Vocabulari de la música

Instrument musical de percussió, consistent en dos plats metàl·lics que es fan xocar l'un contra l'altre, agafant-los, un en cada mà, per mitjà d'una ansa central de corretja o corda, o bé per mitjà d'un mecanisme de pedal.

Aparell que s'utilitza per a gravar i reproduir senyals d'àudio per mitjà d'una casset.

Instrument musical de percussió, consistent en dos plats metàl·lics que es fan xocar l'un contra l'altre, agafant-los, un en cada mà, per mitjà d'una ansa central de corretja o corda, o bé per mitjà d'un mecanisme de pedal.

Peça xicoteta de forma ovalada o triangular, de carei, plàstic o ivori, amb què es polsen les cordes d'alguns instruments de corda, com ara la mandolina, la bandúrria o la guitarra.

Signe usat per a escriure música en els primers temps del cant gregorià, de l'ambrosià, del visigòtic i d'altres.

Grup de notes amb què es canta una sola síl·laba final.

Melodia sense paraules.

Peça de música instrumental, d'inspiració literària o pictòrica, caracteritzada per una absoluta llibertat estructural, que té una finalitat descriptiva o narrativa.

Música que acompanya el ball homònim, escrita en compàs de dos per quatre i temps ràpid, originària de Bohèmia.

Que es caracteritza (una peça musical) perquè en la seua execució intervenen dos o més cors.