Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  repiular, v tr
  • ca  retuitar, v tr
  • es  retuitear, v tr
  • fr  partager un gazouillis, v intr
  • fr  retweeter, v tr
  • it  retwittare, v tr
  • it  ritwittare, v tr
  • en  retweet, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, **Denominació catalana 1: Prefix + base monolèxica**, **Denominació catalana 2: Prefix + base monolèxica**

Definition
Publicar una piulada que un altre usuari ha publicat prèviament.

Note

  • 1. Segons el context, poden ser preferibles, o més naturals, les formes fer una repiulada (o fer un retuit) o fer repiulades (o fer retuits).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes piulada (sin. tuit; sin. compl. piulet), piular (sin. tuitar), piulador | piuladora (sin. tuiter | tuitera), repiular (sin. retuitar), repiulada (sin. retuit; sin. compl. repiulet):

    S'aproven les denominacions piulada, tuit i piulet, com a sinònimes (les dues primeres en qualitat de sinònims absoluts i piulet com a sinònim complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a piulada, calc de l'anglès tweet (cant d'un ocell petit),

    ·és una forma adequada semànticament, tenint en compte que piular, a banda del sentit recte de 'cridar, els ocells', té també el sentit figurat de 'parlar';

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i amb un ús considerable a la xarxa;

    ·es documenta en nombroses fonts, tant especialitzades com terminològiques i lexicogràfiques;

    ·en altres llengües romàniques també es fa ús del calc, si bé és més habitual el manlleu de l'anglès.

    Quant a tuit,

    ·és una adaptació catalana del manlleu tweet;

    ·és una forma ja difosa des del TERMCAT des de fa temps i molt consolidada;

    ·és la forma utilitzada per la plataforma Twitter en català i es documenta també en altres fonts catalanes;

    ·el fet que la forma originària (tweet) es pronunciï amb diftong creixent en anglès (o sigui, [ˈtwit]), mentre que la pronúncia normal de tuit en català és amb diftong decreixent (o sigui, [ˈtujt], com cuit o buit), no es considera un argument rellevant per a desestimar l'adaptació, ja que les adaptacions de manlleus solen comportar no tan sols canvis ortogràfics sinó també, sovint, canvis fonètics, d'acord amb el sistema de la llengua d'arribada;(1)

    ·en castellà també s'ha optat per l'adaptació ortogràfica del manlleu.

    Finalment, pel que fa al sinònim complementari piulet, calc també de l'anglès tweet,

    ·és, com piulada, una forma semànticament adequada, que remet tant al cant d'un ocell com a la idea de parlar;

    ·és una forma també documentada en català i s'utilitza, com a forma preferent, en alguns mitjans de comunicació.

    Es descarta el manlleu sense adaptar (tweet) perquè tant la forma adaptada com les formes alternatives en català ja estan molt implantades, i perquè és una forma que ha donat derivats (tuitar, retuit, retuitar, etc.), que es construeixen preferiblement a partir de formes plenament integrades a la llengua. Per motius similars s'ha descartat la semiadaptació twit, que seguiria la pronúncia anglesa originària.

    També s'ha desestimat l'adaptació tuït (2) ([tuˈit], forma bisíl·laba) perquè tampoc no reflecteix la pronúncia anglesa (la dièresi no fa pronunciar el mot amb diftong creixent), no té ús i es considera massa forçada.


    Com a verbs semànticament relacionats, i en consonància amb piulada, tuit i piulet, s'aproven també les formes piular i tuitar. Totes dues tenen ús i són adequades lingüísticament; tuitar, a més, és la forma utilitzada en català per la plataforma Twitter. Es descarta, en canvi, tuitejar, malgrat que té ús, perquè és una forma dubtosa des del punt de vista lingüístic (utilitzada probablement per calc del castellà tuitear), tenint en compte que en català els verbs transitius amb -ejar solen tenir o bé un sentit d'iteració (bastonejar, guspirejar, etc.) o bé el sentit de 'comportar-se com' (capitanejar, tiranejar, etc.), que en cap cas es donen aquí. (3)


    S'aproven també, com a sinònimes, les denominacions relacionades piulador | piuladora (derivada de piular) i tuiter | tuitera (derivada de tuit, forma anàloga a la forma normativa bloguer | bloguera, del mateix àmbit). Són formes adequades que ja tenen ús.

    Es descarta tuitador | tuitadora, tot i que també és una forma possible (com a derivat de tuitar), perquè no té ús i es considera innecessari recórrer a un derivat verbal si ja existeix una forma més simple, derivada del substantiu d'origen. També s'ha descartat tuitaire, malgrat que també seria una forma possible, perquè el sufix -aire és més propi de professions o aficions tradicionals i es considera menys escaient en aquest cas; de vegades també aporta un matís d'informalitat o ironia que no sempre s'adequa als contextos d'ús del terme.


    Finalment, s'aproven també els verbs repiular i retuitar, com a sinònims, i els substantius relacionat repiulada, retuit i repiulet, també com a sinònims (repiulet com a sinònim complementari). Són formes ja utilitzades i coherents lingüísticament amb les formes de base aprovades pel Consell Supervisor piular i tuitar, d'una banda, i tuit, piulada i piulet, de l'altra.

    (1) Cal tenir present, a més, que també és viva en català, i no necessàriament per influència del castellà, la pronúncia amb diftong creixent de casos similars, com ara buit o cuit ([bwit] i [kwit]), i que aquest fet no té implicacions en l'ortografia, com tampoc en té el fet que alguns monosíl·labs amb [j]- o [w]- (per exemple, la pronúncia sil·làbica de IEC i UAB) es pronunciïn amb hiat (és a dir, amb [i] i [u], respectivament), per la tendència típica a preferir mots bisíl·labs a monosíl·labs (en el cas de IEC, de fet, la pronúncia amb hiat és la que recomana la mateixa institució). En definitiva, la grafia tuit permet variacions accentuals que la llengua ja presenta en altres mots genuïns.

    (2) Aquesta forma es documenta al diccionari normatiu com a sinònim de botxí, és a dir, referida a un ocell de la família dels lànids. La forma tuït és, probablement, onomatopeica, creada a partir del cant de l'ocell.

    (3) Si bé el diccionari normatiu també recull boicotejar, bombardejar, bloquejar, escanejar, sabotejar, etc., que no segueixen aquests patrons.

    [Acta 634, 21 de març de 2018]
  • ca  rètxaka, n m
  • es  rechaka, n m
  • en  rechaka, n
  • sa  recaka, n n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**

Definition
Fase tercera del pranaiama, en què el iogui fa una expiració amb plena consciència fins a buidar els pulmons.

Note

  • La forma rètxaka prové del sànscrit recaka, que significa 'expiració'.
  • ca  reubicació, n f
  • es  reubicación, n f
  • fr  relocalisation, n f
  • en  relocation, n

Política > Política interior

Definition
Desplaçament d'un grup de persones de la seva residència habitual a una altra zona del mateix país.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reubicació:

    S'aprova la denominació reubicació pels motius següents:

    ·està ben formada des d'un punt de vista lingüístic i està motivada semànticament pel significat de ubicació, que designa l'acció i l'efecte d'ubicar, és a dir, de "Situar (un edifici, un terreny) en un indret determinat", segons el diccionari normatiu;

    ·té ús amb els dos sentits amb què s'aprova: el primer, entès dins d'un mateix país, i el segon, derivat del primer, aplicat dins el marc de la Unió Europea, entesa com un sol territori sense fronteres internes;

    ·en la resta de llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]
  • ca  reubicació, n f
  • es  reubicación, n f
  • fr  relocalisation, n f
  • en  relocation, n

Dret internacional

Definition
Desplaçament d'un refugiat entre el país de la Unió Europea on es troba i un altre país de la Unió Europea.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reubicació:

    S'aprova la denominació reubicació pels motius següents:

    ·està ben formada des d'un punt de vista lingüístic i està motivada semànticament pel significat de ubicació, que designa l'acció i l'efecte d'ubicar, és a dir, de "Situar (un edifici, un terreny) en un indret determinat", segons el diccionari normatiu;

    ·té ús amb els dos sentits amb què s'aprova: el primer, entès dins d'un mateix país, i el segon, derivat del primer, aplicat dins el marc de la Unió Europea, entesa com un sol territori sense fronteres internes;

    ·en la resta de llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]
  • ca  reubicació forçosa, n f
  • es  reubicación forzada, n f
  • es  reubicación forzosa, n f
  • fr  relocalisation forcée, n f
  • en  forced relocation, n f

Política > Política interior

Definition
Desplaçament d'un grup de persones de la seva residència habitual a una altra zona del mateix país, que es duu a terme contra la seva voluntat, com a part d'una política governamental.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reubicació forçosa:

    S'aprova la denominació reubicació forçosa pels motius següents:

    ·és adequada semànticament, tenint en compte el significat general de reubicació i el significat de l'adjectiu forçós ("Que cal fer a la força, que no es pot defugir", segons el diccionari normatiu);

    ·té ús;

    ·en la resta de llengües s'utilitza la denominació paral·lela.

    Es desestima la denominació reubicació forçada, perquè si bé aquesta reubicació és compel·lida (per tant, forçada), alhora és indefugible (per tant, forçosa) i es considera que en aquest cas predomina el significat de forçós.

    Segons els especialistes, l'adjectiu forçat -ada s'utilitza per a fer referència a una situació provocada per una circumstància de força major que obliga una persona a fer una determinada cosa. Són circumstàncies que la persona no pot controlar i que determinen el seu destí, ja que l'empenyen a actuar d'una manera determinada. L'adjectiu forçós -osa, al seu torn, fa referència a situacions imposades, que la persona no pot evitar i a les quals s'ha de sotmetre.

    [Acta 608, 6 de juliol de 2016]
  • ca  reunió, n f
  • es  reunión
  • fr  rassemblement
  • en  huddle

Esport > Esports de pilota > Futbol americà

Definition
Agrupament de jugadors d'un equip en el camp abans d'iniciar una jugada amb l'objectiu de parlar de la tàctica de joc que seguiran.
  • ca  reunió d'arrencada, n f
  • es  reunión de arranque
  • es  reunión de inicio
  • es  reunión de puesta en marcha
  • fr  réunion de coup d'envoi
  • fr  réunion de démarrage
  • it  incontro introduttivo
  • it  riunione di avvio
  • en  kick-off
  • en  kick-off meeting

Empresa > Comunicació empresarial

Definition
Reunió inicial entre les parts implicades en un projecte, que té com a objectiu determinar-ne l'organització i la planificació i posar-lo en marxa de manera efectiva.

Note

  • 1. Segons la varietat dialectal del català, també és adequada la variant formal reunió d'arrancada.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reunió d'arrencada:

    S'aprova el terme reunió d'arrencada pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu anglès kick-off meeting i a la forma híbrida reunió kick-off, totes dues amb un cert ús entre els especialistes;

    ·és una forma lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, tenint en compte el sentit del substantiu arrencada: "Començament d'una correguda, d'una volada, etc.", segons el diccionari normatiu, i també "Embranzida", segons el DDLC(1) (un dels objectius fonamentals de la reunió d'arrencada d'un projecte és, justament, donar embranzida al projecte, impulsar-lo);

    ·ja té un cert ús i es documenta en textos especialitzats;

    ·en castellà i en francès també es documenten designacions anàlogues: reunión de arranque i réunion de démarrage, respectivament;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.


    Les formes reunió d'inici i reunió inicial, que també s'han valorat, s'han desestimat perquè es consideren poc precises.

    També s'han valorat i s'han descartat les formes següents: reunió de llançament (es creu que pot ser confusionària, tenint en compte que la forma llançament s'associa sobretot, en aquest àmbit, al conjunt d'accions destinades a donar a conèixer un producte nou i posar-lo per primera vegada a l'abast dels consumidors), reunió de posada en marxa (es considera una forma semànticament adequada, però es prefereix reunió d'arrencada perquè és més sintètica) i reunió de sortida i reunió zero (es consideren poc transparents).

    (1)Institut d'Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2012]. <dcc.iecat.cat/ddlc&gt;

    [Acta 540, 26 de gener de 2012]
  • ca  reunió restaurativa, n f
  • es  encuentro restaurativo, n m
  • es  reunión restaurativa, n f
  • en  conferencing, n

Resolució alternativa de conflictes

Definition
Pràctica restaurativa utilitzada en l'àmbit penal consistent a reunir, a més de l'infractor i la víctima del delicte, altres persones del seu entorn proper, que els fan de xarxa de suport, o altres membres de la comunitat, a fi que tots els implicats puguin participar en el procés de presa de decisió sobre la millor manera de respondre al fet delictiu.

Note

  • 1. Les reunions restauratives són originàries de Nova Zelanda.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reunió restaurativa:

    S'aprova la denominació reunió restaurativa pels motius següents:

    ·és una alternativa catalana al manlleu de l'anglès conferencing, relativament utilitzat entre els especialistes;

    ·és una forma lingüísticament adequada, explicativa del concepte i transparent, constituïda pel nucli reunió i l'adjectiu restauratiu -iva, aprovat també pel Consell Supervisor en aquesta mateixa acta, referit específicament a "l'actuació o la solució jurídica que té com a objectiu millorar la convivència entre les persones reforçant-ne els vincles afectius, compensant el dany causat a les víctimes en casos de delicte i, en la mesura possible, restituint les relacions personals malmeses";

    ·ja es documenta en textos especialitzats;

    ·en altres llengües es documenten designacions anàlogues;

    ·té el consens dels especialistes.

    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

    ·el manlleu conferencing: tot i que té un cert ús, es considera que és innecessari i que pot substituir-se sense problema per la denominació aprovada;

    ·els calcs aproximats de l'anglès conferència, junta o assemblea: s'han descartat perquè remeten a altres significats i no s'identificarien amb el concepte;

    ·reunió reparadora, reunió reparativa, reunió restauradora: s'han descartat perquè l'adjectiu utilitzat habitualment pels especialistes per a designar les actuacions d'aquest tipus, que busquen millorar la convivència entre les persones reforçant-ne els vincles, compensant el dany causat i, en la mesura possible, restituint les relacions, és restauratiu -iva. Pel que fa, específicament, a reunió reparadora, el Consell Supervisor fa notar, malgrat tot, que seria una solució també possible i lingüísticament adequada, d'acord amb la sinonímia aprovada en aquesta mateixa acta entre els adjectius restauratiu -iva i reparador -a.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]
  • ca  reutilització, n f
  • es  reutilización
  • fr  réemploi
  • en  re-employment
  • en  reuse

Medi ambient

Definition
Valorització consistent a utilitzar novament un residu en la seva forma original per al mateix ús o per a un altre.
  • ca  revegetació, n f
  • es  revegetación
  • fr  restauration de couverture végétale
  • en  revegetation

Medi ambient

Definition
Conjunt d'operacions de sembra i d'implantació d'arbres i arbustos, i, si cal, de manteniment, que tenen per objecte el foment d'una nova coberta vegetal en una superfície denudada.