Química analítica

ca grup epoxi, n m
ca epoxi, n m sin. compl.
es epoxi, n m
es grupo epoxi, n m
es grupo funcional epoxi, n m
en epoxy group, n
for −C−O−C−

Química orgànica

Definition

Grup funcional en què un oxigen actua de pont entre dos carbonis.

Note

Vegeu també epòxid.

ca epoxi-, pfx
es epoxi-, pfx
en epoxy-, pfx

Química orgànica

Definition

Forma prefixada que es fa servir per a indicar la presència d'un grup epoxi en un compost orgànic.

Note

Per exemple, epoxietà.

ca epòxid, n m
es epóxido, n m
en epoxide, n

Química orgànica

Definition

Cadascun dels èters cíclics de tres membres en els quals dos àtoms de carboni adjacents estan units a un mateix àtom d'oxigen.

Note

L'àtom d'oxigen a què estan units els àtoms de carboni adjacents d'un epòxid és el centre del grup epoxi, que és característic de les anomenades resines epoxi.

Els epòxids s'obtenen per epoxidació.

Els epòxids són molt més reactius que els èters acíclics, ja que tenen els enllaços tensionats. Així, l'atac nucleòfil (amb hidròxid, cianur, aigua, etc.) provoca l'obertura de l'epòxid. Una reacció important és l'obtenció d'un glicol. En solució aquosa àcida es protona l'oxigen de l'epòxid, amb les subsegüents obertura del cicle i formació d'un glicol (vegeu la imatge 2). En solució aquosa bàsica també té lloc l'obertura de l'epòxid i la formació d'un glicol.

Els epòxids tenen un interès considerable com a matèria primera per a l'obtenció d'insecticides, plastificants, estabilitzants per a cautxús, vernissos, lubrificants, emulsionants i plàstics.

Cada epòxid s'anomena com un òxid d'alcadiïl perquè una de les vies d'obtenció d'epòxids és per l'oxidació de l'alquè corresponent (per exemple, l'òxid de propilè).

L'epòxid més simple és l'oxirà, un important producte comercial.

ca epoxidació, n f
es epoxidación, n f
en epoxidation, n

Química orgànica

Definition

Reacció d'obtenció d'un epòxid a partir d'un alquè per l'oxidació directa de l'enllaç doble.

Note

En l'obtenció industrial d'epòxids, l'alquè s'oxida amb oxigen en presència d'un catalitzador metàl·lic o bé per eliminació d'un hidràcid halogenat a partir de les halohidrines (vegeu les imatges 1 i 2). La reacció de peràcids amb l'alquè és el mètode de laboratori més important per a l'obtenció d'epòxids (vegeu la imatge 3).

ca oxirà, n m
ca epoxietà, n m sin. compl.
ca òxid d'etilè, n m sin. compl.
es epoxietano, n m
es óxido de etileno, n m
es oxirano, n m
en epoxyethane, n
en ethylene oxide, n
en oxirane, n
for C₂H₄O

Química orgànica

Definition

Epòxid que a temperatura ambient es presenta com un gas, que liqua aproximadament a 12 ºC i te un punt d'ebullició de 10,73 ºC.

Note

L'oxirà és l'epòxid més simple. Té una densitat de 0,8711 g/cm³ (20/20 ºC). És miscible amb aigua i amb dissolvents orgànics.

S'obté per l'oxidació catalítica de l'etilè en corrent d'aire, en presència de catalitzadors a base de plata.

Com qualsevol dels epòxids, és molt reactiu; l'atac de qualsevol nucleòfil provoca l'obertura de l 'anell i, si el nucleòfil és l'aigua, es forma l'etilenglicol, que s'utilitza per a l'obtenció d'anticongelants, detergents i resines acríliques i per a la fumigació de la fruita per la seva acció contra els fongs, entre altres usos.

ca òxid de propilè, n m
ca 1,2-epoxipropà, n m sin. compl.
ca 2-metiloxirà, n m sin. compl.
es 1,2-epoxipropano, n m
es 2-metiloxirano, n m
es óxido de propileno, n m
en 1,2-epoxypropane, n
en 2-methyloxirane, n
en propylene oxide, n
for C₃H₆O

Química orgànica

Definition

Epòxid que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 63 ºC.

Note

L'òxid de propilè és soluble en alcohol i èter, i parcialment soluble en aigua.

Les vies d'obtenció de l'òxid de propilè són les característiques dels epòxids. Vegeu epoxidació.

L'òxid de propilè és de gran interès industrial, ja que s'utilitza per a obtenir propilenglicol de polièters, tensioactius i detergents, i com a producte intermediari de síntesi.

ca equació baromètrica, n f
es ecuación barométrica, n f
en barometric equation, n

Química física

Definition

Equació que determina la disminució de la pressió d'un gas respecte a l'altura a la superfície de la Terra.

Note

L'equació baromètrica s'expressa en funció de la temperatura, suposant que aquesta no varia amb l'altura, de la manera següent: $p(h) = p_0 e^{−\frac{Mgh}{RT}}$, en què p₀ és la pressió a la superfície, M és la massa molar del gas, h és l'altura, i g és l'acceleració de la gravetat.

L'equació baromètrica va ser introduïda per primer cop per R. Boyle el 1665, i no és més que la condició d'equilibri de fases amb un sistema amb un lligam extern, que en aquest cas és el camp gravitacional de la Terra, i que es pot derivar fàcilment suposant que el component gravitacional del potencial químic generalitzat és constant amb l'altura, sempre que la temperatura es mantingui constant i se suposi que és un comportament de gas ideal, $d_T \tilde{\mu}^{id} = RT d_T \ln p + Mg dh = 0$.

ca equació d'Arrhenius, n f
es ecuación de Arrhenius, n f
en Arrhenius equation, n

Química física

Definition

Equació que determina la dependència del coeficient de velocitat d'una reacció respecte de la temperatura termodinàmica.

Note

L'equació d'Arrhenius s'expressa com $k\left(T\right) = A {\rm e}^{-E_a/RT}$, en què k és la constant de velocitat, T és la temperatura termodinàmica, R és la constant dels gasos, A és el factor preexponencial i E_a és l'energia d'activació (vegeu la imatge).

L'equació d'Arrhenius indica que el coeficient de velocitat varia com l'exponencial decreixent de la temperatura. Per tant, si l'energia d'activació és positiva, el coeficient de velocitat augmenta en augmentar la temperatura. Si es representa el logaritme del coeficient de velocitat en funció de l'invers de la temperatura, s'obté una línia recta. La desviació de la linealitat es pot interpretar, a temperatures baixes, com una manifestació de reacció per efecte túnel. Del pendent de la recta s'obté l'energia d'activació, que es pot tabular per a diverses reaccions i és un paràmetre rellevant per a optimitzar el disseny de processos químics en l'àmbit industrial. La gran majoria de reaccions elementals presenten un comportament d'aquest tipus. En canvi, per a processos que tenen lloc en més d'una etapa es poden observar desviacions importants.

L'equació d'Arrhenius va ser deduïda, a partir de raonaments empírics, pel químic S. Arrhenius el 1889.

ca equació d'Einstein, n f
es ecuación de Einstein, n f
en Einstein equation, n

Química física

Definition

Relació entre la viscositat d'una dispersió i la de la fase dispersant o el dissolvent, que s'utilitza en la interpretació de les viscositats dels col·loides.

Note

L'equació d'Einstein s'expressa com η = η₀ (1 + k_E φ), en què k_E és el coeficient d'Einstein, un paràmetre característic de la fase dispersa comprès entre 2,5 i 4,5, i φ és la relació entre el volum de la fase dispersa i el volum total.

L'equació d'Einstein va ser deduïda suposant que les partícules col·loidals són esferes neutres, no deformables i petites comparades amb el sistema de mesura, però prou grans si es comparen amb les molècules de dissolvent. És vàlida en dispersions diluïdes, quan es pot considerar que no hi ha interaccions entre les partícules col·loidals, i per a partícules de tipus globular. L'equació no és aplicable a les dispersions de macromolècules lineals, per a les quals la viscositat augmenta exponencialment amb φ.

ca equació d'estat, n f
es ecuación de estado, n f
en equation of state, n

Química física

Definition

Cadascuna de les relacions matemàtiques que existeix entre les variables intensives d'un sistema termodinàmic.

Note

Les equacions d'estat introdueixen un lligam per a les possibles variacions de les variables intensives que relacionen.

Les equacions d'estat són la descripció fenomenològica dels diferents estats d'equilibri que pot assolir un sistema termodinàmic determinat i, per tant, conèixer-les és de gran importància per a l'estudi del sistema termodinàmic.

En general, es necessiten tantes equacions d'estat com graus de llibertat té el sistema termodinàmic, és a dir, una per a cadascuna de les variables d'estat que s'escullin per a descriure'n els estats d'equilibri. Per als sistemes termodinàmics simples i segons el principi d'estat, només se'n necessiten dues: l'equació d'estat calòrica i l'equació d'estat tèrmica.

Química analítica

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note