Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  emulsionant, n m
  • ca  emulsiu, n m
  • ca  emulgent, n m sin. compl.
  • es  emulgente, n m
  • es  emulsificante, n m
  • es  emulsionante, n m
  • en  emulsifier, n

Química física

Definition
Substància tensioactiva que s'utilitza per a estabilitzar una emulsió o per a impedir-ne la destrucció.

Note

  • L'acció d'un emulsionant és doble: d'una banda, redueix la tensió interficial i afavoreix la formació de les gotes de la fase dispersa i, de l'altra, atès que s'absorbeix a la superfície de les gotes de la fase dispersa, redueix la coalescència de les gotes formades.

    Si l'emulsionant és soluble en la fase polar (com en els sabons de metalls alcalins, l'albúmina o la caseïna), s'estabilitzen les emulsions del tipus O/W, mentre que si és soluble a la fase no polar (com en els sabons de metalls polivalents o el caolí) s'estabilitzen les de tipus W/O. També poden fer d'emulsionants les pólvores insolubles que es mullen particularment bé per ambdues fases, com ara els aluminosilicats.

    Molts emulsionants tenen altres funcions complementàries: humectant, dispersant, antiescumejant, detergent, modificador de la viscositat, etc.

    Els emulsionants s'apliquen en molts productes formulats d'ús final, com ara pintures, cosmètics, productes alimentaris, tints o lubrificants. En el camp alimentari, es fan servir per a estabilitzar productes com salses, gelats, xocolata, productes carnis o margarina. També s'usen per a facilitar la dispersió d'aliments en pols en el moment del seu ús, com, per exemple, en la llet en pols, en preparats solubles de cacau, en salses en pols i en productes similars.

    Els emulsionants més usats són els monoèsters d'àcids grassos amb glicerol i la lecitina.
  • ca  enantiòmer, n m
  • es  enantiómero, n m
  • en  enantiomer, n

Química orgànica

Definition
Isòmer configuracional que presenta enantiomeria respecte a un altre.

Note

  • Independentment del número de centres quirals, cada parell d'enantiòmers es caracteritza pel seu valor concret d'activitat òptica, en sentit oposat l'un de l'altre.
Image from term result on cercaterm
  • ca  enantiomeria, n f
  • es  enantiomería, n f
  • en  enantiomerism, n

Química orgànica

Definition
Isomeria configuracional en què els isòmers configuracionals difereixen en la disposició dels substituents a l'entorn d'un únic centre quiral i que presenten activitat òptica diferent, en virtut de la qual un enantiòmer desvia la llum polaritzada cap a la dreta i l'altre cap a l'esquerra, pel fet de ser imatge especular l'un de l'altre.

Note

  • La presència d'un únic centre quiral només fa possible l'existència d'enantiomeria, mentre que la presència de més d'un centre quiral permet la diastereoisomeria.

    Les relacions d'enantiomeria es poden apreciar fàcilment en les projeccions bidimensionals.
  • ca  enantiotropia, n f
  • es  enantiotropía, n f
  • en  enantiotropy, n

Química inorgànica

Definition
Propietat que presenten dues formes cristal·lines d'una mateixa substància quan cadascuna és estable en un interval de temperatura definit i el canvi d'una forma a l'altra es dona a una temperatura concreta.

Note

  • La temperatura en la qual una forma cristal·lina d'una substància canvia a una altra és el punt de transició, i és l'única en la qual les dues formes cristal·lines poden coexistir en equilibri per a una pressió determinada.

    Vegeu també al·lotropia.
  • ca  encreuament entre sistemes, n m
  • ca  ISC, n m sigla
  • es  cruce intersistemas, n m
  • es  CIS, n m sigla
  • es  ISC, n m sigla
  • en  intersystem crossing, n
  • en  ISC, n sigla

Química física

Definition
Desactivació no radiant, sovint per col·lisió, entre estats electrònics de multiplicitat de spin diferent.

Note

  • L'encreuament entre sistemes és seguit normalment d'una desactivació vibracional per col·lisió i acaba amb una transició prohibida per spin d'intensitat baixa i temps de vida elevat, que origina la fosforescència.

    La sigla ISC correspon a la denominació anglesa intersystem crossing ('encreuament entre sistemes').

    Vegeu també regles de selecció.
  • ca  endergònic -a, adj
  • es  endergónico -ca, adj
  • en  endergonic, adj

Química física

Definition
Dit d'un procés o una reacció que no es produeix de manera espontània a temperatura i pressió constants.

Note

  • Endergònic -a s'oposa a exergònic -a, que es refereix a una procés o una reacció que es produeixen de manera espontània a temperatura i pressió constants.

    Vegeu també reacció endergònica.
  • ca  endotèrmic -a, adj
  • es  endotérmico -ca, adj
  • en  endothermal, adj
  • en  endothermic, adj

Química física

Definition
Dit d'un procés o una reacció que absorbeix calor quan es realitza a temperatura constant.

Note

  • Endotèrmic -a s'oposa a exotèrmic -a, que es refereix a un procés o una reacció que alliberen calor quan es realitzen a temperatura constant.

    Vegeu també reacció endotèrmica i calor de reacció.
  • ca  energia d'activació, n f
  • es  energía de activación, n f
  • en  activation energy, n
  • sbl  Ea

Química física

Definition
Paràmetre de l'equació d'Arrhenius que expressa la quantitat d'energia que cal subministrar als reactius per a assolir energèticament l'estat de transició.
  • ca  energia de Gibbs, n f
  • ca  energia lliure de Gibbs, n f sin. compl.
  • ca  funció de Gibbs, n f sin. compl.
  • es  energía de Gibbs, n f
  • es  energía libre de Gibbs, n f
  • es  función de Gibbs, n f
  • en  Gibbs energy, n
  • en  Gibbs free energy, n
  • en  Gibbs function, n
  • sbl  G

Química física

Definition
Variable extensiva associada al treball útil màxim cedit al medi o al mínim que s'ha de donar al sistema quan el procés es realitza de manera reversible, a temperatura i pressió constants.

Note

  • Matemàticament, l'energia de Gibbs s'expressa com ∆T, p G ≤ Wútil.

    Per exemple, la quantitat màxima d'energia elèctrica que es pot extreure d'una pila quan actua de manera reversible coincideix amb l'energia de Gibbs bescanviada per la pila a temperatura i pressió constants.

    L'energia de Gibbs és una funció d'estat que depèn de l'entalpia, la temperatura i l'entropia: G = H − TS.

    L'energia de Gibbs va ser introduïda per J. W. Gibbs l'any 1873 com a funció per a descriure l'apropament a l'equilibri en processos a temperatura i pressió constants.

    El segon principi de la termodinàmica dona un criteri d'evolució espontània segons l'energia de Gibbs en sistemes tancats que efectuïn processos a temperatura i pressió constants, per als quals l'energia de Gibbs ha de disminuir fins a assolir el valor que la faci mínima en el nou estat d'equilibri que li correspongui com a estat final del procés.

    Vegeu també energia lliure.
  • ca  energia de Gibbs d'activació estàndard, n f
  • es  energia de Gibbs de activación estándar, n f
  • en  standard Gibbs energy of activation, n
  • sbl  ∆‡G°

Química física

Definition
Variació de l'energia de Gibbs estàndard que s'obté quan la teoria de l'estat de transició és formulada des del punt de vista termodinàmic.