Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  equació d'Einstein, n f
  • es  ecuación de Einstein, n f
  • en  Einstein equation, n

Química física

Definition
Relació entre la viscositat d'una dispersió i la de la fase dispersant o el dissolvent, que s'utilitza en la interpretació de les viscositats dels col·loides.

Note

  • L'equació d'Einstein s'expressa com η = η0 (1 + kE φ), en què kE és el coeficient d'Einstein, un paràmetre característic de la fase dispersa comprès entre 2,5 i 4,5, i φ és la relació entre el volum de la fase dispersa i el volum total.

    L'equació d'Einstein va ser deduïda suposant que les partícules col·loidals són esferes neutres, no deformables i petites comparades amb el sistema de mesura, però prou grans si es comparen amb les molècules de dissolvent. És vàlida en dispersions diluïdes, quan es pot considerar que no hi ha interaccions entre les partícules col·loidals, i per a partícules de tipus globular. L'equació no és aplicable a les dispersions de macromolècules lineals, per a les quals la viscositat augmenta exponencialment amb φ.
  • ca  equació d'estat, n f
  • es  ecuación de estado, n f
  • en  equation of state, n

Química física

Definition
Cadascuna de les relacions matemàtiques que existeix entre les variables intensives d'un sistema termodinàmic.

Note

  • Les equacions d'estat introdueixen un lligam per a les possibles variacions de les variables intensives que relacionen.

    Les equacions d'estat són la descripció fenomenològica dels diferents estats d'equilibri que pot assolir un sistema termodinàmic determinat i, per tant, conèixer-les és de gran importància per a l'estudi del sistema termodinàmic.

    En general, es necessiten tantes equacions d'estat com graus de llibertat té el sistema termodinàmic, és a dir, una per a cadascuna de les variables d'estat que s'escullin per a descriure'n els estats d'equilibri. Per als sistemes termodinàmics simples i segons el principi d'estat, només se'n necessiten dues: l'equació d'estat calòrica i l'equació d'estat tèrmica.
  • ca  equació d'estat calòrica, n f
  • es  ecuación de estado calórica, n f
  • en  caloric equation of state, n

Química física

Definition
Equació d'estat associada al bescanvi d'energia en forma de calor.

Note

  • Per a sistemes termodinàmics simples, l'equació d'estat calòrica relaciona les variables d'estat associades a la calor, és a dir, la temperatura i l'energia interna o l'entropia, segons si es tracta d'una representació energètica o entròpica, amb el volum.

    Generalment, l'equació d'estat calòrica s'expressa com U = U(T,V).

    L'exemple més senzill d'equació d'estat calòrica és un gas monoatòmic ideal, que verifica la següent equació d'estat en el límit de temperatures ambientals: U = 3nRT/2, en què n indica els mols i R és la constant dels gasos.
  • ca  equació d'estat d'un gas, n f
  • es  ecuación de estado de un gas, n f
  • en  gas equation of state, n

Química física

Definition
Equació d'estat que relaciona les magnituds termodinàmiques d'un sistema termodinàmic simple constituït per un gas pur.

Note

  • L'equació d'estat d'un gas normalment s'escriu en funció de la temperatura, la pressió i el volum molar.

    Com que les equacions d'estat han de descriure el comportament termodinàmic d'un gas real i aquest depèn de la naturalesa del gas, no hi ha cap equació d'estat que descrigui completament el comportament d'un gas. Entre les més emprades, cal destacar la llei dels gasos ideals, l'equació de Van der Waals, l'equació del virial i l'equació d'estat reduïda, que s'obté a partir de la llei dels estats corresponents.
  • ca  equació d'estat d'un líquid, n f
  • es  ecuación de estado de un líquido, n f
  • en  liquid equation of state, n

Química física

Definition
Equació d'estat que relaciona les magnituds termodinàmiques d'un sistema termodinàmic simple constituït per un líquid pur.

Note

  • L'equació d'estat d'un líquid normalment s'escriu en funció de la temperatura, la pressió i el volum molar. Com que es tracta d'un sistema en què les interaccions moleculars són importants, ja que d'elles depèn l'estabilitat de la fase líquida que presenta la substància, es fan servir els valors experimentals del coeficient de dilatació cúbica i el coeficient de compressibilitat isotèrmica, que són funcions resposta fàcilment mesurables i estan tabulats per a la majoria dels compostos purs en un ampli interval de temperatures i pressions.

    La forma més general de l'equació d'estat d'un líquid, en funció d'aquestes funcions resposta, és Vm = Vm,0 [1 + α (T - T0) − κT (p - p0)], en què el subíndex 0 indica un valor conegut per al volum molar a una temperatura i pressió determinades. Normalment, per a líquids el valor de α $\in$ [10−4,10−3,5] K−1 i el valor de κT ≈ 10−4 atm−1.
  • ca  equació d'estat d'un sòlid, n f
  • es  ecuación de estado de un sólido, n f
  • en  solid equation of state, n

Química física

Definition
Equació d'estat que relaciona les magnituds termodinàmiques d'un sistema termodinàmic simple constituït per un sòlid pur.

Note

  • L'equació d'estat d'un sòlid normalment s'escriu en funció de la temperatura, la pressió i el volum molar. Com que es tracta d'un sistema on les interaccions moleculars són molt importants, ja que d'elles depèn la cohesió del compost, es fan servir els valors experimentals del coeficient de dilatació cúbica i el coeficient de compressibilitat isotèrmica, que són funcions resposta fàcilment mesurables i estan tabulats per a la majoria dels compostos purs en un ampli interval de temperatures i pressions.

    La forma més general de l'equació d'estat d'un sòlid, en funció d'aquestes funcions resposta, és Vm = Vm,0 [1 + α (T - T0) − κT (p - p0)], en què el subíndex 0 indica un valor conegut per al volum molar a una temperatura i pressió determinades. Normalment, per a sòlids el valor de α $\in$ [10−5,10−4] K−1 i el valor de κT ≈ [10−6,10−5] atm−1.
  • ca  llei dels gasos ideals, n f
  • ca  equació d'estat del gas ideal, n f sin. compl.
  • es  ecuación de estado del gas ideal, n f
  • es  ley de los gases ideales, n f
  • en  ideal gas equation of state, n
  • en  ideal gas law, n

Química física

Definition
Equació d'estat d'un gas que determina la relació existent entre la pressió, la temperatura i el volum d'un gas que experimenta un comportament de gas ideal.

Note

  • La llei dels gasos ideals ve donada per PV = nRT, en què P correspon a la pressió, V és el volum, n són els mols, T és la temperatura termodinàmica i R és la constant dels gasos.

    La llei dels gasos ideals s'obté a partir dels postulats de la teoria cinètica dels gasos i és una bona aproximació al comportament dels gasos a baixes pressions.
  • ca  equació d'estat reduïda, n f
  • es  ecuación de estado reducida, n f
  • en  reduced equation of state, n

Química física

Definition
Equació d'estat que relaciona magnituds reduïdes.
  • ca  equació d'estat tèrmica, n f
  • es  ecuación de estado térmica, n f
  • en  thermal equation of state, n
  • en  thermic equation of state, n

Química física

Definition
Equació d'estat associada al bescanvi d'energia en forma de treball.

Note

  • Per a sistemes termodinàmics simples, l'equació d'estat tèrmica relaciona les variables d'estat associades al treball, és a dir, la pressió i el volum, amb la temperatura i l'energia interna o l'entropia, segons si es tracta d'una representació energètica o entròpica.

    Generalment, l'equació d'estat tèrmica s'expressa com p = p(T,V).

    L'exemple més senzill d'equació d'estat tèrmica és un gas ideal, que verifica la següent equació d'estat tèrmica: p = nRT/V, en què n indica els mols i R és la constant dels gasos.
  • ca  equació d'estat termodinàmica, n f
  • es  ecuación de estado termodinámica, n f
  • en  thermodynamic equation of state, n
  • en  thermodynamic state equation, n

Química física

Definition
Cadascuna de les equacions que expressen les variacions de l'energia interna i de l'entalpia d'un sistema termodinàmic amb el volum i la pressió, respectivament, a temperatura constant en ambdós casos.

Note

  • En termes de les funcions resposta, la primera equació d'estat termodinàmica és $\left( \frac{\partial U}{\partial V}\right)_T = \frac{T\alpha}{\kappa_T} -p$ i la segona equació d'estat termodinàmica és $\left( \frac{\partial H}{\partial p}\right)_T = V(1-T\alpha)$, en què α representa el coeficient de dilatació cúbica i κT és el mòdul de compressibilitat isotèrmic.

    A partir de l'efecte Joule i de l'efecte Joule-Thomson, aquestes variacions es poden expressar com $\left( \frac{\partial U}{\partial V}\right)_T = -\mu_J C_V$ i $\left( \frac{\partial H}{\partial p}\right)_T = -\mu_{JT}C_p$, en què µJ i µJT són el coeficient de Joule i el coeficient de Joule-Thomson, respectivament, i CV i Cp són la capacitat calorífica a volum constant i la capacitat calorífica a pressió constant, respectivament.