Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  reducció, n f
  • es  reducción, n f
  • en  reduction, n

Química inorgànica

Definition
Guany d'electrons en una oxidació reducció, que implica una disminució de l'estat d'oxidació d'un àtom.
  • ca  agent reductor, n m
  • ca  reductor, n m sin. compl.
  • es  agente reductor, n m
  • es  reductor, n m
  • en  reducing agent, n
  • en  reductant, n

Química inorgànica

Definition
Substància que en una oxidació reducció s'oxida per la pèrdua d'electrons sobre una altra substància, a la qual redueix.
Image from term result on cercaterm
  • ca  regla de Cram, n f
  • es  regla de Cram, n f
  • en  Cram's rule, n

Química orgànica

Definition
Regla que regeix l'estereoquímica en l'addició a l'àtom de carboni d'un grup carbonil que té un centre quiral adjacent, per la qual es formarà el diastereoisòmer resultant de l'aproximació del reactiu pel costat amb menys impediment estèric.
  • ca  regla de Hückel, n f
  • ca  regla de Hückel de (4n +2), n f sin. compl.
  • es  regla de Hückel, n f
  • es  regla de Hückel de (4n +2), n f
  • en  Hückel (4n + 2) rule, n
  • en  Hückel rule, n

Química orgànica

Definition
Regla per la qual els sistemes monocíclics planars amb (4n + 2) electrons π presenten caràcter aromàtic.

Note

  • La regla de Hückel generalment es limita a valors de n entre 0 i 5. Els compostos que la compleixen poden deslocalitzar els electrons π per tot l'anell.

    El benzè i la piridina compleixen la regla de Hückel amb 6 electrons π.
  • ca  regla de Hückel, n f
  • ca  regla de Hückel de (4n +2), n f sin. compl.
  • es  regla de Hückel, n f
  • es  regla de Hückel de (4n +2), n f
  • en  Hückel (4n + 2) rule, n
  • en  Hückel rule, n

Química orgànica

Definition
Regla per la qual els sistemes monocíclics planars amb (4n + 2) electrons π presenten caràcter aromàtic.

Note

  • La regla de Hückel generalment es limita a valors de n entre 0 i 5. Els compostos que la compleixen poden deslocalitzar els electrons π per tot l'anell.

    El benzè i la piridina compleixen la regla de Hückel amb 6 electrons π.
  • ca  regla de la palanca, n f
  • es  regla de la palanca, n f
  • en  lever rule, n

Química física

Definition
Mètode que permet calcular les quantitats de cadascuna de les fases d'un sistema bifàsic mitjançant el balanç de matèria representat gràficament en un diagrama d'equilibri.

Note

  • La regla de la palanca dona la relació entre les quantitats d'un component present en cada una de les dues fases que es troben en equilibri, a les condicions de temperatura, T, i pressió, p, de treball.

    Per a sistemes d'un sol component (substàncies pures), normalment la regla de la palanca s'expressa en termes de la relació entre el nombre de mols de l'espècie que es troben en cada fase i el volum molar mitjà del sistema, Vm: $\frac{n^{(\alpha)}}{n^{(\beta)}} = \frac{V_m^{(\alpha)} -V_m}{V_m - V_m^{(\beta)}}$, en què $V_m^{(\alpha)}$ i $V_m^{(\beta)}$ representen els volums molars de les dues fases que coexisteixen en equilibri en les condicions de temperatura i pressió de treball.
    La regla de la palanca té una interpretació geomètrica simple, ja que, si en un diagrama de fases en funció del volum molar mitjà del sistema, a les condicions de temperatura i pressió de treball, es traça una línia recta que uneixi les dues fases, la proporció de substància en cada una de les fases és proporcional a les longituds del segment que uneix el punt, dins de la regió de coexistència de fases, amb la línia que separa la regió de dues fases amb la de cada una de les fases pures. La regla de la palanca és fàcilment generalitzable a qualsevol diagrama de fases multicomponent sempre que es tracti d'una regió on coexisteixin dues fases en equilibri i, per tant, el que es calcularà amb la regla de la palanca serà la proporció de substància o substàncies que es trobi en cada una de les fases en equilibri, que no necessàriament han de ser fases pures.
  • ca  regla de les fases, n f
  • es  regla de las fases, n f
  • en  phase rule, n

Química física

Definition
Relació que estableix el nombre de graus de llibertat d'un sistema tancat, de massa fixa i composició variable.

Note

  • La regla de les fases ve donada per L = C + 2 − F, en què C indica el nombre de components del sistema, L és el nombre de graus de llibertat i F és el nombre de fases.

    Per exemple, per a una substància pura (C = 1) L = 3 − F i, si el sistema es troba en una fase pura (F = 1), L = 2. Aquest resultat indica el nombre mínim de variables intensives necessàries per a descriure el sistema termodinàmic més simple possible. En el darrer exemple seria una variable associada al bescanvi d'energia en forma de calor, la temperatura, i una variable associada al bescanvi d'energia en forma de treball, la pressió.

    Per a una mescla en què C > 1 i F =1, L = C + 1. Habitualment, per a sistemes en equilibri tèrmic, equilibri mecànic i equilibri material, amb la temperatura, la pressió i C − 1 valors de potencials químics independents n'hi ha prou per a descriure l'estat intensiu de l'equilibri termodinàmic del sistema. L'altre valor del potencial químic sempre es pot trobar a partir de l'equació de Gibbs-Duhem associada al sistema.

    Per a sistemes purs, les corbes d'equilibri (F = 2) tenen L = 1. És el cas de la pressió de vapor, que només depèn de la temperatura.

    El punt triple (F = 3), no té cap grau de llibertat, és a dir, la seva pressió i la seva temperatura són fixes i només depenen de la naturalesa de la substància.

    Quan hi ha una reacció, la condició d'equilibri químic estableix una relació entre els potencials químics dels reactius, la qual cosa fa que L = C.

    La regla de les fases la va obtenir J. W. Gibbs entre el 1876 i el 1878.
  • ca  regla de Lewis-Randall, n f
  • es  regla de Lewis-Randall, n f
  • en  Lewis and Randall rule, n

Química física

Definition
Relació entre l'activitat del component i-èsim d'una mescla ideal amb la seva activitat com a component pur a la temperatura i pressió de la mescla.

Note

  • La regla de Lewis-Randall ve donada en funció de la fracció molar del component i-èsim de la mescla per $a_i^{id} = a_i^* x_i$.

    Les aplicacions més importants són per a mescles de gasos ideals, en què la regla de Lewis-Randall condueix a la definició de pressió parcial i, per tant, a la llei de Dalton de les pressions parcials, i per a mescles condensades ideals per a components líquids o sòlids, en què la regla de Lewis-Randall aplicada a l'equilibri de fases de la fase condensada amb el seu vapor condueix a la llei de Raoult.
Image from term result on cercaterm
  • ca  regla de Markovnikov, n f
  • es  regla de Markovnikoff, n f
  • en  Markovnikov rule, n
  • en  Markownikoff rule, n

Química orgànica

Definition
Regla segons la qual, en l'addició heterolítica d'una molècula polar a un alquè o un alquí asimètrics, l'àtom o la part més electronegativa o nucleòfila de la molècula s'addiciona a l'àtom de carboni de l'enllaç múltiple que està unit a un nombre menor d'àtoms d'hidrogen.

Note

  • Se sol tractar de l'addició d'un halur d'hidrogen, i l'hidrogen s'addiciona a l'àtom de carboni de l'enllaç múltiple unit a més àtoms d'hidrogen i l'halur s'addiciona a l'altre àtom carboni de l'enllaç múltiple (vegeu la imatge).

    Tot i que Vladimir Markovnikov va comprovar aquest fet el 1870 en l'addició d'un halur d'hidrogen, actualment aquesta regla es fa extensiva a l'addició en un alquè o un alquí asimètrics de qualsevol reactiu asimètric, sempre que es tracti d'una addició electròfila que s'ajusti a un mecanisme iònic en el qual l'intermediari de reacció sigui un carbocatió.

    L'addició en el sentit oposat és una addició anti-Markovnikov.
  • ca  regla de Schulze-Hardy, n f
  • es  regla de Schulze-Hardy, n f
  • en  Schulze-Hardy rule, n

Química física

Definition
Regla segons la qual l'eficàcia en la coagulació d'un col·loide liòfob augmenta exponencialment amb la càrrega dels ions del coagulant.

Note

  • Encara que és empírica, la regla de Schulze-Hardy es pot justificar tenint en compte que la coagulació es produeix per l'adsorció dels ions sobre la superfície de la partícula, de manera que es redueixen les repulsions electroestàtiques amb les altres partícules; per a neutralitzar la càrrega elèctrica d'una partícula col·loidal cal més quantitat d'ions monovalents que de divalents, i més quantitat de ions divalents que de ions trivalents. De totes maneres, la regla de Schulze-Hardy no justifica que certes substàncies orgàniques presentin una concentració crítica de coagulació molt inferior a la que correspondria a la seva càrrega.