Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  hidròfil -a, adj
  • es  hidrófilo -la, adj
  • en  hydrophilic, adj

Química física

Definition
Dit d'una substància liòfila que interactua amb l'aigua com a dissolvent.

Note

  • Una espècie hidròfila té naturalesa polar, la qual cosa provoca interaccions atractives amb les molècules d'aigua. Les espècies hidròfiles són molt solubles en l'aigua i poc solubles en dissolvents apolars.
  • ca  hidròfob -a, adj
  • es  hidrófobo -ba, adj
  • en  hydrophobic, adj

Química física

Definition
Dit d'una substància liòfoba que interactua amb l'aigua com a dissolvent.

Note

  • Una espècie hidròfoba té naturalesa apolar, la qual cosa provoca interaccions repulsives amb les molècules d'aigua. Les espècies hidròfobes són poc solubles en l'aigua i molt solubles en dissolvents apolars.

    L'anomenat efecte hidròfob es deu a la tendència de les molècules d'aigua a minimitzar el contacte amb substàncies apolars, de manera que aquestes substàncies formen conjunts de molècules o agregats amb una distribució espacial determinada, com és el cas dels residus hidròfobs d'una proteïna, els quals s'amaguen en el seu interior, cosa que constitueix una de les forces impulsores del plegament de les proteïnes.
  • ca  hidrogen, n m
  • es  hidrógeno, n m
  • en  hydrogen, n
  • sbl  H

Química inorgànica

Definition
Element del grup 1, del període 1 i del bloc s de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 1 i massa atòmica 1,008.

Note

  • Encara que per similitud d'estructura electrònica l'hidrogen es classifica encapçalant el grup 1 de la taula periòdica dels elements, les seves propietats són molt diferents de les de la resta d'elements d'aquest grup.

    Se'n coneixen tres isòtops: el proti (1H), el deuteri (2H) i el triti (3H). El proti i el deuteri són estables i naturals, mentre que el triti és radioactiu. Darrerament sembla que també s'han detectat 4H, 5H i 6H. El proti és, amb diferència, el més abundant dels tres isòtops, amb un 99,98 %.

    En condicions normals l'hidrogen es presenta com un gas incolor, inodor i insípid, amb un punt de fusió de -259 ºC i un punt d'ebullició de -253 ºC.

    És l'element més abundant de l'univers i el quinzè en l'escorça terrestre. La presència d'hidrogen elemental a l'atmosfera terrestre és mínima, de menys d'una part per milió, però pot estar present en concentracions importants en els gasos dels volcans, a les mines de carbó i als jaciments de petroli, ja que es pot formar per descomposició de la matèria orgànica. La major part de l'hidrogen present a la Terra forma part d'altres compostos (aigua, àcids, sals, hidrocarburs o matèria orgànica).

    S'obté a petita escala mitjançant la descomposició de l'aigua, tractant-la amb un element més reductor o per electròlisi, o també mitjançant l'acció d'àcids diluïts sobre metalls, com ara el zinc i el ferro. A gran escala es poden fer servir diferents mètodes. Es pot obtenir a partir del gas d'aigua obtingut fent passar vapor d'aigua a través de carbó a una temperatura d'uns 1.000 ºC, segons C + H2O → CO + H2. A temperatura més baixa, de 500 ºC, i mitjançant gas d'aigua i l'ús de catalitzadors formats per òxids metàl·lics, es pot augmentar el rendiment de la reacció anterior afegint-hi vapor d'aigua, segons CO + H2O → H2 + CO2. A pressió, el diòxid de carboni es dissol en l'aigua; en canvi, l'hidrogen és molt poc soluble. També s'obté per descomposició del vapor d'aigua amb ferro al roig, segons 3 Fe + 4 H2O → Fe3O4 + 4 H2. També es pot obtenir per reformat i destil·lació fraccionada dels hidrocarburs, del gas natural, dels gasos de les refineries de petroli, del gas d'hulla, etc., i, finalment, com a subproducte en l'obtenció de clor i hidròxid de sodi mitjançant l'electròlisi de la salmorra. La tria del mètode utilitzat depèn de la quantitat i la puresa que es vulgui obtenir i dels productes de partida disponibles.

    La forma estable de l'hidrogen en condicions normals és l'hidrogen molecular format per molècules diatòmiques. És un gas molt poc soluble en aigua, menys pesant que l'aire i amb una gran força ascensional. A temperatura ambient, l'hidrogen és un gas poc reactiu, per bé que en augmentar la temperatura augmenta la seva reactivitat, en donar-se la dissociació H2 → 2 H˙. L'hidrogen és la substància més inflamable que es coneix, crema en l'aire per a formar aigua i sota determinades condicions reacciona explosivament amb l'oxigen i els halògens. Reacciona amb la majoria d'elements metàl·lics i no metàl·lics per a donar els hidrurs corresponents. També reacciona amb gran quantitat de compostos orgànics. L'hidrogen atòmic és un agent reductor poderós que reacciona amb els òxids i clorurs de molts metalls i dona els metalls lliures.

    Presenta els estats d'oxidació -1 i +1.

    El seu ús principal és la síntesi de productes químics en grans quantitats, com ara l'amoníac, l'àcid clorhídric i el metanol. S'utilitza també en la indústria petroquímica, en l'obtenció de greixos sòlids a partir d'olis insaturats i, en metal·lúrgia, per a la reducció de compostos de metalls i l'obtenció del metall corresponent. Cada vegada té més importància el seu ús potencial com a combustible alternatiu.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  hidrogenació, n f
  • es  hidrogenación, n f
  • en  hydrogenation, n

Química orgànica

Definition
Reducció d'un compost orgànic mitjançant l'addició d'hidrogen.

Note

  • En el cas d'un alquè, es produeix una addició directa d'hidrogen a l'enllaç doble i s'obté el corresponent producte saturat. Una aplicació industrial d'aquesta reacció és la transformació dels olis vegetals que contenen un número variable d'enllaços dobles en les estructures en margarina, la qual és el producte saturat (vegeu la imatge 1).

    En el cas d'un aldehid, la hidrogenació del grup carbonil condueix a la formació d'un alcohol primari. Així, a partir de la D-glucosa s'obté el sorbitol, que es fa servir comercialment com a edulcorant (vegeu la imatge 2).

    D'altra banda, un hidrocarbur aromàtic es pot convertir en un cicloalcà.

    Només en el cas que es produeixi el trencament d'un enllaç carboni-carboni en un compost orgànic, aquesta reacció es considera una hidrogenòlisi.

    La hidrogenació aplicada a greixos alimentaris naturals, com els triglicèrids, sol ser catalitzada amb níquel o bé amb coure suportats sobre terra de diatomees a 40 bar de pressió i fins a 200 ºC de temperatura. El greix hidrogenat es fon a temperatura superior i no s'enranceix en contacte amb l'aire. La margarina i els greixos de pastisseria se solen fabricar amb greixos hidrogenats. En el procés es perden els greixos poliinsaturats convenients en la dieta i, per això, en molts casos, la hidrogenació no és total i, a més, es barreja el producte resultant amb olis poliinsaturats. El procés es va aplicar des del segle XIX a Europa, per bé que va tenir gran extensió als Estats units a partir de 1900 aplicat a l'oli de cotó.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  hidrogenòlisi, n f
  • es  hidrogenolisis, n f
  • es  hidrogenólisis, n f
  • en  hydrogenolysis, n

Química orgànica

Definition
Reducció en què es produeix el trencament d'un enllaç covalent en una molècula per l'acció de l'hidrogen.

Note

  • Normalment es fan servir catalitzadors metàl·lics i condicions de pressió i temperatures elevades perquè tingui lloc la hidrogenòlisi (vegeu la imatge 1).

    En són exemples l'hidrocraqueig del petroli, per a obtenir fraccions de masses moleculars relatives petites a partir de quitrà d'elevada massa molecular relativa, i la hidrogenòlisi de l'hulla, per a obtenir hidrocarburs combustibles líquids i gasosos. També s'aplica a greixos i olis per a obtenir glicerol i alcohols de cadena llarga, els quals es fan servir per a fabricar detergents (vegeu la imatge 2).
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  hidròlisi, n f
  • es  hidrolisis, n f
  • es  hidrólisis, n f
  • en  hydrolysis, n

Química inorgànica

Definition
Solvòlisi en què el dissolvent és l'aigua.

Note

  • En general, la hidròlisi s'aplica als compostos iònics els ions dels quals, un cop dissolts, reaccionen amb l'aigua. Per exemple, el carbonat de sodi en dissoldre's es dissocia en els ions Na+ i CO32-. Tot seguit, l'anió reacciona amb l'aigua com a conseqüència de ser la base conjugada d'un àcid feble, segons la reacció que es mostra a la imatge hidròlisi 1.

    Un altre exemple és la reacció de l'anió acetat, segons la reacció que es mostra a la imatge hidròlisi 2. També pot ser un catió metàl·lic hidratat el que doni una reacció d'hidròlisi, segons les reaccions que es mostren a la imatge hidròlisi 3. Aquesta reacció depèn de la relació de la càrrega elèctrica amb el radi del catió. Com més gran sigui la càrrega del catió envers el seu radi iònic, més donarà la reacció d'hidròlisi.

    En general, la sal d'un àcid feble i d'una base forta, la sal d'una base feble i d'un àcid fort, i la sal d'un àcid feble i d'una base feble tenen tendència a hidrolitzar-se. D'altra banda, les reaccions dels compostos covalents moleculars amb l'aigua també es consideren reaccions d'hidròlisi, com PCl3 + 3 H2O → H3PO3 + 3 HCl. Aquestes reaccions es poden sistematitzar considerant que la part més electropositiva del compost, P(III), reacciona amb la part més electronegativa de l'aigua, OH(-I), i la part més electronegativa del compost, Cl(-I), reacciona amb la part més electropositiva de l'aigua, H(I).

    Industrialment, tenen importància la hidròlisi de les matèries grasses per a obtenir àcids grassos i glicerol, i la hidròlisi de les proteïnes per a obtenir els aminoàcids constitutius. En bioquímica té molta importància la hidròlisi de certs enllaços de compostos rics en energia, com el trifosfat d'adenosina.

    Vegeu també teoria d'àcids i bases de Brønsted.
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  hidròlisi d'ions metàl·lics, n f
  • es  hidrólisis de iones metálicos, n f
  • en  metal ions hydrolysis, n

Química inorgànica

Definition
Hidròlisi en què l'espècie solvatada és un ió metàl·lic.

Note

  • La dissolució de sals metàl·liques en aigua és un procés afavorit per interaccions ió-dipol, en què la molècula dipolar aigua interacciona amb l'ió metàl·lic. El flux de densitat electrònica de les molècules de dissolvent a l'ió metàl·lic incrementa la densitat de càrrega elèctrica positiva de l'hidrogen de les molècules d'aigua coordinades i, per tant, incrementa l'acidesa del sistema.

    Així les solucions de determinades sals metàl·liques en aigua són àcides a causa del procés que es mostra a la imatge hidròlisi d'ions metàl·lics 1. La primera equació representa el procés anomenat hidratació, la segona equació representa el procés anomenat hidròlisi. Per aquestes interaccions ió-dipol, l'acidesa és una funció de la relació càrrega elèctrica / radi del catió; com més gran sigui la càrrega elèctrica del catió envers el seu radi iònic, més hidròlisi donarà el catió en aigua i més àcid serà.

    Així la hidròlisi per als cations del grup 1 de la taula periòdica disminueix en l'ordre Li+ > Na+ > K+, Rb+, Cs+. De fet, la relació càrrega elèctrica / radi dels darrers tres és tan petita que la hidròlisi és negligible. En passar al grup 2 la hidròlisi es fa més important, de fet l'acidesa del Be2+ és més gran que la de molts oxoàcids.

    La hidròlisi sovint porta a la precipitació per ions amb càrregues 2+ o més grans. Un exemple n'és una solució de Fe3+ en aigua, com es mostra a la imatge hidròlisi d'ions metàl·lics 2.

    Vegeu també teoria d'àcids i bases de Brønsted.
Image from term result on cercaterm
  • ca  hidroquinona, n f
  • ca  benzen-1,4-diol, n m sin. compl.
  • ca  1,4-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
  • ca  p-dihidroxibenzè, n m sin. compl.
  • es  benceno-1,4-diol, n m
  • es  1,4-dihidroxibenceno, n m
  • es  hidroquinona, n f
  • es  p-dihidroxibenceno, n m
  • en  benzene-1,4-diol, n
  • en  1,4-dihydroxybenzene, n
  • en  hydroquinone, n
  • en  p-dihydroxybenzene, n
  • for  C6H4(OH)2

Química orgànica

Definition
Diol fenòlic que es presenta com un sòlid cristal·lí de color blanc i té un punt de fusió de 170 ºC.

Note

  • La hidroquinona és soluble en aigua, alcohol i èter.

    S'oxida fàcilment a quinona en contacte amb l'aire, sobretot si està en solució, per tant, s'ha de guardar ben tancat i protegit de la llum.

    És un producte irritant per ingestió i inhalació, i cal evitar-ne el contacte amb la pell i els ulls.

    Es fa servir com a revelador fotogràfic, com a producte intermediari de síntesi en l'obtenció de colorants i com a antioxidant per a greixos i olis.
Image from term result on cercaterm
  • ca  hidroxi-, pfx
  • es  hidroxi-, pfx
  • en  hydroxy-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir per a designar un grup hidroxil quan no és el grup funcional principal d'un compost.

Note

  • El grup hidroxil no és el grup funcional d'un compost quan hi ha un altre grup funcional preferent, com en el 5-hidroxipentanal o en l'àcid 3-hidroxiciclohexancarboxílic, o quan es troba en una cadena lateral, com en el 2-hidroximetilhexan-1,6-diol (vegeu la imatge).
Image from term result on cercaterm
  • ca  benzoïna, n f
  • ca  2-hidroxi-1,2-difeniletanona, n f sin. compl.
  • es  benzoína, n f
  • es  2-hidroxi-1,2-difeniletanona, n f
  • en  benzoin, n
  • en  2-hydroxy-1,2-diphenylethanone, n
  • for  C6H5CH(OH)C(O)C6H5

Química orgànica

Definition
Cetona producte de la condensació de dues molècules de benzaldehid amb cianur de potassi com a catalitzador, que es presenta com un cristall groguenc, amb una lleugera olor de càmfora, i té un punt de fusió de 137 ºC.

Note

  • La benzoïna es troba en la resina natural d'un arbre originari de Java i Sumatra (Styrax benzoin Dryand). Es fa servir en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia.