a terme en solució.

Són exemples de catàlisi homogènia la catàlisi acidobàsica, la hidròlisi de l'acetat d'etil en medi aquós àcid, en la qual els protons actuen com a catalitzador i acceleren la formació d'etanol i àcid acètic, i les reaccions d'oxidació reducció en les quals intervenen metalls de transició. La catàlisi enzimàtica també es classifica, habitualment, com a catàlisi homogènia.

ca catalitzador, n m
es catalizador, n m
en catalyst, n

Química física

Definition

Substància que modifica la velocitat de reacció sense ésser consumida en la reacció química.

Note

Un catalitzador modifica la cinètica però no l'equilibri de la reacció.

Els catalitzadors poden ser sòlids o estar dissolts en un líquid.

El concepte de catalitzador va ser proposat per Berzelius al 1836. Actualment, s'accepta que el catalitzador es combina amb el substrat, amb el qual forma un intermediari de reacció, el qual es descompon regenerant el catalitzador i originant els productes de la reacció química, és a dir, el catalitzador actua intervenint en el mecanisme de reacció química, alterant la seqüència de les etapes elementals. D'aquesta manera, el catalitzador disminueix l'energia d'activació i, en conseqüència, augmenta la velocitat de reacció.

D'entre el conjunt d'espècies de què se n'ha determinat l'acció catalítica, destaquen: l'ió hidroni, catalitzador àcid en dissolució; diversos anions inorgànics; metalls de transició en diversos estats d'oxidació (Fe³⁺, Mn²⁺...); els enzims, proteïnes amb acció catalítica altament específica; els metalls de transició en estat sòlid i els seus aliatges (Pt, Rh...) i els catalitzadors tipus zeolita, silicats d'alumini i altres cations, d'acció catalítica genèrica i, a més, notablement adaptables en funció de la seva síntesi i estructura espacial microscòpica.

Amb el temps els catalitzadors van perdent activitat. Aquesta pèrdua d'activitat pot ser de diferents tipus: envelliment, embrutiment, emmetzinament.

A la imatge es mostren alguns dels diferents catalitzadors inorgànics i les seves funcions (vegeu la imatge).

Són substàncies que s'utilitzen com a catalitzadors l'alúmina, la sílice, els metalls i els òxids de metalls, entre d'altres.

ca catalitzador de Ziegler-Natta, n m
es catalizador de Ziegler-Natta, n m
en Ziegler-Natta catalyst, n

Química orgànica

Definition

Cadascun dels catalitzadors d'un complex organometàl·lic d'un àcid de Lewis.

Note

Ziegler va preparar el catalitzador de Ziegler-Natta tractant un triclorur de titani o un tetraclorur de titani amb un derivat d'alquil-alumini dissolt en un dissolvent apolar, medi en el qual precipita el complex. Hi ha moltes sals d'elements de transició, a més dels halurs de titani utilitzats per Ziegler, que fan possible l'obtenció de polímers regulars, d'alta massa molar i lineals.

Els catalitzadors de Ziegler-Natta tenen interès en les reaccions de polimerització del propilè amb estereoquímica regular i, en general, en l'obtenció d'un polietilè regular d'alta densitat amb més resistència mecànica i tèrmica (vegeu la imatge). Les forces de van der Waals entre cadenes amb disposició regular són més fortes que les que es produeixen entre cadenes amb grups orientats a l'atzar, i per això l'isopropilè isotàctic és més dur i rígid que l'atàctic. Les molècules del monòmer insaturat s'adhereixen en la superfície del catalitzador, en ser deficient d'electrons, en la interfície sòlid-líquid de l'etapa de propagació. Així, la cadena de polímer creix del catalitzador, insoluble, cap al dissolvent. L'efecte solvatant del dissolvent sobre el polímer atrau les cadenes, les allunya del catalitzador i les orienta. Aquest procés s'efectua a temperatures suaus, la qual cosa permet obtenir el polímer regular i lineal. Si es treballés a temperatures altes, es podrien trencar els enllaços a l'entorn del catalitzador i, en conseqüència, es perdria l'estereoespecificitat.

ca dicroisme circular, n m
ca CD, n m sigla
es dicroísmo circular, n m
es CD, n m sigla
en circular dichroism, n
en CD, n sigla

Química física

Definition

Fenomen en què llum polaritzada circularment passa a estar polaritzada el·lípticament a causa de la diferència de les intensitats d'absorció dels components de llum polaritzada circularment a la dreta i a l'esquerra a una determinada freqüència.

Note

El dicroisme circular té lloc quan la mostra presenta birefringència circular.

Quan es representa I_L − I_R en funció de la freqüència s'obté un espectre de dicroisme circular. Els espectres de dicroisme circular són útils per a determinar les configuracions absolutes en complexos amb metalls de transició, atès que els complexos amb geometries similars donen lloc a espectres de dicroisme circular amb característiques similars.

La sigla CD correspon a l'equivalent anglès circular dichroism ('dicroisme circular').

ca cel·la unitat, n f
ca cel·la elemental, n f sin. compl.
es celda elemental, n f
es celda unidad, n f
en unit cell, n

Química inorgànica

Definition

Paral·lelepípede imaginari que representa una unitat de la mostra que es repeteix translacionalment en un cristall.

Note

Es pot considerar que una xarxa cristal·lina és generada per translacions de la cel·la unitat. La manera de desglossar un cristall en cel·les unitat no és única. En cristal·lografia, s'escull la cel·la unitat de manera que tingui la màxima simetria i el menor volum corresponent a la màxima simetria.

La cel·la unitat es caracteritza per les longituds de les tres arestes (a, b i c) i els angles que aquestes arestes formen entre elles (α, β i ɣ).

Una cel·la unitat que només té punts de la xarxa en els seus vèrtexs és anomenada cel·la primitiva i es representa amb la lletra P. Si, a més, conté punts de la xarxa en altres posicions, s'anomena cel·la centrada. Entre les cel·les centrades, les més importants són la cel·la centrada en el cos (hi ha un punt de la xarxa al centre de la cel·la), representada amb la lletra I; la cel·la centrada en les cares (té punts de xarxa a la intersecció de les diagonals de totes les cares), representada amb la lletra F, i la cel·la centrada en els extrems (té punts de xarxa a la intersecció de les diagonals de dues cares oposades), representada amb la lletra C.

ca cel·la unitat, n f
ca cel·la elemental, n f sin. compl.
es celda elemental, n f
es celda unidad, n f
en unit cell, n

Química inorgànica

Definition

Paral·lelepípede imaginari que representa una unitat de la mostra que es repeteix translacionalment en un cristall.

Note

Es pot considerar que una xarxa cristal·lina és generada per translacions de la cel·la unitat. La manera de desglossar un cristall en cel·les unitat no és única. En cristal·lografia, s'escull la cel·la unitat de manera que tingui la màxima simetria i el menor volum corresponent a la màxima simetria.

La cel·la unitat es caracteritza per les longituds de les tres arestes (a, b i c) i els angles que aquestes arestes formen entre elles (α, β i ɣ).

Una cel·la unitat que només té punts de la xarxa en els seus vèrtexs és anomenada cel·la primitiva i es representa amb la lletra P. Si, a més, conté punts de la xarxa en altres posicions, s'anomena cel·la centrada. Entre les cel·les centrades, les més importants són la cel·la centrada en el cos (hi ha un punt de la xarxa al centre de la cel·la), representada amb la lletra I; la cel·la centrada en les cares (té punts de xarxa a la intersecció de les diagonals de totes les cares), representada amb la lletra F, i la cel·la centrada en els extrems (té punts de xarxa a la intersecció de les diagonals de dues cares oposades), representada amb la lletra C.

ca centre actiu, n m
es centro activo, n m
en active center, n
en active centre, n
en active site, n

Química física

Definition

Zona d'una substància on es fixa una altra substància.

Note

En adsorció, un centre actiu és el punt de l'adsorbent on s'adsorbeix l'adsorbat. En catàlisi, un centre actiu és un punt de la superfície externa o interna del catalitzador on s'adsorbeixen les molècules dels reactius.

ca centre aquiral, n m
es centro aquiral, n m
en achiral center, n
en achiral centre, n

Química orgànica

Definition

Cadascun dels àtoms que estan units, com a mínim, a dos àtoms o dos conjunts d'àtoms idèntics i mostren cert grau de simetria.

Note

Els centres aquirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni. Per exemple, en el cloroetà (CH₃CH₂Cl) (vegeu la imatge).

ca centre quiral, n m
ca estereocentre, n m
ca centre asimètric, n m sin. compl.
ca centre estereogènic, n m sin. compl.
es centro asimétrico, n m
es centro estereogénico, n m
es centro quiral, n m
es estereocentro, n m
en asymmetric center, n
en asymmetric centre, n
en center of chirality, n
en centre of chirality, n
en chirality center, n
en chirality centre, n
en stereocenter, n
en stereocentre, n
en stereogenic center, n
en stereogenic centre, n

Química orgànica

Definition

Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Note

Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni i, en molt menor grau, de nitrogen.

La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'enantiòmer que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiòmer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira.

En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'estereoisòmers diferents és 2n. S'han adoptat les regles de la seqüència per a poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol R (del llatí rectus, 'dret') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 2). El símbol S (del llatí sinister, 'esquerre') és l'oposat de R, de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit invers al de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 3).

Vegeu quiralitat.

ca centre quiral, n m
ca estereocentre, n m
ca centre asimètric, n m sin. compl.
ca centre estereogènic, n m sin. compl.
es centro asimétrico, n m
es centro estereogénico, n m
es centro quiral, n m
es estereocentro, n m
en asymmetric center, n
en asymmetric centre, n
en center of chirality, n
en centre of chirality, n
en chirality center, n
en chirality centre, n
en stereocenter, n
en stereocentre, n
en stereogenic center, n
en stereogenic centre, n

Química orgànica

Definition

Cadascun dels àtoms que estan units a quatre àtoms o conjunts d'àtoms diferents entre si.

Note

Els centres quirals més comuns en química orgànica són constituïts per àtoms de carboni i, en molt menor grau, de nitrogen.

La presència d'un centre quiral en una molècula origina dues configuracions diferents, les quals es caracteritzen per ser imatge especular l'una de l'altra i presentar activitat òptica d'igual intensitat i signe oposat. L'enantiòmer que desvia la llum polaritzada cap a la dreta és la forma dextrogira i l'enantiòmer que desvia la llum cap a l'esquerra és la forma levogira.

En una molècula amb n centres quirals, el nombre màxim d'estereoisòmers diferents és 2n. S'han adoptat les regles de la seqüència per a poder diferenciar els estereoisòmers. El símbol R (del llatí rectus, 'dret') indica que la configuració d'un centre quiral és tal que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (R)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 2). El símbol S (del llatí sinister, 'esquerre') és l'oposat de R, de manera que l'ordre de preferència dels quatre grups d'àtoms que hi estan units es considera en el sentit invers al de les agulles del rellotge. N'és un exemple l'enantiòmer (S)-1-cloropropan-1-ol (vegeu la imatge 3).

Vegeu quiralitat.

Química física (treball)

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note