plafó prefabricat
plafó prefabricat
Enginyeria de la construcció
- ca plafó prefabricat, n m
- es panel prefabricado
- en precast concrete panel
Enginyeria de la construcció
Definition
Element bidimensional de formigó prefabricat emprat per a la formació de tancaments i particions d'edificis.
El plafó prefabricat és estructural si, a més de materialitzar els tancaments i les particions, col·labora en la resistència de les accions globals, gravitatòries o horitzontals, que actuen sobre l'edifici. En el cas de plafons no estructurals, encara és possible classificar-los entre plafons autoportants, quan suporten el seu pes propi en tota l'alçària tot mantenint-se estabilitzats lateralment en l'estructura, i no autoportants, quan queden recolzats sobre els sostres o suspesos dels pilars a nivell de cada pis.
El plafó prefabricat és estructural si, a més de materialitzar els tancaments i les particions, col·labora en la resistència de les accions globals, gravitatòries o horitzontals, que actuen sobre l'edifici. En el cas de plafons no estructurals, encara és possible classificar-los entre plafons autoportants, quan suporten el seu pes propi en tota l'alçària tot mantenint-se estabilitzats lateralment en l'estructura, i no autoportants, quan queden recolzats sobre els sostres o suspesos dels pilars a nivell de cada pis.
plafó sandvitx
plafó sandvitx
Enginyeria de la construcció
- ca plafó sandvitx, n m
- es panel sandwich
- en sandwich panel
Enginyeria de la construcció
Definition
Plafó prefabricat format per diverses capes: una primera capa protectora, la qual queda en el parament exterior i sol ser de formigó; una segona capa interior, formada per un material aïllant tèrmic, i una tercera capa resistent, de formigó, que queda en el parament interior.
S'empra per a la formació de tancaments, com ara façanes i cobertes, d'edificis, de poliesportius i de naus industrials.
S'empra per a la formació de tancaments, com ara façanes i cobertes, d'edificis, de poliesportius i de naus industrials.
plajta reflectant
plajta reflectant
Enginyeria marítima
- ca platja reflectora, n f
- ca plajta reflectant, n f sin. compl.
- es playa reflejante
- en reflective beach
Enginyeria marítima
Definition
^Estat morfodinàmic^ d'una ^platja^ caracteritzat per un pendent fort i per un trencament de l'onatge principalment en cabussada i on la platja reflecteix una part important de l'energia de l'^onatge^.
plana al·luvial
plana al·luvial
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca plana al·luvial, n f
- es llanura aluvial
- en alluvial plain
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Extensió de terreny al costat d'un riu, de superfície plana, formada per acumulacions de sediments abandonats en crescudes fluvials successives.
plana costanera
plana costanera
Enginyeria marítima
- ca plana costanera, n f
- es llanura costera
- en coastal plain
Enginyeria marítima
Definition
Zona de la costa constituïda per dipòsits horitzontals o de molt poc pendent, generalment rocosa, i formada per una part del fons que ha emergit des del mar en èpoques geològiques recents.
plana deltaica
plana deltaica
Enginyeria marítima
- ca plana deltaica, n f
- es llanura deltaica
- en deltaic plain
Enginyeria marítima
Definition
Plana al·luvial d'un ^delta^ de molt poc pendent i cota, formada pels dipòsits de sediment del riu durant la progradació del delta.
planificació
planificació
Enginyeria de la construcció
- ca planificació, n f
- es planificación
- en planning
Enginyeria de la construcció
Definition
Procés pel qual el cap d'obra estudia les activitats o les tasques que s'han de fer per a arribar a la conclusió de l'obra, assigna els recursos (maquinària, materials i humans) necessaris per a les activitats i obté una predicció de terminis, d'ingressos i de costos de l'obra.
La planificació que inclou assignació de recursos i determinació de terminis es denomina tècnica, mentre que la que estudia ingressos, costos, cobraments i pagaments es denomina econòmica.
La planificació que inclou assignació de recursos i determinació de terminis es denomina tècnica, mentre que la que estudia ingressos, costos, cobraments i pagaments es denomina econòmica.
planimetria
planimetria
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca planimetria, n f
- es planimetría
- en planimetry
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Part de la topografia que s'ocupa de projectar els diversos punts del terreny sobre un pla per a representar-los cartogràficament.
Els tres mètodes topogràfics planimètrics clàssics són: la ^intersecció^, que inclou com a més destacat el de la ^triangulació^, l'^itinerari^ i la ^radiació^.
Els tres mètodes topogràfics planimètrics clàssics són: la ^intersecció^, que inclou com a més destacat el de la ^triangulació^, l'^itinerari^ i la ^radiació^.
plànol
plànol
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca plànol, n m
- es plano
- en plan
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definition
Representació del territori en la qual, atesa la seva petita extensió, no es considera la curvatura de la Terra.
planta asfàltica
planta asfàltica
Enginyeria del transport
- ca planta asfàltica, n f
- es planta asfáltica
- en mixing plant
Enginyeria del transport
Definition
Instal·lació per a la fabricació de ^mescles bituminoses^, constituïda per una sèrie d'unitats que s'adapten a cada fase de la producció.
En el cas de fabricació de mescles en calent, les unitats que la constitueixen són: a) sistemes d'alimentació i de dosificació dels àrids en fred; b) un assecador d'àrids i un col·lector de pols; c) una unitat de crivellatge i d'emmagatzemament dels àrids calents; d) sitges i un sistema d'alimentació de fíl·ler; e) dipòsits i sistemes d'escalfament i d'alimentació de betums i d'additius; f) una unitat de dosificació de materials un cop calents; g un mesclador; h) sistemes d'alimentació de mescla i descàrrega sobre camió; i) una unitat elèctrica de subministrament a tota la instal·lació; j) unitats auxiliars, com ara cintes transportadores i elevadors de catúfols, dipòsits de fuel i sistemes d'alimentació al cremador de l'assecador i al de l'escalfament del betum, etc.
Hi ha dos tipus de centrals, en funció de la forma de treball del mesclador: centrals contínues, en les quals el temps de mescla és el que transcorre en el pas dels materials d'un extrem a l'altre del mesclador, i centrals discontínues, en les quals és el temps després del qual es buida totalment el mesclador. Un tipus particular de central contínua és la de tambor assecador-mesclador, en la qual el tambor assecador reuneix, en una primera fase, les funcions pròpies d'un assecador d'àrids, i en una segona fase, la mescla dels àrids i el betum. En el cas de fabricació de mescles en fred, com que no és necessari l'escalfament dels àrids, les instal·lacions se simplifiquen considerablement.
En el cas de fabricació de mescles en calent, les unitats que la constitueixen són: a) sistemes d'alimentació i de dosificació dels àrids en fred; b) un assecador d'àrids i un col·lector de pols; c) una unitat de crivellatge i d'emmagatzemament dels àrids calents; d) sitges i un sistema d'alimentació de fíl·ler; e) dipòsits i sistemes d'escalfament i d'alimentació de betums i d'additius; f) una unitat de dosificació de materials un cop calents; g un mesclador; h) sistemes d'alimentació de mescla i descàrrega sobre camió; i) una unitat elèctrica de subministrament a tota la instal·lació; j) unitats auxiliars, com ara cintes transportadores i elevadors de catúfols, dipòsits de fuel i sistemes d'alimentació al cremador de l'assecador i al de l'escalfament del betum, etc.
Hi ha dos tipus de centrals, en funció de la forma de treball del mesclador: centrals contínues, en les quals el temps de mescla és el que transcorre en el pas dels materials d'un extrem a l'altre del mesclador, i centrals discontínues, en les quals és el temps després del qual es buida totalment el mesclador. Un tipus particular de central contínua és la de tambor assecador-mesclador, en la qual el tambor assecador reuneix, en una primera fase, les funcions pròpies d'un assecador d'àrids, i en una segona fase, la mescla dels àrids i el betum. En el cas de fabricació de mescles en fred, com que no és necessari l'escalfament dels àrids, les instal·lacions se simplifiquen considerablement.
