Química física (treball)

ca dinàmica molecular de les reaccions químiques, n f
es dinámica molecular de reacciones químicas, n f
en molecular dynamics of chemical reactions, n
en molecular reaction dynamics, n

Química física

Definition

Branca de la dinàmica de col·lisions que estudia les reaccions produïdes per col·lisions entre molècules.

Note

Un dels objectius principals de la dinàmica molecular de les reaccions químiques és el càlcul de constants de velocitat. Existeixen diferents models teòrics que permeten dur a terme aquest càlcul. El model teòric més senzill és la teoria de col·lisions, que es pot fer servir per al càlcul de coeficients de velocitat en fase gasosa quan els reactius són força senzills. La teoria de l'estat de transició, per la seva banda, constitueix un model teòric més refinat que permet, fins i tot, el càlcul de coeficients de velocitat en solució. Però el càlcul més precís dels coeficients de velocitat és el càlcul de la superfície d'energia potencial al llarg de la qual les molècules es mouen amb la finalitat de reaccionar. Aquest darrer model teòric ofereix una visió molt més detallada dels esdeveniments que succeeixen quan es produeix la reacció i permet entendre els resultats que s'obtenen quan s'usa la tècnica experimental dels feixos moleculars.

ca diol, n m
es diol, n m
en diol, n

Química orgànica

Definition

Compost orgànic que té dos grups hidroxil en la molècula.

Note

Es distingeix entre els glicols, que s'obtenen per l'oxidació d'un enllaç doble carboni-carboni, i els gem-diols, que són hidrats d'aldehids o cetones (vegeu les imatges 1 i 2).

Els aldehids o les cetones reaccionen amb l'aigua i donen un hidrat en l'equilibri. Mentre que la conversió a gem-diol és del 99,96 % en el formaldehid, en la cetona tan sols és del 0,14 %. Els aldehids formen el gem-diol més fàcilment que les cetones. La reacció amb l'aigua està més afavorida com més baix és l'impediment estèric del compost carbonílic.

ca diè, n m
ca diolefina, n f
es dieno, n m
es diolefina, n f
en diene, n
en diolefin, n

Química orgànica

Definition

Cadascun dels poliens que contenen dos enllaços dobles en la cadena principal de la molècula.

Note

Si els enllaços d'un diè ocupen posicions contigües (1,2) es tracta d'un al·lè (és a dir, un diè acumulat), i si ocupen posicions 1,3, és un diè conjugat (vegeu la imatge).

Els enllaços múltiples en aquestes posicions properes, ja sigui 1,2 o 1,3, produeixen una influència recíproca i donen una reactivitat a la molècula que és més gran que la dels alquens. Els enllaços dobles en posicions 1,4 o més distants no presenten aquesta interacció, per la qual cosa el compost que els conté és un diè aïllat.

Els diens conjugats presenten propietats específiques que només es poden justificar mitjançant la mobilitat dels electrons π d'un sistema conjugat. Els diens conjugats i, en general, els alquens conjugats són lleugerament més estables que els diens aïllats, encara que reaccionen de manera semblant, amb reaccions com l'addició electròfila i l'oxidació, si bé difereixen en el nombre de productes diferents que se n'obtenen. Els diens conjugats tenen un comportament químic anàleg al dels alquens, per bé que amb una major velocitat de reacció. Alhora, a més de resultar-ne el producte d'addició 1,2 propi de l'addició a un alquè, es forma un producte d'addicció propi, l'1,4. Una altra reacció pròpia dels diens conjugats és la reacció de Diels-Alder.

Vegeu també alcadiè.

ca dioxà, n m
ca 1,4-dioxà, n m sin. compl.
ca 1,4-dioxaciclohexà, n m sin. compl.
es 1,4-dioxaciclohexano, n m
es 1,4-dioxano, n m
es dioxano, n m
en 1,4-dioxacyclohexane, n
en 1,4-dioxane, n
en dioxane, n
for C₄H₈O₂

Química orgànica

Definition

Hidrocarbur heterocíclic que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 101,3 ºC i un punt de fusió d'entre 10 i 12 ºC, utilitzat, sovint mesclat amb aigua, per a incrementar la solubilitat dels compostos orgànics.

Note

El dioxà és totalment miscible en aigua i relativament inert davant de molts reactius.

S'obté per destil·lació de l'etilenglicol amb àcids.

Forma dos azeòtrops amb l'aigua, amb uns punts d'ebullició de 78,1 i 87,8 ºC, respectivament. És tòxic per inhalació i absorbit per la pell és carcinogen.

Es fa servir a bastament com a dissolvent apròtic polar en múltiples compostos orgànics com laques i pintures i com a humectant i dispersant en processos tèxtils. També s'utilitza en banys de colorants, en preparacions netejadores, en cosmètica i com a estabilitzant de dissolvents clorats.

ca dioxà, n m
ca 1,4-dioxà, n m sin. compl.
ca 1,4-dioxaciclohexà, n m sin. compl.
es 1,4-dioxaciclohexano, n m
es 1,4-dioxano, n m
es dioxano, n m
en 1,4-dioxacyclohexane, n
en 1,4-dioxane, n
en dioxane, n
for C₄H₈O₂

Química orgànica

Definition

Hidrocarbur heterocíclic que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 101,3 ºC i un punt de fusió d'entre 10 i 12 ºC, utilitzat, sovint mesclat amb aigua, per a incrementar la solubilitat dels compostos orgànics.

Note

El dioxà és totalment miscible en aigua i relativament inert davant de molts reactius.

S'obté per destil·lació de l'etilenglicol amb àcids.

Forma dos azeòtrops amb l'aigua, amb uns punts d'ebullició de 78,1 i 87,8 ºC, respectivament. És tòxic per inhalació i absorbit per la pell és carcinogen.

Es fa servir a bastament com a dissolvent apròtic polar en múltiples compostos orgànics com laques i pintures i com a humectant i dispersant en processos tèxtils. També s'utilitza en banys de colorants, en preparacions netejadores, en cosmètica i com a estabilitzant de dissolvents clorats.

ca dioxà, n m
ca 1,4-dioxà, n m sin. compl.
ca 1,4-dioxaciclohexà, n m sin. compl.
es 1,4-dioxaciclohexano, n m
es 1,4-dioxano, n m
es dioxano, n m
en 1,4-dioxacyclohexane, n
en 1,4-dioxane, n
en dioxane, n
for C₄H₈O₂

Química orgànica

Definition

Hidrocarbur heterocíclic que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 101,3 ºC i un punt de fusió d'entre 10 i 12 ºC, utilitzat, sovint mesclat amb aigua, per a incrementar la solubilitat dels compostos orgànics.

Note

El dioxà és totalment miscible en aigua i relativament inert davant de molts reactius.

S'obté per destil·lació de l'etilenglicol amb àcids.

Forma dos azeòtrops amb l'aigua, amb uns punts d'ebullició de 78,1 i 87,8 ºC, respectivament. És tòxic per inhalació i absorbit per la pell és carcinogen.

Es fa servir a bastament com a dissolvent apròtic polar en múltiples compostos orgànics com laques i pintures i com a humectant i dispersant en processos tèxtils. També s'utilitza en banys de colorants, en preparacions netejadores, en cosmètica i com a estabilitzant de dissolvents clorats.

ca dioxina, n f
ca 2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]-dioxina, n f sin. compl.
ca 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, n f sin. compl.
ca TCDD, n f sigla
es 2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]-dioxina, n f
es 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina, n f
es dioxina, n f
es TCDD, n f sigla
en 2,3,7,8-tetrachlorodibenzo[b,e][1,4]-dioxin, n
en 2,3,7,8-tetrachlorodibenzo-p-dioxin, n
en dioxin, n
en TCDD, n sigla
for C₁₂H₄Cl₄O₂

Química orgànica

Definition

Organoclorat principal de la família de les dioxines, altament tòxic, insoluble i persistent en el medi ambient.

Note

Aquesta dioxina es forma en petites quantitats durant el procés de producció de molts compostos clorats, com el de l'àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic, un herbicida eficaç per a matar una gran varietat de plantes i que es va utilitzar en la guerra del Vietnam sota el nom de agent taronja (vegeu la imatge).

La dioxina és 10.000 vegades més tòxica que el cianur i, en dosis baixes, causa mutacions en animals de laboratori. Penetra fàcilment a les cèl·lules i hi roman molt de temps. Quan es troba en suspensió en l'aire provoca fortes reaccions en els pulmons i en la pell, com ara la formació d'èczemes i de plaques amb punts blancs característics. Pertorba d'una forma considerable el fetge dels animals, i la seva acció sobre el sòl i les restes vegetals és persistent durant molt de temps. Els seus grans efectes cancerígens van ser constatats tant en la guerra del Vietnam com en la catàstrofe ecològica de Seveso del 1976.

ca dioxina, n f
es dioxina, n f
en dioxin, n

Química orgànica

Definition

Cadascun dels organoclorats tòxics i persistents en el medi ambient relacionats estructuralment amb la dioxina.

Note

Les dioxines es formen en petites quantitats durant el procés de producció de molts compostos clorats, com el de l'àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic, un herbicida eficaç per a matar una gran varietat de plantes i que es va utilitzar en la guerra del Vietnam sota el nom de agent taronja.

Les dioxines inclouen les dibenzodioxines policlorades (PCDD), els dibenzofurans policlorats (PCDF) i alguns bifenils policlorats (PCB). La dioxina, de nom sistemàtic 2,3,7,8-tetraclorodibenzo[b,e][1,4]-dioxina (TCDD), és la més important de les dioxines.

Les dioxines són cancerígenes i poden afectar el sistema reproductor, el sistema immunitari i la regulació hormonal.

ca dispersió, n f
es dispersión, n f
en dispersion, n

Química física

Definition

Sistema heterogeni format per dues o més fases.

Note

La fase majoritària d'una dispersió s'anomena fase dispersant i la minoritària, fase dispersa.

Les dimensions de la fase dispersa fan que les dispersions es puguin catalogar com un tipus de col·loide. Aquestes dimensions col·loidals de la fase dispersa fan que la relació àrea/volum de les partícules sigui molt gran, fet que implica una energia superficial elevada i una gran importància dels fenòmens superficials, com, per exemple, l'adsorció.

Les dispersions són termodinàmicament inestables, ja que quan les dues fases se separen és difícil recuperar el col·loide a causa de l'elevada energia superficial.

Segons la naturalesa de les dues fases, les dispersions reben diferents noms (vegeu la imatge).

Són exemples de dispersions la llet, la maionesa i la boira.

ca dispersió col·loidal, n f
es dispersión coloidal, n f
en colloidal dispersion, n

Química física

Definition

Sistema col·loidal termodinàmicament inestable amb partícules col·loidals d'entre 1 i 1.000 nm.

Note

Les dispersions col·loidals, malgrat que constitueixen un sistema heterogeni, no es poden separar mitjançant filtració.

Les dispersions col·loidals reben diferents noms segons l'estat fàsic de la fase dispersant i la fase dispersa.

Vegeu també dispersió.

Química física (treball)

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note