Back to top
  • ca  columna supressora, n f
  • es  columna supresora, n f
  • en  suppressor column, n

Química analítica

Definition
Columna de bescanvi iònic que s'utilitza en cromatografia iònica per a convertir l'eluent iònic en una forma no iònica.
  • ca  columna tubular oberta, n f
  • es  columna tubular abierta, n f
  • en  open-tubular column, n

Química analítica

Definition
Columna capil·lar amb la fase estacionària adherida a la paret interna.

Note

  • En el cas d'una fase estacionària líquida, la paret de la columna tubular oberta està recoberta d'una capa del líquid d'un gruix de 0,1 a 5 μm, o de partícules sòlides adherides a la paret i recobertes de la fase estacionària líquida. Quan la fase estacionària és un sòlid, les partícules del sòlid estan adherides a la paret de la columna tubular oberta.
  • ca  complex, n m
  • ca  compost de coordinació, n m sin. compl.
  • es  complejo, n m
  • es  compuesto de coordinación, n m
  • en  complex, n
  • en  coordination compound, n

Química inorgànica

Definition
Compost que conté un àtom metàl·lic, generalment un element de transició, envoltat d'espècies químiques de naturalesa aniònica, catiònica o neutra que s'hi uneixen mitjançant enllaços coordinats.

Note

  • L'àtom metàl·lic que ocupa la posició central d'un compost s'anomena àtom central, i les espècies que s'hi uneixen, lligands. L'agrupació resultant pot resultar positiva, negativa o neutra.

    L'àtom central acostuma a presentar un estat d'oxidació positiu, generalment baix o, algunes vegades, igual a zero.

    Els lligands poden ser aniònics o neutres i, en alguns casos, catiònics, i en un mateix complex poden coexistir lligands de naturalesa diferent. L'àtom coordinador s'enllaça directament a l'àtom central i el nombre de coordinació indica el nombre d'àtoms coordinadors lligats a l'àtom central. Hi ha lligands que tenen més d'un àtom amb capacitat per a enllaçar-se a un o més àtoms metàl·lics, de manera que poden ser didentats, tridentats, etc., o, en general, polidentats. Si un lligand s'uneix per dos o més punts a un mateix àtom central, es forma un lligand multidentat, però, si s'enllaça a àtoms diferents, es tracta d'un lligand pont.

    En solució aquosa els complexos més importants són els formats entre un catió metàl·lic i lligands, que poden ser ions, com halurs, cianurs o oxalats, o molècules neutres, com amoníac o piridina. El lligand actua com a donador i reemplaça una o més molècules d'aigua de la primera esfera de solvatació del catió metàl·lic, per la qual cosa un complex és diferent d'un parell iònic, en el qual les interaccions són purament electroestàtiques.

    Encara que la formació de complexos és característica dels elements del bloc d en solució aquosa, no està pas restringida a aquest domini, ja que es coneixen complexos de pràcticament tots els metalls de la taula periòdica dels elements, molts dels quals en dissolvents no aquosos. Tampoc no està restringida als metalls amb estats d'oxidació positius, perquè es coneix una quantitat considerable de complexos amb metalls centrals neutres o, fins i tot, amb estats d'oxidació negatius.

    Els exemples clàssics de complexos són els que Alfred Werner, qui va crear i desenvolupar la química de la coordinació, va caracteritzar en el seu estudi sobre els compostos aminats de cobalt. Aquests compostos presentaven fórmules empíriques similars, però tenien un comportament químic completament diferent els uns dels altres. En establir la seva fórmula real com a complexos, queda justificada la seva diferència de comportament (vegeu la imatge).

    Un cop establert que un complex és format per un àtom metàl·lic central i un nombre de lligands, cal fixar-ne la disposició en l'espai mitjançant el nombre de coordinació i la geometria de coordinació.
  • ca  complex activat, n m
  • es  complejo activado, n m
  • en  activated complex, n

Química física

Definition
Supermolècula d'existència transitòria en l'estat de transició.

Note

  • Modernament, tècniques com l'espectroscòpia de femtosegon han permès la determinació experimental de complexos activats sense ambigüitats.
  • ca  complex de col·lisió, n m
  • es  complejo de colisión, n m
  • en  collision complex, n

Química física

Definition
Conjunt, usualment inestable, format per dues espècies reactants separades per una distància equivalent a la suma dels seus radis de Van der Waals, que existeix durant prou temps perquè es pugui identificar com a espècie.

Note

  • El complex de col·lisió decau i dona lloc als productes de la reacció.

    Des d'un punt de vista estructural, l'existència d'un complex de col·lisió està lligada a la presència d'un mínim en la superfície d'energia potencial, mentre que la seva formació es produeix depenent de les velocitats a les quals s'aproximen les espècies reactants.

    Quan es forma un complex de col·lisió, els productes subsegüents solen emergir en qualsevol direcció, vist des del centre de masses del sistema.

    L'anàleg mecanicoquàntic del complex de col·lisió és la ressonància.
  • ca  complex de transferència de càrrega, n m
  • es  complejo de transferencia de carga, n m
  • en  charge-transfer complex, n

Química analítica

Definition
Complex donador i acceptor d'electrons amb transicions electròniques a un estat excitat en el qual hi ha una transferència de càrrega electrònica parcial de la part donadora a l'acceptora.
  • ca  quelat, n m
  • ca  complex quelat, n m sin. compl.
  • es  complejo quelato, n m
  • es  quelato, n m
  • en  chelate, n
  • en  chelate complex, n

Química inorgànica, Química orgànica

Definition
Complex cíclic que resulta de la unió d'un lligand multidentat per dos o més punts amb l'àtom central, de manera que l'ió metàl·lic està unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no-metàl·lics d'una mateixa molècula.

Note

  • En general, com més gran és el nombre d'anells més estable és el quelat que en resulta. Així, per exemple, l'àcid etilendiaminotetracètic és un lligand hexadentat que, amb els cations divalents, forma complexos metàl·lics amb cinc anells que són extraordinàriament estables en medi bàsic o lleugerament àcid (vegeu la imatge).
  • ca  complexació, n f
  • es  complejación, n f
  • en  complex formation, n
  • en  complexation, n

Química analítica

Definition
Reacció mitjançant la qual es forma un complex.
  • ca  complexometria, n f
  • ca  valoració complexomètrica, n f sin. compl.
  • es  complejometría, n f
  • es  complexometría, n f
  • es  valoración complejométrica, n f
  • es  valoración complexométrica, n f
  • en  complexometric titration, n
  • en  complexometry, n

Química analítica

Definition
Valoració que es fonamenta en la formació d'un complex estable en solució entre l'agent valorant i l'anàlit.

Note

  • En complexometria cal utilitzar com a agent valorant un lligand multidentat que formi complexos molt estables.
  • ca  complexometria directa, n f
  • es  complexometría directa, n f
  • en  direct complexometry, n

Química analítica

Definition
Complexometria en què es valora el catió anàlit directament amb un agent valorant, que sol ser la sal disòdica de l'àcid etilendiaminotetraacètic.

Note

  • Per exemple, la reacció que té lloc en una complexometria directa d'un catió M2+ en solució és M2+ + H2Y2− → MY2− + 2H+.

    La complexometria directa es duu a terme amb el pH de la solució que cal valorar regulat amb una solució amortidora, per exemple NH4+/NH3 a pH = 10. A valors de pH superiors a 7, la majoria dels cations precipiten en forma d'hidròxid. Aquesta precipitació s'evita a través de l'acció de la solució amortidora o bé, si cal, s'addiciona un segon agent complexant.

    El punt final de la complexometria directa es pot detectar potenciomètricament o mitjançant un indicador metal·locròmic com el negre d'eriocrom T o la murexida.