coió
coió
Química analítica
- ca coió, n m
- es coión, n m
- en co-ion, n
Química analítica
Definition
Espècie iònica mòbil en una solució en contacte amb un bescanviador iònic, que té càrrega del mateix signe que la de l'ió fix.
col·lisió
col·lisió
Química física
- ca col·lisió, n f
- es colisión, n f
- en collision, n
Química física
Definition
Xoc entre partícules.
Note
- En el cas d'àtoms o molècules que col·lideixen sobre la superfície d'un sòlid, com a resultat del xoc es pot produir la dispersió de l'espècie incident, ja sigui mantenint la seva entitat o descomposta en fragments, o bé l'adhesió de l'espècie incident a la superfície. Aquest últim fenomen pot mesurar-se quantitativament mitjançant la probabilitat d'adhesió, que sol representar-se en funció de l'energia translacional de l'espècie incident. Aquesta adhesió s'anomena adsorció de manera més genèrica, quan no es té en compte la col·lisió prèvia a l'adhesió. Cal remarcar que l'adhesió es pot produir per la ràpida dissipació de l'energia translacional de l'espècie incident, a través de la xarxa cristal·lina del sòlid, a causa de l'excitació dels modes normals de vibració d'aquesta, un procés que no té lloc quan les col·lisions són purament en fase gas.
col·lisió elàstica
col·lisió elàstica
Química física
- ca col·lisió elàstica, n f
- es colisión elástica, n f
- en elastic collision, n
Química física
Definition
Col·lisió que comporta un canvi en la direcció del moviment de les partícules implicades però no en la seva energia.
Note
- En sistemes moleculars, una col·lisió elàstica implica que cada fragment conserva l'energia translacional i l'energia interna. Mitjançant la tècnica dels feixos moleculars, l'estudi de les col·lisions elàstiques permet extreure informació de les interaccions intermoleculars de llarg abast.
col·lisió inelàstica
col·lisió inelàstica
Química física
- ca col·lisió inelàstica, n f
- es colisión inelástica, n f
- en inelastic collision, n
Química física
Definition
Col·lisió que comporta un canvi en l'energia total de cadascuna de les partícules implicades però no en la seva composició.
Note
- En sistemes moleculars, una col·lisió inelàstica altera l'energia translacional, l'energia rotacional, l'energia vibracional o l'energia electrònica de cada espècie que hi participa, però no n'altera la composició. Mitjançant la tècnica dels feixos moleculars, l'estudi de les col·lisions inelàstiques permet extreure informació de les interaccions intermoleculars de curt abast. En l'estudi de processos de relaxació, també permet deduir el temps de vida d'estats interns i estats excitats a través de la velocitat de decaïment originada en aquest tipus de col·lisions.
col·lisió reactiva
col·lisió reactiva
Química física
- ca col·lisió reactiva, n f
- es colisión reactiva, n f
- en reactive collision, n
Química física
Definition
Col·lisió entre molècules que produeix una reordenació dels àtoms que les componen.
Note
-
Una col·lisió reactiva és el cas més general de col·lisió, i és el que justifica l'existència de reaccions des d'un punt de vista microscòpic i rigorós.
La dinàmica molecular de les reaccions químiques estudia les col·lisions reactives per a esbrinar els mecanismes de reacció detallats segons els quals té lloc una reacció, cosa que permet, en teoria, assolir un coneixement quantitativament complet dels processos químics.
col·loide
col·loide
Química física
- ca col·loide, n m
- es coloide, n m
- en colloid, n
Química física
Definition
Substància dispersa en una fase dispersant que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes de diàlisi.
Note
-
Les propietats fonamentals dels col·loides no es deuen a la seva constitució química, sinó a les seves dimensions d'entre 1 nm i 1 μm. Aquestes dimensions tan grans de les partícules, juntament amb les forces de repulsió que es generen entre elles, fan que els col·loides tinguin una velocitat de sedimentació molt baixa.
Els col·loides es poden classificar en liòfils i liòfobs segons el grau d'afinitat amb la fase dispersant.
Els col·loides es troben freqüentment en aigües residuals, a les quals confereixen un aspecte tèrbol. Per a eliminar-los-en, es poden dur a terme processos de coagulació.
Es consideren col·loides les dispersions, les solucions de macromolècules i els col·loides d'associació.
col·loide d'associació
col·loide d'associació
Química física
- ca col·loide d'associació, n m
- es coloide de asociación, n m
- en association colloid, n
Química física
Definition
Sistema col·loidal termodinàmicament estable en què la fase dispersa és formada per l'associació reversible de molècules de baixa massa molar.
Note
-
Les molècules d'un col·loide d'associació solen contenir un grup polar i una cadena hidrocarbonada, i s'associen formant micel·les. Els col·loides d'associació solen ser sistemes liòfils, ja que les micel·les es troben altament solvatades.
Són un exemple de col·loide d'associació les solucions d'agents tensioactius presents en els detergents.
colorant azo
colorant azo
Química orgànica
- ca azocolorant, n m
- ca colorant azo, n m sin. compl.
- es azocolorante, n m
- es colorante azoico, n m
- en azo dye, n
Química orgànica
Definition
Cadascun dels colorants que contenen el grup azo com a grup cromofòric.
Note
-
El grup dels azocolorants és el grup de colorants més nombrós (se'n coneixen milers).
Els azocolorants s'obtenen a partir de diazocompostos obtinguts a partir del grup amino, mitjançant un procés de diazotació i posterior copulació amb fenols o altres derivats aromàtics (vegeu la imatge).
Els azocolorants s'empren per a tenyir el cotó de colors brillants i estables a la llum solar. Alguns azocolorants s'utilitzen com a indicadors acidobàsics.
colorant del trifenilmetà
colorant del trifenilmetà
Química orgànica
- ca colorant del trifenilmetà, n m
- es colorante de trifenilmetano, n m
- en triphenylmethane dye, n
Química orgànica
Definition
Cadascun dels colorants derivats del catió trifenilmetà que poden contenir el grup amino, el grup hidroxi i el grup sulfònic.
Note
-
Els colorants del trifenilmetà es preparen condensant benzaldehid amb dimetilanilina i oxidant la forma leuco intermèdia, que és incolora.
Els colorants del trifenilmetà són colorants bàsics per a la llana, la seda i el cotó, amb el mordent adequat.
És un colorant del trifenilmetà el verd malaquita (vegeu la imatge).
Vegeu també fucsina.
colorant del xantè
colorant del xantè
Química orgànica
- ca colorant del xantè, n m
- es colorante xanténico, n m
- en xanthene dye, n
Química orgànica
Definition
Cadascun dels colorants sintètics que consten d'un nucli de xantè substituït per grups auxocròmics, especialment el grup amino, el grup hidroxiamino i el grup hidroxil, en les posicions 3 i 6.
Note
-
Els grups aromàtics (C6H4) constitueixen el grup cromofòric dels colorants del xantè.
Segons que presentin o no un sistema fenílic com a substituent en la posició 9, els colorants del xantè se subdivideixen en triarilmetànics i diarilmetànics. Entre els primers són importants la fluoresceïna (Baeyer, 1871), l'eosina (Caro, 1874) i les rodamines (Cérésole, 1887). Entre els segons, són importants les pironines (Bender, 1889).
Molts colorants del xantè tenen aplicació en la indústria dels plàstics; en canvi, l'ús en la tintura de la llana i la seda en bany àcid o del cotó mordentat amb taní és limitat, a causa de la lenta velocitat de tintura sobre aquests teixits.