Back to top
  • ca  diazocompost, n m
  • ca  compost diazo, n m sin. compl.
  • es  compuesto diazo, n m
  • es  diazocompuesto, n m
  • en  diazo compound, n

Química orgànica

Definition
Cadascun dels compostos orgànics que contenen un grup diazo.

Note

  • El component més simple d'un diazocompost és el diazometà, que té propietats nucleòfiles, tal com es desprèn de les estructures ressonants, la qual cosa el fa útil en síntesi orgànica (vegeu la imatge 1).

    Per la reacció del diazometà amb halurs d'acil es poden preparar els diazocompostos de cadenes més llargues. El diazometà també és capaç de convertir els àcids carboxílics en èsters metílics actuant com a agent metilant (vegeu les imatges 2 i 3).

    Els diazocompostos es descomponen amb facilitat i alliberen nitrogen tèrmicament o per irradiació ultraviolada.
  • ca  compost meso, n m
  • es  compuesto meso, n m
  • es  mesocompuesto, n m
  • en  meso-compound, n

Química orgànica

Definition
Compost que es presenta en la forma meso.
  • ca  compost organometàl·lic, n m
  • ca  organometall, n m sin. compl.
  • es  compuesto organometálico, n m
  • en  organometallic compound, n

Química inorgànica

Definition
Cadascun dels compostos que contenen enllaços metall-carboni, sempre que l'àtom de carboni formi part d'una molècula orgànica.

Note

  • Els complexos de metalls amb cianur no es consideren compostos organometàl·lics, encara que poden ser presents en complexos amb altres lligands que sí que s'hi considerin.

    Els lligands orgànics que intervenen en compostos organometàl·lics es poden classificar segons dues característiques principals: l'hapticitat i el nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni (vegeu la imatge).

    L'hapticitat, que pot variar per a un mateix lligand, es representa amb el símbol η i el nombre d'àtoms units a l'àtom central com a superíndex a la dreta, i s'expressa amb el prefix corresponent (monohapto-, trihapto-, pentahapto-, etc.). Per exemple, si el ciclopentadienil (C5H5-) s'enllaça a un àtom de carboni s'anomena monohaptociclopentadienil (η1-C5H5); si s'enllaça a tres, trihaptopentadienil (η3-C5H5), i si s'enllaça a cinc, pentahaptopentadienil (η5-C5H5).

    El nombre d'electrons amb què el lligand contribueix a l'enllaç metall-carboni és útil a l'hora d'explicar la regla dels 18 electrons.

    Els lligands es consideren espècies neutres, fins i tot si són anions en estat lliure (per exemple, C5H5, en lloc de C5H5-).

    Per a lligands d'hapticitat variable, el nombre d'electrons varia d'acord amb la variació de l'hapticitat. Això no vol dir, però, que el nombre d'electrons hagi de ser igual a l'hapticitat. Per exemple, existeixen lligands monohapto d'un o de tres electrons.

    En la taula de la imatge es mostren alguns lligands i s'hi indica l'hapticitat i el nombre d'electrons.
  • ca  compressibilitat, n f
  • es  compresibilidad, n f
  • en  compressibility, n

Química física

Definition
Propietat que té una substància o un cos de disminuir de volum quan és sotmès a un augment de pressió.

Note

  • La compressibilitat es mesura mitjançant el coeficient de compressibilitat.

    Els líquids i els sòlids són molt poc compressibles, és a dir, tenen valors baixos de coeficient de compressibilitat; a més, aquests valors són relativament independents de la temperatura i de la pressió. En canvi, els gasos es poden comprimir fàcilment i els seus valors de coeficient de compressibilitat, que són alts, depenen enormement de la temperatura i de la pressió.
  • ca  comptador de Geiger-Müller, n m
  • ca  comptador de Geiger, n m sin. compl.
  • es  contador de Geiger, n m
  • es  contador Geiger-Müller, n m
  • en  Geiger counter, n
  • en  Geiger-Müller counter, n

Química analítica

Definition
Detector d'ionització gasosa en el qual la ionització genera pulsacions elèctriques que no depenen de l'energia incident.

Note

  • En un comptador de Geiger-Müller, l'amplificació en el gas arriba a la saturació i per això el senyal és independent de l'energia incident.

    Un comptador de Geiger-Müller s'utilitza per a detectar les partícules alfa i els raigs gamma emesos pels nuclis radioactius.
  • ca  comptador de Geiger-Müller, n m
  • ca  comptador de Geiger, n m sin. compl.
  • es  contador de Geiger, n m
  • es  contador Geiger-Müller, n m
  • en  Geiger counter, n
  • en  Geiger-Müller counter, n

Química analítica

Definition
Detector d'ionització gasosa en el qual la ionització genera pulsacions elèctriques que no depenen de l'energia incident.

Note

  • En un comptador de Geiger-Müller, l'amplificació en el gas arriba a la saturació i per això el senyal és independent de l'energia incident.

    Un comptador de Geiger-Müller s'utilitza per a detectar les partícules alfa i els raigs gamma emesos pels nuclis radioactius.
  • ca  concentració crítica de coagulació, n f
  • ca  c. c. c., n f sigla
  • es  concentración crítica de coagulación, n f
  • es  c. c. c., n f sigla
  • en  critical coagulation concentration, n
  • en  c. c. c., n sigla

Química física

Definition
Concentració mínima d'un electròlit inert que provoca la coagulació d'un col·loide liòfob en una extensió i temps determinats.

Note

  • Els trets generals que fan referència a la concentració crítica de coagulació són proporcionats per la regla de Schulze-Hardy.
  • ca  concentració micel·lar crítica, n f
  • ca  c. m. c., n f sigla
  • es  concentración micelar crítica, n f
  • es  c.m. c., n f sigla
  • en  critical micelle concentration, n
  • en  critical micellisation concentration, n
  • en  critical micellization concentration, n
  • en  c. m. c., n sigla

Química física

Definition
Concentració a partir de la qual molècules de baixa massa molar s'associen per a formar una micel·la.

Note

  • A partir de la concentració micel·lar crítica, un sistema es comporta com un col·loide d'associació.

    La concentració micel·lar crítica es pot determinar a partir de la dependència de certes propietats físiques, com ara la conductivitat, la tensió interficial o la pressió osmòtica, amb la concentració, ja que la formació d'una micel·la provoca un canvi brusc en qualsevol d'aquestes propietats (vegeu la imatge).
  • ca  concentració osmòtica, n f
  • ca  osmolaritat, n f sin. compl.
  • es  concentración osmótica, n f
  • es  osmolaridad, n f
  • en  osmolarity, n
  • en  osmotic concentration, n
  • sbl  c

Química física

Definition
Mesura de la concentració d'una solució expressada en osmols per litre de solució, que correspon a la suma de concentracions molars dels diferents soluts presents en la solució multiplicada pel seu corresponent coeficient isotònic.

Note

  • En el càlcul de la concentració osmòtica per a solucions molt diluïdes, el coeficient isotònic és pràcticament igual al nombre d'ions completament dissociats per a cada tipus de solut electrolític.

    Convé distingir entre aquest terme i osmolalitat. En les solucions aquoses diluïdes pràcticament coincideixen, ja que la densitat de l'aigua és 1 kg/l. Però no passa el mateix quan la solució és el plasma sanguini: les proteïnes dissoltes dins del plasma fan que la seva densitat no sigui 1 kg/l i no es compleix l'equivalència entre molaritat i molalitat.

    La IUPAC recomana utilitzar la denominació concentració osmòtica.
  • ca  concentració superficial, n f
  • es  concentración superficial, n f
  • en  surface concentration, n
  • sbl  Γ

Química física

Definition
Mols d'una espècie que es troben en una interfície per unitat d'àrea.

Note

  • Matemàticament, la concentració superficial s'expressa com Γ = n / A.

    Si la concentració superficial és positiva, hi ha una acumulació d'aquesta espècie a la interfície (és a dir, es produeix adsorció), mentre que, si és negativa, l'espècie és repel·lida de la interfície (és a dir, es produeix desorció).