Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  emissió atòmica, n f
  • es  emisión atómica, n f
  • en  atomic emission, n

Química física

Definition
Transició espectroscòpica en la qual un àtom passa d'un estat excitat a l'estat fonamental.

Note

  • L'energia de la radiació electromagnètica emesa en una emissió atòmica és igual a la diferència d'energies entre l'estat excitat i l'estat fonamental. Aquesta radiació conté línies espectrals característiques de tots els elements de la mostra, sense que hi influeixi el mètode utilitzat per a atomitza-la i excitar-la. Les tècniques d'espectrometria d'emissió atòmica utilitzen aquest fet per a identificar i quantificar cadascun dels elements presents en una mostra.
  • ca  emissió espontània, n f
  • es  emisión espontánea, n f
  • en  spontaneous emission, n

Química física

Definition
Transició espectroscòpica en la qual els estats excitats d'un àtom o d'una molècula que no interaccionen amb altres espècies ni amb radiació electromagnètica evolucionen espontàniament cap a estats de menor energia i l'energia sobrant es converteix en fotons.

Note

  • Tot i que el concepte de emissió espontània sorgeix naturalment en el marc de la teoria quàntica de la radiació electromagnètica, Einstein fou el primer que el va postular basant-se en raonaments que combinaven la hipòtesi de Planck sobre la quantització de l'energia intercanviada entre un cos negre i la radiació electromagnètica que hi ha dins seu amb un balanç energètic aplicat a tot el sistema.

    El coeficient d'Einstein d'emissió espontània és la velocitat a la qual una molècula o un àtom experimenten el procés d'emissió espontània. Depèn, en primer lloc, del moment dipolar de transició, que depèn dels estats entre els quals es produeix l'emissió espontània. En segon lloc, depèn de la freqüència de la transició elevada al cub. La freqüència de transició s'expressa com $\nu = \frac{\Delta E}{h}$, en què ∆E és la diferència d'energia entre l'estat final i l'inicial i h és la constant de Planck. Aquesta dependència cúbica justifica per què la velocitat a la qual es produeix l'emissió espontània entre dos estats canvia dràsticament en passar d'una zona de l'espectre electromagnètic a una altra.
    El coeficient d'Einstein d'emissió espontània entre dos estats és inversament proporcional a la vida mitjana de l'estat superior. Els estats electrònics excitats, per exemple, que solen emetre espontàniament en les regions visible i ultraviolada de l'espectre electromagnètic, solen tenir vides mitjanes molt curtes, de valors entre 10−6 i 10−11 segons. En aquests casos, l'emissió espontània rep els noms de fluorescència o fosforescència, en funció del valor que adopta el moment dipolar de transició.

    L'emissió espontània és la base de la majoria de les tècniques espectroscòpiques d'emissió, com ara les tècniques analítiques basades en la fluorescència, la fosforescència i l'emissió atòmica.
  • ca  emissió estimulada, n f
  • ca  emissió induïda, n f sin. compl.
  • es  emisión estimulada, n f
  • es  emisión inducida, n f
  • en  induced emission, n
  • en  stimulated emission, n

Química física

Definition
Transició espectroscòpica en la qual els estats excitats d'un àtom o d'una molècula que estan sotmesos a radiació electromagnètica evolucionen cap a estats de menor energia transferint l'energia sobrant a la radiació electromagnètica amb què interaccionen.

Note

  • A diferència de l'emissió espontània, perquè es pugui produir emissió estimulada entre dos estats energètics cal que el sistema interaccioni amb fotons que tinguin una energia molt similar a la diferència d'energies entre ambdós estats energètics.

    L'emissió estimulada va ser predita per Einstein, tot i que les seves aplicacions més importants no van sorgir fins a l'aparició del làser.

    La velocitat total d'emissió estimulada a què s'emeten els fotons correspon a la velocitat d'emissió estimulada individual pel nombre de molècules o àtoms que es troben en condicions d'emetre fotons.
  • ca  emissió estimulada, n f
  • ca  emissió induïda, n f sin. compl.
  • es  emisión estimulada, n f
  • es  emisión inducida, n f
  • en  induced emission, n
  • en  stimulated emission, n

Química física

Definition
Transició espectroscòpica en la qual els estats excitats d'un àtom o d'una molècula que estan sotmesos a radiació electromagnètica evolucionen cap a estats de menor energia transferint l'energia sobrant a la radiació electromagnètica amb què interaccionen.

Note

  • A diferència de l'emissió espontània, perquè es pugui produir emissió estimulada entre dos estats energètics cal que el sistema interaccioni amb fotons que tinguin una energia molt similar a la diferència d'energies entre ambdós estats energètics.

    L'emissió estimulada va ser predita per Einstein, tot i que les seves aplicacions més importants no van sorgir fins a l'aparició del làser.

    La velocitat total d'emissió estimulada a què s'emeten els fotons correspon a la velocitat d'emissió estimulada individual pel nombre de molècules o àtoms que es troben en condicions d'emetre fotons.
  • ca  emissió per col·lisió, n f
  • es  emisión por colisión, n f
  • en  collision-induced emission, n

Química física

Definition
Emissió estimulada per part d'una espècie excitada energèticament a causa de la col·lisió amb una altra espècie, el dissolvent, si n'hi ha, o les parets d'un recipient.
  • ca  emitància, n f
  • es  emitancia, n f
  • en  emittance, n
  • sbl  ε

Química física

Definition
Relació entre l'exitància radiant d'una mostra i l'exitància radiant d'un cos negre de la mateixa superfície a la mateixa temperatura.
  • ca  emmascarament, n m
  • es  enmascaramiento, n m
  • en  masking, n

Química analítica

Definition
Procés consistent a addicionar a una mostra un agent complexant que reacciona selectivament amb una o diverses interferències de la solució, utilitzat en anàlisi per a eliminar interferències en una reacció.

Note

  • Com a conseqüència d'un emmascarament, es formen productes prou estables, els quals no interfereixen en l'anàlisi.

    Una de les aplicacions més conegudes de l'emmascarament és en les valoracions de cations metàl·lics amb àcid etilendiaminotetraacètic. Un dels agents emmascarants més efectius és el cianur, que forma complexos molt estables amb els cations Cd2+, Zn2+, Hg2+, Cu2+, Co2+, Ni2+, Ag+, Pt2+ i Au+ però no amb els metalls alcalinoterris, ni amb els cations Mn2+ o Pb2+. Així, aquests últims cations es poden valorar amb àcid etilendiaminotetraacètic en presència de les interferències si s'addiciona un excés de cianur a la mostra.
  • ca  emulsionant, n m
  • ca  emulsiu, n m
  • ca  emulgent, n m sin. compl.
  • es  emulgente, n m
  • es  emulsificante, n m
  • es  emulsionante, n m
  • en  emulsifier, n

Química física

Definition
Substància tensioactiva que s'utilitza per a estabilitzar una emulsió o per a impedir-ne la destrucció.

Note

  • L'acció d'un emulsionant és doble: d'una banda, redueix la tensió interficial i afavoreix la formació de les gotes de la fase dispersa i, de l'altra, atès que s'absorbeix a la superfície de les gotes de la fase dispersa, redueix la coalescència de les gotes formades.

    Si l'emulsionant és soluble en la fase polar (com en els sabons de metalls alcalins, l'albúmina o la caseïna), s'estabilitzen les emulsions del tipus O/W, mentre que si és soluble a la fase no polar (com en els sabons de metalls polivalents o el caolí) s'estabilitzen les de tipus W/O. També poden fer d'emulsionants les pólvores insolubles que es mullen particularment bé per ambdues fases, com ara els aluminosilicats.

    Molts emulsionants tenen altres funcions complementàries: humectant, dispersant, antiescumejant, detergent, modificador de la viscositat, etc.

    Els emulsionants s'apliquen en molts productes formulats d'ús final, com ara pintures, cosmètics, productes alimentaris, tints o lubrificants. En el camp alimentari, es fan servir per a estabilitzar productes com salses, gelats, xocolata, productes carnis o margarina. També s'usen per a facilitar la dispersió d'aliments en pols en el moment del seu ús, com, per exemple, en la llet en pols, en preparats solubles de cacau, en salses en pols i en productes similars.

    Els emulsionants més usats són els monoèsters d'àcids grassos amb glicerol i la lecitina.
  • ca  emulsió, n f
  • es  emulsión, n f
  • en  emulsion, n

Química física

Definition
Dispersió col·loidal en què la fase dispersa i la fase dispersant són dos líquids immiscibles.

Note

  • En una emulsió, un dels dos líquids és polar (l'anomenada fase aquosa, W) i l'altre, no polar (l'oli, O). Quan la fase dispersa és l'aquosa, l'emulsió es representa com a W/O, com la margarina o la maionesa; si la fase dispersa és l'orgànica, l'emulsió es representa com a O/W, com la llet o la majoria de cremes de bellesa.

    En una emulsió, la fase dispersa es presenta en forma de petites gotes esfèriques d'un diàmetre que varia entre les dècimes i les desenes de micròmetre.

    Perquè l'emulsió sigui estable cal la presència d'un emulsionant. Les emulsions es preparen normalment mitjançant l'homogeneïtzació dels components purs. Durant aquest procés, les emulsions polidisperses es converteixen en microemulsions i se n'incrementa l'estabilitat.
  • ca  emulsionant, n m
  • ca  emulsiu, n m
  • ca  emulgent, n m sin. compl.
  • es  emulgente, n m
  • es  emulsificante, n m
  • es  emulsionante, n m
  • en  emulsifier, n

Química física

Definition
Substància tensioactiva que s'utilitza per a estabilitzar una emulsió o per a impedir-ne la destrucció.

Note

  • L'acció d'un emulsionant és doble: d'una banda, redueix la tensió interficial i afavoreix la formació de les gotes de la fase dispersa i, de l'altra, atès que s'absorbeix a la superfície de les gotes de la fase dispersa, redueix la coalescència de les gotes formades.

    Si l'emulsionant és soluble en la fase polar (com en els sabons de metalls alcalins, l'albúmina o la caseïna), s'estabilitzen les emulsions del tipus O/W, mentre que si és soluble a la fase no polar (com en els sabons de metalls polivalents o el caolí) s'estabilitzen les de tipus W/O. També poden fer d'emulsionants les pólvores insolubles que es mullen particularment bé per ambdues fases, com ara els aluminosilicats.

    Molts emulsionants tenen altres funcions complementàries: humectant, dispersant, antiescumejant, detergent, modificador de la viscositat, etc.

    Els emulsionants s'apliquen en molts productes formulats d'ús final, com ara pintures, cosmètics, productes alimentaris, tints o lubrificants. En el camp alimentari, es fan servir per a estabilitzar productes com salses, gelats, xocolata, productes carnis o margarina. També s'usen per a facilitar la dispersió d'aliments en pols en el moment del seu ús, com, per exemple, en la llet en pols, en preparats solubles de cacau, en salses en pols i en productes similars.

    Els emulsionants més usats són els monoèsters d'àcids grassos amb glicerol i la lecitina.