Vocabulari de la música

Figura de nota musical que equival a la quarta part de la redona.

Moviment artístic sorgit durant la segona mitat del segle XIX com a reacció a la fredor acadèmica imperant en l'època, i que en l'àmbit musical suposa la represa de formes i d'estils propis de la música barroca.

Moviment musical de començament del segle XX caracteritzat pel retorn als preceptes estètics del classicisme.

Signe usat per a escriure música en els primers temps del cant gregorià, de l'ambrosià, del visigòtic i d'altres.

Grup de notes amb què es canta una sola síl·laba final.

Melodia sense paraules.

Neuma que inclou més de tres notes.

Neuma associat a certes peculiaritats de la pronunciació dels textos cantats, com ara els diftongs o les consonants.

Neuma que inclou tres notes com a màxim.

Que presenta (una notació) neumes.