Back to top
  • ca  oxidació reducció, n f
  • ca  oxidoreducció, n f sin. compl.
  • ca  redox, n f sin. compl.
  • es  oxidación-reducción, n f
  • es  reacción de oxidación-reducción, n f
  • es  redox, n f
  • en  oxidation-reduction, n
  • en  oxidoreduction, n
  • en  oxireduction, n
  • en  redox, n

Química inorgànica

Definition
Procés en què existeix transferència d'electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l'altre és reduït.

Note

  • Originalment, l'oxidació reducció feia referència a la reacció d'un element o compost amb l'oxigen. Així, s'associava l'oxidació amb l'augment del contingut d'oxigen en el producte de reacció, i la reducció, per oposició, s'associava amb la disminució del contingut en oxigen.

    De fet, quan aquesta reacció es produeix de manera lenta i la calor que es desprèn es dissipa en el medi sense que augmenti la temperatura de la substància que reacciona amb l'oxigen, es parla de oxidació. Ara bé, si la reacció es produeix de manera ràpida i va acompanyada d'un gran augment de la temperatura i, fins i tot, d'emissió de llum, es parla de combustió.

    Actualment, per extensió de significat, el terme oxidació ha passat a fer referència a una pèrdua d'electrons i reducció, a un guany d'electrons. Per exemple, Zn(s) + 2 H+(aq) → Zn2+(aq) + H2(g). El zinc metàl·lic pateix una pèrdua de dos electrons i s'oxida a catió Zn2+. Simultàniament, cada protó en dissolució aquosa experimenta un guany d'un electró i es redueix a hidrogen elemental, i cada dos àtoms d'hidrogen originen una molècula biatòmica, H2.

    Un agent oxidant fort és capaç d'oxidar moltes altres substàncies i, per tant, de reduir-se fàcilment; mentre que un agent reductor fort s'oxida fàcilment i redueix altres substàncies. Aquests conceptes tenen un significat termodinàmic i no fan referència als aspectes cinètics. De fet, una reacció pot ser termodinàmicament favorable però ser tan lenta que no s'observi. Així, l'oxigen atmosfèric és un bon agent oxidant, però moltes substàncies, inclosa la matèria orgànica, són cinèticament estables a l'aire.

    La manera com una oxidació reducció afecta una espècie ve donada per l'estat d'oxidació.

    Molt pocs elements es troben com a tals en la natura. La majoria formen part de compostos en què es troben en un estat d'oxidació positiu o, menys sovint, negatiu. L'obtenció de tots aquests elements es fa mitjançant reaccions d'oxidació reducció, utilitzant els agents reductors o els agents oxidants adequats, o bé mitjançant electròlisi, en què un corrent elèctric és el responsable de transportar els electrons en el sentit adequat (vegeu la imatge).
  • ca  agent oxidant, n m
  • ca  oxidant, n m sin. compl.
  • es  agente oxidante, n m
  • es  oxidante, n m
  • en  oxidant, n
  • en  oxidizing agent, n

Química inorgànica

Definition
Substància que en una oxidació reducció es redueix pel guany d'electrons sobre una altra substància, a la qual oxida.
  • ca  oxidació reducció, n f
  • ca  oxidoreducció, n f sin. compl.
  • ca  redox, n f sin. compl.
  • es  oxidación-reducción, n f
  • es  reacción de oxidación-reducción, n f
  • es  redox, n f
  • en  oxidation-reduction, n
  • en  oxidoreduction, n
  • en  oxireduction, n
  • en  redox, n

Química inorgànica

Definition
Procés en què existeix transferència d'electrons entre reactants, un dels quals és oxidat i l'altre és reduït.

Note

  • Originalment, l'oxidació reducció feia referència a la reacció d'un element o compost amb l'oxigen. Així, s'associava l'oxidació amb l'augment del contingut d'oxigen en el producte de reacció, i la reducció, per oposició, s'associava amb la disminució del contingut en oxigen.

    De fet, quan aquesta reacció es produeix de manera lenta i la calor que es desprèn es dissipa en el medi sense que augmenti la temperatura de la substància que reacciona amb l'oxigen, es parla de oxidació. Ara bé, si la reacció es produeix de manera ràpida i va acompanyada d'un gran augment de la temperatura i, fins i tot, d'emissió de llum, es parla de combustió.

    Actualment, per extensió de significat, el terme oxidació ha passat a fer referència a una pèrdua d'electrons i reducció, a un guany d'electrons. Per exemple, Zn(s) + 2 H+(aq) → Zn2+(aq) + H2(g). El zinc metàl·lic pateix una pèrdua de dos electrons i s'oxida a catió Zn2+. Simultàniament, cada protó en dissolució aquosa experimenta un guany d'un electró i es redueix a hidrogen elemental, i cada dos àtoms d'hidrogen originen una molècula biatòmica, H2.

    Un agent oxidant fort és capaç d'oxidar moltes altres substàncies i, per tant, de reduir-se fàcilment; mentre que un agent reductor fort s'oxida fàcilment i redueix altres substàncies. Aquests conceptes tenen un significat termodinàmic i no fan referència als aspectes cinètics. De fet, una reacció pot ser termodinàmicament favorable però ser tan lenta que no s'observi. Així, l'oxigen atmosfèric és un bon agent oxidant, però moltes substàncies, inclosa la matèria orgànica, són cinèticament estables a l'aire.

    La manera com una oxidació reducció afecta una espècie ve donada per l'estat d'oxidació.

    Molt pocs elements es troben com a tals en la natura. La majoria formen part de compostos en què es troben en un estat d'oxidació positiu o, menys sovint, negatiu. L'obtenció de tots aquests elements es fa mitjançant reaccions d'oxidació reducció, utilitzant els agents reductors o els agents oxidants adequats, o bé mitjançant electròlisi, en què un corrent elèctric és el responsable de transportar els electrons en el sentit adequat (vegeu la imatge).
  • ca  oxigen, n m
  • es  oxígeno, n m
  • en  oxygen, n
  • sbl  O

Química inorgànica

Definition
Element del grup 16, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 8 i massa atòmica 15,999.

Note

  • Es coneixen fins a quinze isòtops de l'oxigen, dels quals tres són estables (16O, 17O i 18O).

    L'oxigen es presenta com un gas incolor, inodor i insípid, amb un punt de fusió de -219 ºC i un punt d'ebullició de -183 ºC.

    Es troba a la natura en estat lliure i forma el 21 % de l'atmosfera terrestre.

    S'obté mitjançant destil·lació fraccionada de l'aire que prèviament ha estat liquat. També es pot obtenir a escala molt més petita per l'electròlisi de l'aigua.

    La forma estable de l'oxigen en condicions normals és l'oxigen molecular, format per molècules diatòmiques. En molt més petita proporció es troba una altra forma al·lotròpica de l'oxigen, l'ozó. Després del fluor, és l'element més electronegatiu. Té una reactivitat elevada i forma compostos binaris amb quasi tots els elements, amb els quals reacciona directament, i en molts casos violentament. Pot reaccionar també amb un gran nombre de compostos en reaccions d'oxidació. A temperatura ambient, la molècula d'oxigen és poc reactiva, però a temperatures més elevades reacciona directament amb la majoria d'elements i amb una gran varietat de compostos orgànics en reaccions de combustió.

    Presenta principalment l'estat d'oxidació -2, encara que pot presentar estats d'oxidació majors en compostos com els peròxids (O22-) o els superòxids (O2-).

    S'utilitza principalment en la indústria de l'acer, sobretot per als convertidors Bessemer. Té molts altres usos industrials i sintètics, especialment allà on es requereix un oxidant que sigui com menys nociu millor per al medi ambient. Dels seus compostos, el més important és l'aigua, però també cal destacar els peròxids, especialment el peròxid d'hidrogen, de gran utilitat com a agent oxidant o antisèptic.
  • ca  oxima, n f
  • es  oxima, n f
  • en  oxime, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels compostos amb un grup hidroxiimino, derivats formalment de la condensació d'un aldehid o d'una cetona amb hidroxilamina, de fórmula general RR'C=NOH, en què R' pot ser un àtom d'hidrogen.

Note

  • El mecanisme de reacció per a la formació d'una oxima és una addició nucleòfila de la hidroxilamina seguida de l'eliminació d'aigua (vegeu la imatge 1).

    Les oximes derivades d'aldehids i cetones no simètrics presenten isomeria cis-trans, per tant, tenen l'isòmer cis i l'isòmer trans, de propietats ben diferenciades (vegeu la imatge 2).

    Les oximes tenen utilitat en la purificació i la caracterització de compostos carbonílics per la facilitat amb què regeneren el compost carbonílic de partida, i també com a productes intermediaris de síntesi, ja que les oximes es generen amb facilitat.

    La reacció més important que experimenten és la transposició de Beckmann, que permet obtenir la caprolactama (vegeu la imatge 3).

    Per reducció, les oximes donen amines primàries (vegeu la imatge 4).
  • ca  oxirà, n m
  • ca  epoxietà, n m sin. compl.
  • ca  òxid d'etilè, n m sin. compl.
  • es  epoxietano, n m
  • es  óxido de etileno, n m
  • es  oxirano, n m
  • en  epoxyethane, n
  • en  ethylene oxide, n
  • en  oxirane, n
  • for  C2H4O

Química orgànica

Definition
Epòxid que a temperatura ambient es presenta com un gas, que liqua aproximadament a 12 ºC i te un punt d'ebullició de 10,73 ºC.

Note

  • L'oxirà és l'epòxid més simple. Té una densitat de 0,8711 g/cm3 (20/20 ºC). És miscible amb aigua i amb dissolvents orgànics.

    S'obté per l'oxidació catalítica de l'etilè en corrent d'aire, en presència de catalitzadors a base de plata.

    Com qualsevol dels epòxids, és molt reactiu; l'atac de qualsevol nucleòfil provoca l'obertura de l 'anell i, si el nucleòfil és l'aigua, es forma l'etilenglicol, que s'utilitza per a l'obtenció d'anticongelants, detergents i resines acríliques i per a la fumigació de la fruita per la seva acció contra els fongs, entre altres usos.
  • ca  grup oxo, n m
  • ca  oxo, n m sin. compl.
  • es  grupo funcional oxo, n m
  • es  grupo oxo, n m
  • en  oxo group, n
  • for  =O

Química orgànica

Definition
Grup funcional que consta d'un àtom d'oxigen amb un enllaç doble.
  • ca  oxo-, pfx
  • es  oxo-, pfx
  • en  oxo-, pfx

Química orgànica

Definition
Forma prefixada que es fa servir per a indicar la presència d'un grup oxo en un compost que el conté repetidament o en el qual no és el grup funcional principal.

Note

  • La forma prefixada oxo- és pròpia de les cetones i dels aldehids. Per exemple, àcid 3-oxopentanoic (CH3CH2COCH2COOH) i àcid 3-oxopentandial (CO(CH2CHO)2).
  • ca  oxoàcid, n m
  • ca  oxiàcid, n m sin. compl.
  • es  oxiácido, n m
  • es  oxoácido, n m
  • en  oxoacid, n
  • en  oxyacid, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definition
Cadascun dels àcids amb un oxigen unit a un hidrogen àcid.

Note

  • Els oxoàcids inorgànics presenten enllaços del tipus hidrogen-oxigen-heteroàtom amb una fórmula general HmXOn. Si X és un no-metall o un semimetall, aquestes espècies acostumen a ser àcides. Amb molt poques excepcions, principalment els oxoàcids de fòsfor, l'hidrogen està enllaçat exclusivament amb l'oxigen i no amb l'heteroàtom.

    La força àcida dels oxoàcids depèn de diversos factors.

    Si té més d'un hidrogen ionitzable, les constants d'acidesa segueixen l'ordre Ka1 > Ka2 > Ka3. Com a regla general, les successives constants d'acidesa estan separades per uns cinc ordres de magnitud, per exemple per a l'àcid fosfòric: pKa1 = 2,1, pKa2 = 7,2 i pKa3 = 12,4.

    L'acidesa és més gran com més electronegatiu és l'heteroàtom. A més, l'acidesa s'incrementa per l'addició de grups atraients d'electrons (per exemple -F o -CF3) sobre l'heteroàtom. Així, en les següents sèries va augmentant el valor de Ka: H3PO4 < H2SO4 < HClO4, també HIO3 < HBrO3 < HClO3 i H2SO4 < HSO3F.

    L'acidesa augmenta en augmentar el nombre d'àtoms d'oxigen que conté l'oxoàcid. Per exemple, per als oxoàcids del clor, Ka augmenta en el sentit HClO < HClO2 < HClO3 < HClO4. De nou aquí es veu que la diferència entre les successives constants d'acidesa és d'aproximadament cinc ordres de magnitud.

    Els oxoàcids més importants des del punt de vista industrial són l'àcid sulfúric i l'àcid nítric.

    Qualsevol àcid carboxílic (RCOOH) és un exemple d'oxoàcid orgànic.
  • ca  ozó, n m
  • es  ozono, n m
  • en  ozone, n
  • for  O3

Química inorgànica

Definition
Forma al·lotròpica de l'oxigen que es presenta com un gas inestable d'olor penetrant, que es descompon fàcilment i dona oxigen molecular (O2).

Note

  • L'ozó es forma a les capes altes de l'atmosfera terrestre quan l'oxigen absorbeix radiació ultraviolada procedent del sol. La capa d'ozó que en resulta és vital per a protegir la vida terrestre de les radiacions ultraviolades d'alta energia.

    Comercialment s'obté per descàrregues elèctriques en el si d'oxigen.

    És un dels agents oxidants coneguts més fort i reacciona amb un gran nombre de compostos, tant orgànics com inorgànics. És tòxic fins i tot a molt petita concentració.

    S'utilitza principalment com a bactericida i fungicida.