Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  dipol, n m
  • ca  dipol elèctric, n m
  • es  dipolo
  • es  dipolo eléctrico
  • en  dipole
  • en  electric dipole

Química analítica

Definition
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals idèntiques però de signe oposat i col·locades a una petita distància l'una de l'altra. De fet, un dipol és un multipol d'ordre 1. En general, qualsevol distribució neutra de càrrega elèctrica; per exemple, una molècula, forma un dipol quan el centre de càrregues elèctriques positives i el centre de càrregues elèctriques negatives de la distribució no són coincidents. Aquesta asimetria en la distribució de la càrrega elèctrica dóna lloc a l'aparició de les dues càrregues parcials idèntiques però de signe oposat que constitueixen el dipol. La magnitud i la direcció d'aquesta separació de càrrega elèctrica es quantifica amb el moment dipolar. Una distribució és polar si té un dipol, i és apolar quan no en té. Un sistema apolar pot convertir-se en polar sota l'acció d'un camp elèctric extern que provoqui un desplaçament de càrrega que comporti la separació dels centres de càrrega elèctrica positiva i negativa. Vegeu també ^polarització dielèctrica^.
  • ca  disgregació, n f
  • es  disgregación, n f
  • en  disaggregation, n

Química analítica

Definition
Procés de fusió a què se sotmet una substància que resta insoluble, totalment o parcialment, després d'haver estat atacada de manera sistemàtica amb diferents dissolvents.

Note

  • La majoria de les disgregacions es fan a una temperatura inferior als 1.000 ºC. Per a la calefacció es fan servir becs de Bunsen, becs de Teclú, becs de Mecker i, fins i tot, bufadors.

    El disgregant utilitzat per a dur a terme una disgregació depèn del tipus de disgregació. Els més freqüents són la disgregació àcida i la disgregació alcalina.
  • ca  disgregació àcida, n f
  • es  disgregación ácida, n f
  • en  acid disaggregation, n

Química analítica

Definition
Disgregació en què s'empra un disgregant àcid.

Note

  • Els disgregants més importants en la disgregació àcida són l'àcid sulfúric concentrat i calent, el qual es fa servir per a disgregar sals insolubles d'àcids volàtils com ara fluorurs i fluorosilicats (per exemple: H2SO4 + CaF2 → 2 HF + CaSO4); l'hidrogensulfat de potassi, el qual es fa servir per a disgregar òxids metàl·lics (per exemple: 2 HKSO4 → K2S2O7 + H2O seguit de 3 K2S2O7 + Al2O3 → Al2(SO4)3 + 3 K2SO4), i la mescla d'àcid fluorhídric i àcid sulfúric concentrat en calent, la qual es fa servir per a disgregar silicats (per exemple: 4 HF + SiO2 → SiF4 + 2 H2O).
  • ca  disgregació alcalina, n f
  • es  disgregación alcalina, n f
  • en  alkaline disaggregation, n

Química analítica

Definition
Disgregació en què s'empra un disgregant bàsic.

Note

  • Els disgregants més importants en la disgregació alcalina són els següents.

    El carbonat de sodi (opcionalment, una mescla al 50 % de carbonat de sodi i carbonat de potassi), que es fa servir per a disgregar sal insolubles (silicats, fluorurs, sulfats, etc.); alguns òxids (òxid de silici, òxid d'alumini) àcids o amfòters, i, fins i tot, alguns no-electròlits (carbur de silici, nitrur de bor, etc.). Un exemple de disgregació alcalina de sals insolubles és: Na2CO3 + BaSO4 → Na2 SO4 + Ba CO3.

    L'hidròxid de potassi (opcionalment, l'hidròxid de sodi) es fa servir per a disgregar la majoria d'òxids. La mescla de carbonat de potassi i nitrat de potassi en proporció 5:1 (opcionalment, una mescla de carbonat de sodi i peròxid de sodi al 50 %) es fa servir per a disgregar compostos de crom, molibdè o manganès, això és, compostos que per oxidació formen anions. Dos exemples de disgregació alcalina d'òxids són: Na2CO3 + 2 NaNO3 + Cr2O3 → 2 Na2CrO4 + 2 NO + CO2 i 2 Fe(CrO2)2 + 7 Na2O2 → 4 Na2SO4 + Fe2O3 + 3 Na2O.

    La mescla de carbonat de potassi i sofre al 50 % (opcionalment, de carbonat de sodi i sofre) es fa servir per a disgregar compostos que contenen elements capaços de formar tiosals (estany, molibdè, etc). Un exemple d'aquesta disgregació alcalina és: 5 Na2CO3 + 9 S + 2 SnO2 → 2 SnS3Na2 + 3 Na2SO3 + 5 CO2.

    El cianur de potassi es fa servir per a disgregar compostos que poden formar un metall mitjançant una reducció. Un exemple d'aquesta disgregació alcalina és: 2 KCN + SnO2 → 2 KCNO + Sn.
  • ca  disgregant, n m
  • ca  disgregador, n m sin. compl.
  • es  disgregante, n m
  • en  disaggregating agent, n

Química analítica

Definition
Reactiu emprat en una disgregació.

Note

  • Habitualment, un disgregant és un sòlid, el qual es mescla amb el residu insoluble en un morter i, tot seguit, s'introdueix a l'interior d'un gresol.

    Els disgregants que se solen utilitzar són àcid sulfúric concentrat i calent, àcid fluorhídric, hidrogensulfat de potassi, carbonat de sodi, cianur de potassi, hidròxid de potassi, hidròxid de sodi, una mescla de carbonat de sodi i nitrat de potassi, una mescla de carbonat de sodi i peròxid de sodi i una mescla de carbonat de potassi i sofre.

    Vegeu també disgregació àcida i disgregació alcalina.
  • ca  disgregant, n m
  • ca  disgregador, n m sin. compl.
  • es  disgregante, n m
  • en  disaggregating agent, n

Química analítica

Definition
Reactiu emprat en una disgregació.

Note

  • Habitualment, un disgregant és un sòlid, el qual es mescla amb el residu insoluble en un morter i, tot seguit, s'introdueix a l'interior d'un gresol.

    Els disgregants que se solen utilitzar són àcid sulfúric concentrat i calent, àcid fluorhídric, hidrogensulfat de potassi, carbonat de sodi, cianur de potassi, hidròxid de potassi, hidròxid de sodi, una mescla de carbonat de sodi i nitrat de potassi, una mescla de carbonat de sodi i peròxid de sodi i una mescla de carbonat de potassi i sofre.

    Vegeu també disgregació àcida i disgregació alcalina.
  • ca  dismutació, n f
  • ca  desproporció, n f sin. compl.
  • ca  desproporcionació, n f sin. compl.
  • es  desproporción, n f
  • es  dismutación, n f
  • en  dismutation, n
  • en  disproportionation, n

Química analítica

Definition
Reacció d'oxidació reducció en què un ió o bé una molècula passa d'un estat d'oxidació intermedi a dos estats d'oxidació diferents, un de més oxidat i un altre de més reduït.

Note

  • És una dismutació 2 Cu+ → Cu2+ + Cu.

    En general, la dismutació es produeix quan el potencial de reducció estàndard del parell forma inicial - forma reduïda és superior al del parell forma inicial - forma oxidada, i no en el cas contrari: Cu+ + e− → Cu, Eº = +0,52 V, i Cu2+ + e− → Cu+, Eº = +0,16 V.

    A més dels ions en solució, la dismutació també es produeix en productes sòlids i en molècules no dissociades. En són exemples els sulfits alcalins, que per efecte de la calor es dismuten en sulfat i sulfur (4 Na2SO3 → 3 Na2SO4 + Na2S); el tiosulfat de plata que, en medi aquós, es dismuta en sulfat i sulfur de plata (Ag2S2O3 + H2O → SO42− + Ag2S + 2H+); el clor en medi alcalí (Cl2 + 2 OH− → Cl− + ClO− + H2O), i alguns aldehids que en medi alcalí donen la reacció de Cannizzaro (2 C6H5CHO + OH− → C6H5CH2OH + C6H5COO−).
  • ca  dismutar-se, v intr pron
  • ca  desproporcionar-se, v intr pron sin. compl.
  • es  desproporcionarse, v intr pron
  • es  dismutarse, v intr pron
  • en  dismutate [to], to, v prep
  • en  disproportionate [to], to, v prep

Química analítica

Definition
Sofrir dismutació.
Image from term result on cercaterm
  • ca  dispersió, n f
  • es  dispersión, n f
  • en  dispersion, n

Química física

Definition
Sistema heterogeni format per dues o més fases.

Note

  • La fase majoritària d'una dispersió s'anomena fase dispersant i la minoritària, fase dispersa.

    Les dimensions de la fase dispersa fan que les dispersions es puguin catalogar com un tipus de col·loide. Aquestes dimensions col·loidals de la fase dispersa fan que la relació àrea/volum de les partícules sigui molt gran, fet que implica una energia superficial elevada i una gran importància dels fenòmens superficials, com, per exemple, l'adsorció.

    Les dispersions són termodinàmicament inestables, ja que quan les dues fases se separen és difícil recuperar el col·loide a causa de l'elevada energia superficial.

    Segons la naturalesa de les dues fases, les dispersions reben diferents noms (vegeu la imatge).

    Són exemples de dispersions la llet, la maionesa i la boira.
  • ca  dispersió col·loidal, n f
  • es  dispersión coloidal, n f
  • en  colloidal dispersion, n

Química física

Definition
Sistema col·loidal termodinàmicament inestable amb partícules col·loidals d'entre 1 i 1.000 nm.

Note

  • Les dispersions col·loidals, malgrat que constitueixen un sistema heterogeni, no es poden separar mitjançant filtració.

    Les dispersions col·loidals reben diferents noms segons l'estat fàsic de la fase dispersant i la fase dispersa.

    Vegeu també dispersió.