Vocabulari de la música

Que desafina, que no està afinat.

Que no s'ajusta (un so) a una nota donada.

Que presenta (un interval o una seqüència d'intervals) una gradació descendent, en què cada so és més greu que l'anterior.

Part d'una composició musical que seguix l'exposició dels temes.

Tècnica dels instruments d'arquet, que també s'aplica als instruments de vent i de teclat, per a tocar les notes de manera separada, però no tan curtes com en l'staccato.

En la música tonal, acord format per dos notes diferents.

Entre els segles IX i XII, terme culte amb què es designava la polifonia de dos veus.

En la música grega antiga, combinació inharmònica de sons successius o simultanis.

Part d'una composició musical en què dos instruments o dos veus es responen l'un a l'altre.

So de referència convencional que condiciona els altres sons del sistema musical.