orella
orella
- ca oïda, n f
- ca orella, n f sin. compl.
- es oído
- en ear
Definition
Aptitud per a percebre i reproduir els temes i les melodies musicals.
orfeó
orfeó
- ca orfeó, n m
- es orfeón
- en choral society
Definition
Societat o agrupació que es dedica al cant coral.
orfeònic -a
orfeònic -a
- ca orfeònic -a, adj
- es orfeónico -ca
- en orpheonic
Definition
Dels orfeons o que hi té relació.
orfeonista
orfeonista
- ca orfeonista, n m, f
- es orfeonista
- en choral singer
- en chorus singer
Definition
Membre d'un orfeó.
organista
organista
- ca organista, n m, f
- ca orgue, n m sin. compl.
- es organista
- es órgano
- en organist
Definition
Persona que toca l'orgue.
Note
- El plural de orgue és orgues o òrguens.
organístic -a
organístic -a
- ca organístic -a, adj
- es organístico -ca
- en organistic
Definition
De l'orgue o que hi té relació.
organologia
organologia
- ca organologia, n f
- es organología
- en organology
Definition
Disciplina de la musicologia que estudia les característiques dels instruments des de l'aspecte acústic i mecànic.
organològic -a
organològic -a
- ca organològic -a, adj
- es organológico -ca
- en organologic
Definition
De l'organologia o que hi té relació.
orgue
orgue
- ca orgue, n m
- es órgano
- en organ
Definition
Instrument musical de vent que consta d'un gran nombre de tubs que sonen insuflant-hi l'aire per mitjà d'una manxa o d'un mecanisme anàleg, i que es toca per mitjà d'un o més teclats.
Note
- El plural de orgue és orgues o òrguens.
orgue
orgue
- ca organista, n m, f
- ca orgue, n m sin. compl.
- es organista
- es órgano
- en organist
Definition
Persona que toca l'orgue.
Note
- El plural de orgue és orgues o òrguens.
