dessulfuració
dessulfuració
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca dessulfuració, n f
- es desulfuración
- en desulfurization
Enginyeria sanitària i ambiental
Definition
Procés químic d'eliminació del sofre dels carburants per evitar la formació d'òxids de sofre durant la combustió.
La dessulfuració també es pot dur a terme sobre els gasos de combustió i consisteix fonamentalment en l'eliminació de diòxid de sofre.
La dessulfuració també es pot dur a terme sobre els gasos de combustió i consisteix fonamentalment en l'eliminació de diòxid de sofre.
destrossa
destrossa
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca destrossa, n f
- es destroza
- en bench excavation
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Part inferior de la secció d'un túnel que resta un cop s'ha excavat la ^volta^.
desviació
desviació
Enginyeria del transport
- ca desviació, n f
- es desvío
- en deviation
- en diversion
Enginyeria del transport
Definition
Bifurcació d'una via en dues.
desviament d'un riu
desviament d'un riu
Enginyeria hidràulica
- ca desviament d'un riu, n m
- es desvío de un río
- en river diversion
Enginyeria hidràulica
Definition
Obra civil que força un riu a passar per una llera per la qual no passaria de manera natural.
detector
detector
Enginyeria del transport
- ca detector, n m
- es detector
- en detector
Enginyeria del transport
Definition
Dispositiu capaç de detectar alguna mesura física, per exemple, al pas dels vehicles ferroviaris, important per a l'explotació.
Hi ha detectors d'impactes, detectors d'eixos calents, etc.
Hi ha detectors d'impactes, detectors d'eixos calents, etc.
detritus
detritus
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca detritus, n m
- es ripio
- en rock debris
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Material residual resultant de l'esmicolament d'un terreny a conseqüència de la realització d'un sondeig i que s'extreu a l'exterior per mitjà d'un fluid.
deu
deu
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca deu, n f
- es manantial
- en spring
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Aflorament d'aigua a la superfície terrestre originat en produir-se la intersecció d'una capa d'un aqüífer amb aquesta superfície.
Generalment s'esdevé als vessants de les valls i dels barrancs i als flancs dels plecs. Hi intervenen principalment causes geològiques, com la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, però també hi ha causes fisiogràfiques i climàtiques, com ara l'extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació, el percentatge d'infiltració i la quantitat d'aigua de pluja recollida. Segons el seu cabal, les deus poden ser constants, variables, intermitents i, fins i tot, efímeres.
La composició química de l'aigua que brolla depèn del tipus de roques que travessa, i la temperatura varia en funció de la profunditat de la capa aqüífera. Les deus d'aigua calenta es relacionen amb falles recents, que ofereixen una obertura suficient perquè les aigües baixin prou per a escalfar-se o bé perquè hi pugin els gasos calents.
Generalment s'esdevé als vessants de les valls i dels barrancs i als flancs dels plecs. Hi intervenen principalment causes geològiques, com la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, però també hi ha causes fisiogràfiques i climàtiques, com ara l'extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació, el percentatge d'infiltració i la quantitat d'aigua de pluja recollida. Segons el seu cabal, les deus poden ser constants, variables, intermitents i, fins i tot, efímeres.
La composició química de l'aigua que brolla depèn del tipus de roques que travessa, i la temperatura varia en funció de la profunditat de la capa aqüífera. Les deus d'aigua calenta es relacionen amb falles recents, que ofereixen una obertura suficient perquè les aigües baixin prou per a escalfar-se o bé perquè hi pugin els gasos calents.
diàclasi
diàclasi
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca diàclasi, n f
- ca junt, n m sin. compl.
- es diaclasa
- es junta
- en joint
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Superfície de ruptura d'una roca que separa blocs que no han sofert desplaçaments paral·lelament a la ruptura.
diafragma
diafragma
Enginyeria de la construcció
- ca diafragma, n m
- es diafragma
- en diaphragm
Enginyeria de la construcció
Definition
Placa enrigidora sotmesa a càrregues contingudes en el pla que la conté.
diafragma
diafragma
Enginyeria de la construcció
- ca diafragma, n m
- es diafragma
- en diaphragm
Enginyeria de la construcció
Definition
Element estructural col·locat ortogonalment a la direcció longitudinal d'un tauler d'un pont, d'una pila o d'un altre element que treballa principalment en una direcció.
La seva missió estructural depèn del lloc on es col·loqui. Així, en un tauler de bigues amb llosa superior, si està col·locat en el tram, reparteix les càrregues excèntriques entre totes les bigues, mentre que, en una secció en caixó, en limita la distorsió. Quan es col·loca en un punt on actuen càrregues puntuals importants, com ara una zona de recolzament sobre piles o estreps de ponts de bigues, seccions de llosa alleugerida i seccions en caixó o bé punts d'unió de tirants amb una biga, la seva finalitat és transferir adequadament els esforços tallants des de les ànimes dels elements longitudinals fins als punts de recolzament (aparells de recolzament) o de suspensió (tirants)
La seva missió estructural depèn del lloc on es col·loqui. Així, en un tauler de bigues amb llosa superior, si està col·locat en el tram, reparteix les càrregues excèntriques entre totes les bigues, mentre que, en una secció en caixó, en limita la distorsió. Quan es col·loca en un punt on actuen càrregues puntuals importants, com ara una zona de recolzament sobre piles o estreps de ponts de bigues, seccions de llosa alleugerida i seccions en caixó o bé punts d'unió de tirants amb una biga, la seva finalitat és transferir adequadament els esforços tallants des de les ànimes dels elements longitudinals fins als punts de recolzament (aparells de recolzament) o de suspensió (tirants)
