Go back to the list of Online Dictionaries

Química analítica

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  reacció paral·lela, n f
  • es  reacción paralela, n f
  • en  parallel reaction, n
  • en  simultaneous reaction, n

Química física

Definition
Cadascuna de les reaccions elementals que es produeixen simultàniament en una mateixa reacció complexa.

Note

  • Les reaccions paral·leles poden competir entre elles per un reactiu. En aquest cas, s'anomenen reaccions competitives.
  • ca  reacció complexa, n f
  • ca  reacció composta, n f sin. compl.
  • ca  reacció per etapes, n f sin. compl.
  • es  reacción compleja, n f
  • es  reacción compuesta, n f
  • es  reacción por etapas, n f
  • en  complex reaction, n
  • en  composite reaction, n
  • en  stepwise reaction, n

Química física

Definition
Reacció en què la transformació de reactius a productes es produeix a través d'una seqüència de dues o més reaccions elementals.

Note

  • Vegeu també etapa de reacció i mecanisme de reacció.
  • ca  reacció, n f
  • ca  reacció química, n f
  • es  reacción, n f
  • es  reacción química, n f
  • en  chemical reaction, n
  • en  reaction, n

Química analítica

Definition
Procés mitjançant el qual una o més substàncies es transformen en unes altres.

Note

  • Una reacció es caracteritza per un canvi qualitatiu en la composició inicial dels reactius, el qual es produeix a través de la ruptura d'enllaços inicialment presents en els reactius i en la formació de nous enllaços que es troben en els productes. Si aquest procés de ruptura i formació d'enllaços es produeix de manera simultània, es tracta d'una reacció concertada, i, en cas contrari, d'una reacció complexa.
  • ca  reacció ràpida, n f
  • es  reacción rápida, n f
  • en  fast reaction, n

Química física

Definition
Reacció que té un temps de semireacció inferior a 0,1 segons, a temperatura ambient i usant unes concentracions convencionals de reactius de 0,1 M.

Note

  • En una reacció ràpida, el temps de semireacció és inferior al temps de resposta humà.

    Les tècniques experimentals més importants que s'empren per a l'estudi de reaccions ràpides són la tècnica del flux aturat, els mètodes de relaxació i la fotòlisi de flaix.
  • ca  reacció regioselectiva, n f
  • es  reacción regioselectiva, n f
  • en  regioselective reaction, n

Química orgànica

Definition
Reacció en què l'aproximació dels reactius té lloc en posicions determinades.

Note

  • Són reaccions regioselectives les reaccions que compleixen la regla de Markovnikov, i també les reaccions oposades, les addicions anti-Markovnikov.
  • ca  reacció unimolecular, n f
  • es  reacción unimolecular, n f
  • en  unimolecular reaction, n

Química física

Definition
Reacció elemental de molecularitat u.

Note

  • Habitualment, les reaccions unimoleculars són reaccions d'isomerització o de descomposició.

    Per exemple, són reaccions unimoleculars la isomerització del ciclopropè, C3H6 → CH3CH=CH2, i la descomposició de l'età, C2H6 → 2 CH3.

    El mecanisme de Lindemann-Hinshelwood permet entendre, almenys de manera qualitativa, com es produeixen les reaccions unimoleculars.
  • ca  reactiu, n m
  • ca  reactiu químic, n m sin. compl.
  • es  reactivo, n m
  • es  reactivo químico, n m
  • en  chemical reagent, n
  • en  reactant, n
  • en  reagent, n

Química analítica

Definition
Substància que és consumida en el transcurs d'una reacció.

Note

  • Per la seva capacitat de provocar determinades reaccions, un reactiu s'empra, en química analítica, per al reconeixement i la identificació de substàncies (mitjançant l'anàlisi qualitativa) o bé per a la determinació d'una altra substància (mitjançant l'anàlisi quantitativa).
  • ca  reactiu de Grignard, n m
  • es  reactivo de Grignard, n m
  • en  Grignard reagent, n

Química orgànica

Definition
Halur organomagnèsic de tipus RMgX, en què R pot ser un substituent alquil o un substituent aril i X pot ser un àtom de clor, de brom o de iode.

Note

  • Els reactius de Grignard tenen interès en síntesi orgànica perquè actuen com a nucleòfils forts o com a bases davant de compostos feblement àcids.

    Són dels pocs compostos orgànics en els quals la densitat electrònica negativa (δ−) recau sobre el carboni. Aquest tipus de compost organometàl·lic presenta enllaços covalents polars de força intermèdia entre els compostos organometàl·lics iònics formats amb metalls alcalins o els covalents de caràcter més apolar que els reactius de Grignard, com són els de l'hidrogen o del plom.

    Els reactius de Grignard s'obtenen per la reacció del magnesi amb l'halur corresponent (RX + Mg → RMgX).

    Reaccionen violentament amb l'aigua, amb els dissolvents pròtics i amb l'oxigen.

    Es presenten en solucions d'èter, ja que l'èter etílic els estabilitza, però, com que aquest és molt volàtil i inflamable, cal manipular-los amb molta precaució.

    S'utilitzen bàsicament en síntesi orgànica.
Image from term result on cercaterm
  • ca  reactiu de Tollen, n m
  • es  reactivo de Tollen, n m
  • en  Tollen's reagent, n

Química orgànica

Definition
Solució aquosa amoniacal de nitrat de plata, que es fa servir per a identificar aldehids.

Note

  • Els aldehids redueixen l'ió plata(I) del reactiu de Tollen i produeixen un precipitat negre constituït per plata en estat lliure (vegeu la imatge).
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
Image from term result on cercaterm
  • ca  electròfil, n m
  • ca  reactiu electròfil, n m sin. compl.
  • es  electrófilo, n m
  • es  reactivo electrofílico, n m
  • en  electrophile, n
  • en  electrophilic reagent, n

Química orgànica

Definition
Reactiu que forma un enllaç covalent acceptant un parell d'electrons de l'altre reactiu.

Note

  • Els electròfils són cations o espècies neutres.

    En són exemples els àcids de Lewis i els carbocations. Pel que fa als àcids de Lewis, destaca el cas del triclorur d'alumini, un compost emprat com a catalitzador en l'halogenació de substrats aromàtics, en la qual l'alumini té tendència a acceptar electrons per a complir la regla de l'octet (vegeu la imatge 1). Quant al carbocatió, es caracteritza per tenir una càrrega positiva sobre un àtom de carboni, la qual cosa fa que es comporti com un electròfil fort (vegeu la imatge 2).

    El que caracteritza el comportament d'un electròfil és l'existència d'un àtom amb una deficiència electrònica, que pot ser parcial (δ+) o total (càrrega neta +) (vegeu la imatge 3). Aquest àtom és el que té tendència a reaccionar amb nucleòfils.

    Vegeu també substitució electròfila.