reacció de Grignard
reacció de Grignard
Química orgànica
- ca reacció de Grignard, n f
- es reacción de Grignard, n f
- en Grignard reaction, n
Química orgànica
Definition
Addició nucleòfila d'un grup alquil o un grup aril provinents del reactiu de Grignard a grups carbonílics o a altres grups insaturats per a obtenir alcohols o cetones.
Note
- És una reacció de Grignard la conversió de la propanona en l'alcohol terciari 2-metilbutan-2-ol amb clorur d'etilmagnesi (vegeu la imatge).
reacció de l'haloform
reacció de l'haloform
Química orgànica
- ca reacció de l'haloform, n f
- es reacción del haloformo, n f
- en haloform reaction, n
Química orgànica
Definition
Reacció d'obtenció d'un haloform a partir de cetones metíliques.
Note
-
En la reacció de l'haloform també es forma un àcid carboxílic: RCOCH3 + X2 → RCOOH + CHX3 (vegeu la imatge).
A escala industrial, la reacció de l'haloform es fa amb hipoclorit de sodi, perquè és barat i el cloroform format és fàcil d'eliminar. D'altra banda, quan es determina l'estructura molecular d'un compost carbonílic, es fa servir l'hipoiodit de sodi, perquè el iodoform format és un sòlid groc, d'alta massa molecular relativa i fàcil d'identificar.
reacció de neutralització
reacció de neutralització
Química analítica
- ca neutralització, n f
- ca reacció de neutralització, n f sin. compl.
- es neutralización, n f
- es reacción de neutralización, n f
- en neutralisation, n
- en neutralisation reaction, n
- en neutralization, n
- en neutralization reaction, n
Química analítica
Definition
Reacció entre un àcid i una base en què les propietats d'àcid i base desapareixen i es formen una sal i aigua.
Note
-
A partir de la teoria d'àcids i bases de Brønsted, en medi aquós, la neutralització es produeix a través de la reacció entre el protó i l'ió hidroxil per a donar aigua segons H+ + OH− → H2O. Aquesta reacció està desplaçada cap a la dreta si el producte de les concentracions del protó i l'ió hidroxil és superior al producte iònic de l'aigua, que constitueix el fonament de totes les valoracions acidobàsiques (acidimètriques i alcalimètriques).
El procés de la neutralització es produeix espontàniament, amb gran rapidesa i amb un considerable efecte tèrmic. De fet, la calor de reacció que es desprèn en la neutralització de totes les bases fortes amb tots els àcids forts (i viceversa) és constant i igual a 13.700 cal/mol (57.266 J/mol).
Són exemples de neutralitzacions utilitzades en l'anàlisi quantitativa clàssica la determinació de substàncies inorgàniques com sals d'amoni utilitzant el mètode de Kjeldahl, la determinació de carbonat o bicarbonat utilitzant un àcid fort, i la determinació de grups funcionals orgànics com l'àcid carboxílic, l'àcid sulfònic o el grup amino.
reacció de primer ordre
reacció de primer ordre
Química física
- ca reacció de primer ordre, n f
- ca reacció d'ordre u, n f sin. compl.
- es reacción de orden uno, n f
- es reacción de primer orden, n f
- en first-order reaction, n
Química física
Definition
Reacció que segueix una equació de velocitat de forma v = k[A]α[B]β, en què la suma dels ordres parcials de reacció α i β de les espècies reactants és 1.
Note
-
El cas més habitual de reacció de primer ordre és aquell en el qual la velocitat de reacció és directament proporcional a la concentració d'una de les espècies reactants.
Per al cas més senzill d'una reacció elemental del tipus A → P, la llei de velocitat de primer ordre seria v = −d[A] / dt = k[A]. La llei de velocitat integrada corresponent seria [A] = [A]0e− kt, en què [A]0 és la concentració a temps zero de l'espècie A.
reacció de pseudo-primer ordre
reacció de pseudo-primer ordre
Química física
- ca reacció de pseudo-primer ordre, n f
- es reacción de pseudo primer orden, n f
- en pseudo-first-order reaction, n
Química física
Definition
Reacció que segueix una equació de velocitat que té una expressió formalment idèntica a la d'una reacció de primer ordre, però en la qual el coeficient de velocitat és el producte de la constant de velocitat de la reacció per les concentracions, elevades als ordres que corresponguin, d'aquelles espècies reactants amb concentracions que no varien apreciablement al llarg de la reacció.
Note
-
El motiu pel qual no varia apreciablement la concentració d'algunes espècies en una reacció de pseudo-primer ordre és perquè són presents en excés en el medi de reacció.
Per exemple, si la reacció CH3Br + OH− → CH3OH + Br− es duu a terme en un medi amb una concentració elevada de OH−, té associada una equació de velocitat de forma v = kobs[CH3Br], en què kobs = k[OH−]β, el coeficient de velocitat kobs és la constant de velocitat observada, k és la constant de velocitat, [OH−] és la concentració d'ions hidròxid i β és l'ordre parcial de reacció de l'espècie OH−.
reacció de segon ordre
reacció de segon ordre
Química física
- ca reacció de segon ordre, n f
- ca reacció d'ordre dos, n f sin. compl.
- es reacción de orden dos, n f
- es reacción de segundo orden, n f
- en second-order reaction, n
Química física
Definition
Reacció que segueix una equació de velocitat de forma v = k[A]α[B]β, en què la suma dels ordres parcials de reacció α i β de les espècies reactants és 2.
Note
-
Els casos més habituals de reacció de segon ordre són aquells en els quals la llei de velocitat adopta l'expressió v = k[A]2 o bé l'expressió v = k[A][B].
Per a una reacció elemental del tipus 2 A → P, la primera equació de velocitat conduiria a l'equació de velocitat integrada 1/[A] = 1/[A]0 + 2kt, en què [A]0 és la concentració de A a temps zero. Per a una reacció elemental del tipus A + B → P, la segona equació de velocitat conduiria a l'equació de velocitat integrada $\ln{\left(\frac{[B]/[B]_0}{[A]/[A]_0}\right)} = ([B]_0 -[A]_0)kt$, en què [A]0 i [B]0 són les concentracions de A i de B a temps zero.
reacció directa
reacció directa
Química física
- ca reacció directa, n f
- es reacción directa, n f
- en direct reaction, n
Química física
Definition
Reacció que evoluciona de reactius cap a productes.
Note
-
L'equació química d'una reacció directa és A → B.
Vegeu també reacció inversa.
reacció elemental
reacció elemental
Química física
- ca reacció elemental, n f
- es reacción elemental, n f
- en elementary reaction, n
Química física
Definition
Reacció en què els productes es formen directament a partir dels reactius, sense la intervenció de cap intermediari de reacció.
Note
-
En una reacció elemental, els reactius formen el complex activat que dona lloc als productes.
És un exemple de reacció elemental la reacció CH3I + CH3CH2O- → CH3OCH2CH3 + I-.
reacció en cadena
reacció en cadena
Química física
- ca reacció en cadena, n f
- es reacción en cadena, n f
- en chain reaction, n
Química física
Definition
Reacció complexa en què els intermediaris de reacció desapareixen en alguna de les etapes i es regeneren en etapes posteriors.
Note
-
El mecanisme de reacció d'una reacció en cadena ha de constar obligatòriament d'una etapa d'iniciació, una etapa de propagació i una etapa de terminació.
Dins del conjunt de les reaccions en cadena, es distingeixen les reaccions en cadena lineal i les reaccions en cadena ramificada, en funció de les característiques de l'etapa de propagació. En les reaccions en cadena lineal, el nombre d'intermediaris de reacció en el sistema es manté constant en el temps, atès que per cada cicle de l'etapa de propagació el nombre de molècules d'intermediari que es formen és el mateix que el de les que es consumeixen. En les reaccions en cadena ramificada, en canvi, hi ha un augment continu del nombre d'intermediaris de reacció en el sistema a mesura que el temps transcorre, amb el consegüent risc que es produeixi una explosió.
Un exemple paradigmàtic de reacció en cadena lineal és la reacció H2 + Br2 → 2 HBr. Les etapes de què consta aquesta reacció global són les següents:
Br2 → 2 Br˙ (etapa d'iniciació)
Br˙ + H2 → HBr + H˙ (etapa de propagació)
H˙ + Br2 → HBr + Br˙ (etapa de propagació)
H˙ + HBr → H2 + Br˙ (etapa d'inhibició)
Br˙ + Br˙ → Br2 (etapa de terminació)
Un exemple paradigmàtic de reacció en cadena ramificada és la reacció H2 + O2 → 2 H2O. Les etapes de què consta aquesta reacció global són les següents:
H2 + O2 → 2 OH˙ (etapa d'iniciació)
OH˙ + H2 → H2O + H˙ (etapa de propagació)
H˙ + O2 → OH˙ + O˙ (etapa de propagació en què es formen dos intermediaris de reacció)
O˙ + H2 → OH˙ + H˙ (etapa de propagació en què es formen dos intermediaris de reacció)
H˙ + O2 → HO2˙ (etapa de terminació)
reacció endergònica
reacció endergònica
Química física
- ca reacció endergònica, n f
- ca reacció endoenergètica, n f sin. compl.
- es reacción endergónica, n f
- es reacción endoenergética, n f
- en endergonic reaction, n
- en endoergic reaction, n
Química física
Definition
Reacció que té una afinitat de reacció negativa, de manera que evoluciona a l'inrevés del sentit en què està escrita, és a dir, de productes de reacció a reactius.
Note
- A vegades, en tractats elementals s'afirma que una reacció endergònica es caracteritza per una energia de Gibbs de reacció estàndard positiva. Les dues condicions no sempre donen el mateix resultat, ja que en termes del producte de reacció, l'afinitat de reacció s'expressa com A = -∆rGº(T) - RTlnQ. Per tant, les dues condicions poden diferir segons el valor i el signe de Q.