Go back to the list of Online Dictionaries

Química física (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  orto-, pfx
  • es  orto-, pfx
  • en  ortho-, pfx

Química inorgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir per a indicar la forma més alta d'hidratació d'un àcid.

Note

  • La IUPAC creu que el prefix orto- no s'ha utilitzat consistentment en el passat i l'elimina en tots els casos que no és estrictament necessari per a desfer ambigüitats amb altres compostos. Només el manté per a l'àcid ortotel·lúric i l'àcid ortoperiòdic.

    Vegeu també meta-.
  • ca  -osa, sfx
  • es  -osa, sfx
  • en  -ose, sfx

Química orgànica

Definition
Forma sufixada que serveix per a designar els glícids, generalment d'origen natural, que tenen 3, 4, 5 o 6 àtoms de carboni, i que pot anar precedida del prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.

Note

  • Per exemple, la glucosa, la fructosa, la galactosa i la mannosa, que són aldohexoses; la sacarosa, la maltosa i la lactosa, que són disacàrids, o la cel·lulosa i l'amilosa, que són polímers.
  • ca  osmi, n m
  • es  osmio, n m
  • en  osmium, n
  • sbl  Os

Química inorgànica

Definition
Element del grup 8, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 76 i massa atòmica 190,23.

Note

  • Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops de l'osmi, dels quals set són estables (184Os, 186Os, 187Os, 188Os, 189Os, 190Os i 192Os).

    L'osmi es presenta com un metall de color blanc argentat, amb un punt de fusió d'aproximadament 3.050 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 5.030 ºC.

    És molt poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí.

    Químicament es comporta com el ruteni, si bé és més reactiu.

    Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +4.

    Es fa servir sobretot en aliatges de gran duresa.
  • ca  osmol, n m
  • es  osmol, n m
  • en  osmol, n

Química física

Definition
Unitat de mesura del nombre de mols d'un compost que contribueixen a la pressió osmòtica d'una solució.

Note

  • Convé no confondre l'osmol amb l'osmolalitat, quan la concentració es dona en molalitats, ni amb l'osmolaritat, quan la concentració es dona en molaritats.

    L'osmol no és una unitat de mesura del sistema internacional d'unitats.
  • ca  osmolalitat, n f
  • es  osmolalidad, n f
  • en  osmolality, n
  • sbl  m

Química física

Definition
Mesura de la concentració d'una solució expressada en osmols per quilogram de dissolvent, que correspon a la suma de les concentracions molals dels diferents soluts presents en la solució multiplicada pel seu corresponent coeficient isotònic.

Note

  • En el càlcul de la concentració osmòtica per a solucions molt diluïdes, el coeficient isotònic és pràcticament igual al nombre d'ions completament dissociats per a cada tipus de solut electrolític.

    No s'ha de confondre l'osmolalitat amb l'osmolaritat, també denominada concentració osmòtica. En les solucions aquoses diluïdes pràcticament coincideixen, ja que la densitat de l'aigua és 1 kg/l. Però no passa el mateix quan la solució és el plasma sanguini: les proteïnes dissoltes dins del plasma fan que la seva densitat no sigui 1 kg/l i no es compleix l'equivalència entre molalitat i molaritat.
  • ca  concentració osmòtica, n f
  • ca  osmolaritat, n f sin. compl.
  • es  concentración osmótica, n f
  • es  osmolaridad, n f
  • en  osmolarity, n
  • en  osmotic concentration, n
  • sbl  c

Química física

Definition
Mesura de la concentració d'una solució expressada en osmols per litre de solució, que correspon a la suma de concentracions molars dels diferents soluts presents en la solució multiplicada pel seu corresponent coeficient isotònic.

Note

  • En el càlcul de la concentració osmòtica per a solucions molt diluïdes, el coeficient isotònic és pràcticament igual al nombre d'ions completament dissociats per a cada tipus de solut electrolític.

    Convé distingir entre aquest terme i osmolalitat. En les solucions aquoses diluïdes pràcticament coincideixen, ja que la densitat de l'aigua és 1 kg/l. Però no passa el mateix quan la solució és el plasma sanguini: les proteïnes dissoltes dins del plasma fan que la seva densitat no sigui 1 kg/l i no es compleix l'equivalència entre molaritat i molalitat.

    La IUPAC recomana l'ús de la denominació concentració osmòtica.
  • ca  osmòmetre, n m
  • es  osmómetro, n m
  • en  osmometer, n

Química física

Definition
Aparell utilitzat per a mesurar la pressió osmòtica.

Note

  • Vegeu també osmosi.
  • ca  osmometria, n f
  • es  osmometría, n f
  • en  osmometry, n

Química física

Definition
Tècnica utilitzada per a mesurar la pressió osmòtica.

Note

  • Vegeu també osmosi.
  • ca  osmosi, n f
  • es  osmosis, n f
  • es  ósmosis, n f
  • en  osmosis, n

Química física

Definition
Procés de no-equilibri que es dona quan dues dissolucions de diferent concentració es posen en contacte mitjançant una membrana semipermeable que només deixa passar el dissolvent i els soluts de mida més petita.

Note

  • En l'osmosi, la diferència del potencial químic del dissolvent i dels potencials químics o dels potencials electroquímics dels soluts entre les fases dels dos costats de la membrana semipermeable produeix un desequilibri de fases que provoca el pas del dissolvent i dels soluts de mida més gran. L'osmosi es produeix fins que els potencials químics i els potencials electroquímics dels diferents compostos que passen per la membrana semipermeable s'igualen, en assolir l'equilibri de fases a la temperatura i pressió de treball.

    En un experiment osmòtic, la solució es posa en contacte amb el dissolvent pur, que normalment és aigua, mitjançant una membrana semipermeable. En aquest cas, s'observa un pas espontani de dissolvent des del recipient on només hi ha dissolvent pur vers la solució, com a conseqüència del fet que el potencial químic del dissolvent pur sempre és major que el del dissolvent en una solució si el procés es realitza a temperatura i pressió constants. Aquest pas de dissolvent fa que el volum de la solució augmenti, i, si això es controla mitjançant una columna de secció petita, s'observa un augment de l'altura del líquid de la solució que provoca un augment de la pressió hidroestàtica en el comportament de la solució i, per tant, un augment del potencial químic del dissolvent. Així, aquest procés continua fins que s'assoleix l'equilibri de fases del dissolvent, és a dir, fins que s'igualen els potencials químics del dissolvent als dos costats de la membrana.

    Una de les aplicacions més importants de l'osmosi és en la diàlisi, en què s'aprofita el valor de la diferència de la pressió osmòtica de dues solucions separades per una membrana semipermeable, normalment cel·lular, i permet extreure components d'una solució cap a l'altra.

    Vegeu també osmosi inversa.
  • ca  osmosi inversa, n f
  • es  osmosis inversa, n f
  • es  ósmosis inversa, n f
  • en  reverse osmosis, n

Química física

Definition
Extracció del dissolvent i part dels soluts més petits d'una solució a través d'una membrana semipermeable mitjançant l'aplicació d'una pressió hidroestàtica més gran que la pressió osmòtica sobre la solució inicial.

Note

  • La sobrepressió necessària per a l'osmosi inversa, resultant d'aplicar una pressió hidroestàtica més gran que la pressió osmòtica, fa que el potencial químic del dissolvent en la solució més concentrada sigui més gran que el del dissolvent en la solució més diluïda. Per tant, el procés espontani és l'invers del que normalment es produeix, i així el dissolvent flueix de la solució més concentrada a la més diluïda.

    Avui dia, l'osmosi inversa s'empra molt per a descontaminar aigües residuals de residus tòxics, generalment metalls pesants, i en plantes de potabilització d'aigua, normalment a partir d'aigua del mar.