Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  equilibri de Donnan, n m
  • ca  equilibri Donnan, n m
  • ca  equilibri osmòtic, n m
  • es  equilibrio Donnan, n m
  • es  equilibrio osmótico, n m
  • en  Donnan equilibrium, n
  • en  osmotic equilibrium, n

Química física

Definition
Equilibri de fases que s'estableix entre dues solucions separades per una membrana semipermeable que només deixa passar el dissolvent i alguns dels soluts.

Note

  • Perquè hi hagi l'equilibri de Donnan, hi ha d'haver igualtat entre el potencial químic del dissolvent i els potencials químics o els potencials electroquímics de tots els soluts en solució a què la membrana és permeable. Això fa que s'estableixi una diferència de pressió osmòtica entre les dues solucions, que generalment va acompanyada d'una diferència de potencial elèctric a la membrana quan hi ha soluts iònics. Aquest fenomen és la base de la diàlisi, i normalment és important quan una de les dues solucions, generalment la solució intracel·lular, és la que conté macromolècules o polielectròlits, com proteïnes o àcids nucleics, que contribueixen a augmentar la pressió osmòtica de la solució, però que no poden travessar la membrana.
  • ca  equilibri químic, n m
  • es  equilibrio químico, n m
  • en  chemical equilibrium, n

Química física

Definition
Estat d'un sistema termodinàmic en què no s'observa cap canvi macroscòpic en la composició química de les diferents espècies que intervenen en la reacció.

Note

  • Es diu que un sistema reactant ha assolit l'equilibri químic quan els potencials químics de les diferents espècies que poden reaccionar entre si han assolit el valor que minimitza l'energia de Gibbs a temperatura i pressió constants. Això significa que l'afinitat de reacció és nul·la.

    L'equilibri químic implica l'equilibri material quan el sistema termodinàmic considerat està també en equilibri de fases.

    Quan la força impulsora de la reacció és la diferència de potencial entre els dos elèctrodes d'una pila reversible, s'utilitza el terme equilibri electroquímic.
  • ca  equilibri químic generalitzat, n m
  • es  equilibrio químico generalizado, n m
  • en  generalised chemical equilibrium, n
  • en  generalized chemical equilibrium, n

Química física

Definition
Estat d'un sistema termodinàmic en què no s'observa cap canvi macroscòpic en la composició de les diferents espècies que intervenen en la reacció quan el sistema es troba en presència de lligams externs.

Note

  • Es diu que un sistema termodinàmic reactant ha assolit el seu estat d'equilibri químic generalitzat quan els potencials químics generalitzats de les diferents espècies que poden reaccionar entre si han assolit el valor que minimitza l'energia de Gibbs a temperatura i pressió constants. Això significa que l'afinitat química generalitzada de la reacció és nul·la.

    Quan el sistema termodinàmic reactant és una pila reversible i, per tant, la força electromotriu de la pila es controla externament, el lligam intern és la diferència de potencial entre els dos elèctrodes, que es manté constant mitjançant un potenciòmetre. Així doncs, es produeix equilibri electroquímic, i la condició d'equilibri esdevé l'equació de Nernst.

    En el cas que el sistema termodinàmic reactant estigui dins d'un camp gravitacional, el lligam extern és el potencial gravitacional, i s'utilitza el terme equilibri químic gravitacional, ja que la condició d'equilibri ve donada en termes de potencials químics gravitacionals.

    En el cas que la reacció estigui dins d'una centrifugadora, el lligam extern és el potencial centrífug, que ve donat en termes de la velocitat angular de rotació. Aleshores, s'utilitza el terme equilibri químic centrífug, ja que la condició d'equilibri ve donada en termes dels potencials químics centrífugs.
  • ca  equilibri termodinàmic, n m
  • es  equilibrio termodinámico, n m
  • en  thermodynamic equilibrium, n

Química física

Definition
Estat d'un sistema termodinàmic en què totes les variables intensives necessàries per a caracteritzar l'estat del sistema termodinàmic estan definides i són constants, ja que no varien amb el temps, i homogènies, ja que no depenen de la posició, a cadascuna de les fases del sistema termodinàmic.

Note

  • Per exemple, en un sistema termodinàmic tancat, les variables intensives de cadascuna de les espècies presents quan no hi ha reacció són la temperatura, que fa que el sistema termodinàmic estigui en equilibri tèrmic; la pressió, que fa que el sistema termodinàmic estigui en equilibri mecànic, i el potencial químic, que fa que el sistema termodinàmic estigui en equilibri de fases. En el cas que hi hagi reacció, s'ha de complir també la condició d'equilibri químic. És a dir, s'ha de complir que, a més de la condició d'equilibri tèrmic i d'equilibri mecànic, el sistema termodinàmic estigui en equilibri material.
  • ca  equilibri termodinàmic generalitzat, n m
  • es  equilibrio termodinámico generalizado, n m
  • en  generalised thermodynamic equilibrium, n
  • en  generalized thermodynamic equilibrium, n

Química física

Definition
Estat d'un sistema termodinàmic que, a més d'estar en equilibri termodinàmic, està immers en un camp exterior conservatiu que deriva d'una variació de l'energia interna i, com a conseqüència de l'existència d'aquest camp, no hi ha bescanvi d'energia entre el sistema termodinàmic i el medi.

Note

  • En l'equilibri termodinàmic generalitzat es diu que el camp exterior conservatiu actua com a lligam intern del sistema termodinàmic.

    La variació de l'energia interna que afecta l'equilibri termodinàmic generalitzat pot ser un potencial gravitacional, un potencial elèctric, un potencial centrífug, etc.
  • ca  equivalent en aigua, n m
  • es  equivalente en agua, n m
  • en  water equivalent, n

Química física

Definition
Massa d'aigua pura que bescanviaria la mateixa quantitat d'energia en forma de calor que bescanvia un determinat calorímetre.
  • ca  equivalent mecànic de la calor, n m
  • es  equivalente mecánico del calor, n m
  • en  mechanical equivalent of heat, n

Química física

Definition
Factor que relaciona la quantitat de calor en calories amb la quantitat de treball en joules.

Note

  • El valor de l'equivalent mecànic de la calor és 4,1840 J cal−1.
  • ca  erbi, n m
  • es  erbio, n m
  • en  erbium, n
  • sbl  Er

Química inorgànica

Definition
Element dotzè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 68 i massa atòmica 167,259.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-quatre isòtops de l'erbi, sis dels quals són estables (162Er, 164Er, 166Er, 167Er, 168Er i 170Er).

    L'erbi es presenta com un metall blanc argentat, amb un punt de fusió de 1.497 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 2.900 ºC.

    És bastant reactiu en condicions ambientals. És relativament abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals.

    La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació +3.

    Per la dificultat de separació dels altres lantànids esmentada, els usos de l'erbi es limiten a la metal·lúrgia i la indústria nuclear.
  • ca  espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X, n f
  • ca  espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques, n f sin. compl.
  • ca  ESCA, n f sigla
  • ca  XPES, n f sigla
  • es  espectroscopia electrónica para análisis químico, n f
  • es  espectroscopía electrónica para análisis químico, n f
  • es  espectroscopia fotoelectrónica de rayos X, n f
  • es  espectroscopía fotoelectrónica de rayos X, n f
  • es  ESCA, n f sigla
  • es  XPES, n f sigla
  • en  electron spectroscopy for chemical applications, n
  • en  X-ray photoelectron spectroscopy, n
  • en  ESCA, n sigla
  • en  XPES, n sigla

Química física

Definition
Espectroscòpia fotoelectrònica en què s'arrenquen els electrons interns mitjançant raigs X.

Note

  • L'espectroscòpia fotoelectrònica de raigs X constitueix una eina excel·lent per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa dels elements que formen una mostra (i d'aquí deriva la denominació espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques). Això es deu al fet que l'energia necessària per a arrencar els electrons més interns d'un àtom depèn essencialment de la càrrega nuclear de l'àtom en qüestió i no de l'entorn molecular en què es troba aquest àtom. Aquesta tècnica s'empra molt, per exemple, en l'estudi i la caracterització de les superfícies utilitzades en catàlisi heterogènia.

    La sigla ESCA correspon a l'equivalent anglès electron spectroscopy for chemical applications ('espectroscòpia electrònica per a aplicacions químiques').

    La sigla XPES correspon a l'equivalent anglès X-ray photoelectron spectroscopy ('espectroscòpia fotoelèctrica de raigs X').
  • ca  escala Kelvin, n f
  • ca  escala absoluta, n f sin. compl.
  • ca  escala de Kelvin, n f sin. compl.
  • ca  escala de temperatura Kelvin, n f sin. compl.
  • ca  escala de temperatura termodinàmica, n f sin. compl.
  • ca  escala termodinàmica, n f sin. compl.
  • es  escala de temperatura absoluta, n f
  • es  escala Kelvin, n f
  • es  escala termodinámica de temperatura, n f
  • en  Kelvin scale, n
  • en  Kelvin temperature scale, n
  • en  thermodynamic temperature scale, n

Química física

Definition
Escala de temperatura que estableix el punt triple de l'aigua pura com a punt fix fonamental, al qual assigna la temperatura de 273,16 K.

Note

  • L'escala Kelvin va ser introduïda per lord Kelvin el 1848 a partir del rendiment d'una màquina tèrmica reversible que verificava el teorema de Carnot.

    La propietat termomètrica escollida és la calor bescanviada per un focus calorífic que forma part d'una màquina tèrmica reversible. A partir del segon principi de la termodinàmica, es veu que hi ha una relació lineal entre la temperatura, mesurada en aquesta escala, i la propietat termomètrica.

    Si la temperatura dels focus calorífics es mesuren en l'escala de temperatura del gas ideal, es pot demostrar, a partir de l'expressió del rendiment de la màquina tèrmica reversible expressada en les temperatures mesurades en ambdues escales, que ambdues escales són equivalents. Arran d'aquesta equivalència, la temperatura mesurada en l'escala de temperatura del gas ideal correspon a la temperatura termodinàmica. De fet, lord Kelvin va introduir el concepte de escala de temperatura termodinàmica en afegir una constant numèrica al valor de les temperatures dels focus, mesurats en graus Celsius, perquè el rendiment vingués donat per l'expressió del teorema de Carnot. El valor que va trobar era 273,7, que és molt proper al 273,15 que avui s'admet. Així doncs, T/K = t/ºC + 273,15, i el zero absolut, −273,15 ºC = 0 K, és la temperatura més baixa possible.