Back to top
  • ca  dimetilacetamida, n f
  • ca  N,N-dimetilacetamida, n f sin. compl.
  • ca  DMA, n f sigla
  • es  dimetilacetamida, n f
  • es  N,N-dimetilacetamida, n f
  • es  DMA, n f sigla
  • en  dimethyl acetamide, n
  • en  N,N-dimethylacetamide, n
  • en  DMA, n sigla
  • for  CH3CON(CH3)2

Química orgànica

Definition
Amida que es presenta com un líquid i té un punt d'ebullició de 220 ºC.

Note

  • La dimetilacetamida és miscible en aigua i dissolvents orgànics.

    Es fa servir com a producte intermediari en síntesi orgànica i com a dissolvent apròtic polar.
  • ca  dimetilformamida, n f
  • ca  N,N-dimetilformamida, n f sin. compl.
  • ca  DMF, n f sigla
  • es  dimetilformamida, n f
  • es  N,N-dimetilformamida, n f
  • es  DMF, n f sigla
  • en  dimethylformamide, n
  • en  N,N-dimethylformamide, n
  • en  DMF, n sigla
  • for  HCON(CH3)2

Química orgànica

Definition
Amida que es presenta com un líquid blanc, de forta olor d'amina, i té un punt de fusió de −61 ºC i un punt d'ebullició de 152,8 ºC.

Note

  • La dimetilformamida és miscible en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics, excepte en els hidrocarburs halogenats. És tòxica per absorció cutània i irrita la pell, els ulls i les mucoses.

    S'obté per la reacció de la dimetilamina amb àcid fòrmic.

    Es fa servir com a dissolvent apròtic polar de líquids i gasos, com a catalitzador en reaccions de carboxilació, en síntesi orgànica i com a portador de gasos.
  • ca  dimetilglioxima, n f
  • ca  N,N'-dihidroxi-2,3-butandiimina, n f sin. compl.
  • ca  DMG, n f sigla
  • es  dimetilglioxima, n f
  • es  N,N'-dihidroxi-2,3-butandiimina, n f
  • es  DMG, n f sigla
  • en  dimethylglyoxime, n
  • en  N,N'-dihydroxy-2,3-butanediimine, n
  • en  DMG, n sigla
  • for  CH3C(NOH)C(NOH)CH3

Química analítica

Definition
Lligand multidentat orgànic molt utilitzat com a agent precipitant en anàlisi gravimètrica per la seva capacitat de precipitar quantitativament el níquel(II) a pH 8 i el pal·ladi(II) a pH 1 en forma de quelats.

Note

  • La dimetilglioxima també forma complexos solubles amb el Fe2+, el Co2+ i el Zn2+, per la qual cosa cal afegir dimetilglioxima en excés en el cas que aquests cations estiguin presents en la precipitació del Ni2+ (vegeu la imatge).

    Una altra aplicació de la dimetilglioxima és la determinació per voltamperometria de redissolució per adsorció de níquel i cobalt, que aprofita l'adsorció a l'elèctrode de mercuri dels complexos d'aquests ions metàl·lics.

    La sigla DMG correspon a la inicial dels formants de la denominació anglesa dimethylglyoxime ('dimetilglioxima').
  • ca  donador, n m
  • es  donador, n m
  • en  donor, n

Química orgànica

Definition
Substància que té tendència a cedir fàcilment un parell d'electrons.

Note

  • Les bases de Lewis i els nucleòfils actuen com a donadors.

    Fins i tot els metalls són donadors d'alguns electrons dels seus orbitals d.

    Vegeu també acceptor.
  • ca  demanda química d'oxigen, n f
  • ca  DQO, n f sigla
  • es  demanda química de oxígeno, n f
  • es  DQO, n f sigla
  • en  chemical oxygen demand, n
  • en  COD, n sigla

Medi ambient, Química analítica

Definition
Quantitat d'oxigen necessària per a oxidar químicament la matèria orgànica d'una mostra, generalment en solució aquosa.

Note

  • Per a mesurar la demanda química d'oxigen, s'escalfa a reflux una mostra amb una quantitat coneguda de dicromat de potassi per a oxidar la matèria orgànica i es valora l'excés de dicromat al final del procés. La quantitat d'oxigen químicament equivalent a la quantitat de dicromat consumida durant el reflux (3 mols d'oxigen per cada 2 mols de dicromat) permet calcular la demanda química d'oxigen. La reacció que té lloc és Cr2O72- + H+ + matèria orgànica → Cr3+ + H2O + CO2. Habitualment, el temps de reflux es fixa al voltant de dues hores. En el cas d'un reflux més perllongat, es podria arribar a descompondre el dicromat, la qual cosa n'indicaria un fals consum segons la reacció 2 K2Cr2O7 + 8 H2SO4 → 2 K2SO4 + 2 Cr2(SO4)3 + 8 H2O + 3 O2.

    La determinació de la demanda química d'oxigen és un mètode aplicable a aigües continentals, aigües residuals o qualsevol aigua que pugui contenir una quantitat considerable de matèria orgànica. Ara bé, no és aplicable a aigües potables, pel valor tan baix que se n'obtindria. En aquest cas es fa servir el mètode de l'oxidabilitat amb permanganat de potassi.

    La demanda química d'oxigen té molta utilitat per a conèixer les característiques d'una aigua residual.

    La demanda química d'oxigen indica la quantitat total de matèria oxidable en una mostra, sense distingir si és o no és biodegradable; per la qual cosa el valor obtingut amb aquest mètode és superior al que s'obté quan es mesura la ^demanda bioquímica d'oxigen^.

    La relació entre la demanda bioquímica d'oxigen i la demanda química d'oxigen s'utilitza com un indicador de la qualitat de l'aigua. Una relació DBO/DQO = 0,6 alerta d'un possible abocament orgànic (probablement aigües residuals urbanes, restes de bestiar o residus de la indústria alimentària).

    La unitat de mesura de la demanda química d'oxigen és el mi·lligram d'oxigen per litre de mostra.
  • ca  difracció de raigs X, n f
  • ca  DRX, n f sigla
  • ca  XRD, n f sigla
  • es  difracción de rayos X, n f
  • es  DRX, n f sigla
  • es  XRD, n f sigla
  • en  X-ray diffraction, n
  • en  XRD, n sigla

Química analítica

Definition
Tècnica d'anàlisi que permet obtenir informació de l'estructura cristal·lina d'un cristall mitjançant un feix monocromàtic de raigs X que es fa incidir en un angle determinat sobre el cristall quan la distancia entre els plans del cristall és de l'ordre de magnitud de la longitud d'ona dels raigs X.

Note

  • En difracció de raigs X, es produeixen interferències constructives i interferències destructives entre els raigs X dispersats pels àtoms que es troben en capes properes, de manera que només es detecten els raigs X dispersats quan l'angle d'incidència θ verifica la llei de Bragg. La mesura a diferents angles d'un monocristall o de pols cristal·lí de la mostra produeix una figura de difracció, que permet determinar la posició dels àtoms a la xarxa cristal·lina.
  • ca  demanda total d'oxigen, n f
  • ca  DTO, n f sigla
  • es  demanda total de oxígeno, n f
  • es  DTO, n f sigla
  • en  total oxygen demand, n
  • en  TOD, n sigla

Medi ambient, Química analítica

Definition
Quantitat d'oxigen necessària per a la combustió completa de la matèria orgànica d'una mostra a 900 ºC.

Note

  • La demanda total d'oxigen es mesura posant en contacte un volum d'una mostra amb un volum de nitrogen que conté una quantitat coneguda d'oxigen i forçant-ne la combustió completa a 900 ºC. L'excés d'oxigen es mesura mitjançant un sensor d'òxid de zirconi i, per la diferència amb l'oxigen inicial, s'obté la demanda total d'oxigen.

    La mostra de la qual es mesura la demanda total d'oxigen sol ser gasosa, per exemple, gasos d'emissions industrials.
  • ca  dubni, n m
  • es  dubnio, n m
  • en  dubnium, n
  • sbl  Db

Química inorgànica

Definition
Element del grup 5, del període 7 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 105 i massa atòmica 270.

Note

  • Es coneixen fins a dotze isòtops del dubni, tots ells artificials i inestables.
  • ca  durada de la col·lisió, n f
  • es  duración de la colisión, n f
  • en  collision lifetime, n

Química física

Definition
Període de temps durant el qual les trajectòries de les espècies que col·lideixen, ja sigui abans o després de l'impacte, es desvien de la línia recta que caracteritza el moviment sense interacció.

Note

  • En mecànica quàntica, la incertesa energia-temps causa certes dificultats que impedeixen la formulació de la durada de la col·lisió de manera consistent.
  • ca  duresa de l'aigua, n f
  • es  dureza del agua, n f
  • en  water hardness, n

Química analítica

Definition
Qualitat de l'aigua dura, deguda al seu contingut d'ions metàl·lics pesants, especialment d'ions de calci i de magnesi.

Note

  • Històricament, la duresa de l'aigua es definia com la capacitat dels ions de l'aigua per a substituir els ions de sodi i de potassi del sabó i formar un producte poc soluble. Es deia que l'aigua era dura si, quan es posava en contacte amb sabó, es formava una mena de nata, en lloc d'escuma. Encara que la majoria dels cations amb càrregues múltiples presenten aquesta propietat indesitjada, en aigües naturals la concentració de ions de calci i de magnesi són molt més grans que la dels altres ions metàl·lics. Els compostos de calci i de magnesi presents en aigua són, majoritàriament, clorurs, sulfats i bicarbonats.

    Habitualment, la duresa de l'aigua s'expressa en graus hidrotimètrics. Els més emprats són els graus francesos i els graus alemanys. El grau francès equival a 10 mg CaCO3/l, en canvi el grau alemany equival a 10 mg CaO/l, i un grau francès equival a 0,56 graus alemanys.

    Quan es fa bullir l'aigua, els bicarbonats es descomponen i precipiten segons la reacció Ca(HCO3)2 → CaCO3 + H2O + CO2. Per aquest motiu, la duresa de l'aigua deguda al bicarbonat de calci i al bicarbonat de magnesi es coneix com a duresa temporal, ja que es pot eliminar per ebullició de l'aigua o bé addicionant-hi hidròxid de calci (anomenat també calç morta o calç apagada), hidròxid de sodi o amoníac. Les reaccions que es produeixen són, respectivament: Ca(HCO3)2 + Ca(OH)2 → 2 CaCO3 + 2 H2O, Ca(HCO3)2 + 2 NaOH → CaCO3 + Na2CO3 + 2 H2O i Ca(HCO3)2 + 2 NH3 → CaCO3 + (NH4)2CO3.

    La duresa de l'aigua deguda als compostos solubles de calci i de magnesi no es pot eliminar d'aquesta manera i es coneix com a duresa permanent, per bé que es pot eliminar mitjançant carbonat de sodi o hidròxid de sodi (CaCl2 + Na2CO3 → CaCO3 +2 NaCl), processos de bescanvi iònic o d'altres.

    La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent.

    Actualment es tendeix a prescindir de les diferents expressions de la duresa de l'aigua i s'indica únicament la quantitat de calci i de magnesi present en l'aigua en mg/l com a conseqüència de la comoditat que implica la determinació d'aquests ions mitjançant agents complexants com l'acid etilendiaminotetracètic.