Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  consonantisme, n m
  • es  consonantismo
  • fr  consonantisme
  • en  consonant repertory
  • en  consonant system

Definition
Sistema organitzat de consonants en una llengua donada.
  • ca  consonantisme mínim, n m
  • es  consonantismo mínimo
  • fr  consonantisme minimum
  • en  minimal consonant system

Definition
En la terminologia de Roman Jakobson, conjunt d'oposicions consonàntiques bàsiques que apareixen en les primeres manifestacions lingüístiques de tots els parlants.

Note

  • Així, les consonants oclusives apareixen abans que les fricatives, les orals abans que les nasals i les labials abans que les velars, les dentals i les palatals.
  • ca  consonantització, n f
  • es  consonantización
  • fr  consonantification
  • en  consonantization

Definition
Procés pel qual una vocal esdevé consonant.

Note

  • La consonant palatal del pronom jo, per exemple, procedeix de la consonantització d'una vocal llatina: ĔGO > eo > jo.
  • ca  conspiració de regles, n f
  • es  conspiración de reglas
  • fr  conspiration de règles
  • en  conspiracy of rules

Definition
En fonologia generativa, actuació d'un conjunt de regles fonològiques que tenen com a resultat una certa configuració final.

Note

  • Per exemple, les regles d'elisió consonàntica i d'inserció de vocal conspiren per a donar una estructura sil·làbica pròxima a la CV o CVC, com en apte (amb inserció de e), al(t)s (amb elisió de t) o se(t) tigres (amb elisió de t).
  • ca  constant, n f
  • es  constante
  • fr  constante
  • en  constant

Definition
En glossemàtica, functiu la presència del qual és condició necessària per a la presència d'un altre functiu en una funció determinada.

Note

  • S'oposa a variable.
  • ca  constant d'individu, n f
  • es  constante de individuo
  • fr  constante d'individu
  • en  individual constant

Definition
En lògica de predicats, expressió lingüística que correspon a una entitat específica de l'univers del discurs.

Note

  • La constant d'individu es representa per mitjà de les primeres lletres de l'alfabet en minúscula i en cursiva (a, b, c…). Un enunciat com ara L'Enric és professor de matemàtiques es pot representar com a Fa, en què F és el predicat ser professor de matemàtiques, i a la constant d'individu l'Enric.
  • ca  constant glotocronològica, n f
  • es  constante glotocronológica
  • fr  constante glottochronologique
  • en  glottochronological constant

Definition
En gramàtica històrica, hipòtesi bàsica de la glotocronologia delimitada per Morris Swadesh segons la qual el vocabulari bàsic o nuclear d'una llengua evoluciona a un ritme regular.

Note

  • D'acord amb aquesta hipòtesi, es poden establir datacions a partir de l'estudi comparatiu del vocabulari bàsic de dues llengües genèticament relacionades.
  • ca  constel·lació, n f
  • es  constelación
  • fr  constellation
  • en  constellation

Definition
En glossemàtica, funció entre dues unitats o functius compatibles que no presenten cap mena de dependència recíproca.

Note

  • La constel·lació rep el nom de combinació quan es produeix en el nivell sintagmàtic del decurs; per exemple, l'ús de les preposicions per i a, que poden anar o no juntes. Rep el nom de autonomia quan es produeix en el nivell paradigmàtic del sistema; per exemple, la relació entre les categories de gènere i nombre.
  • ca  constel·latiu, n m
  • es  constelativo
  • fr  constellatif
  • en  constellative

Definition
En glossemàtica, functiu d'una constel·lació que pot ser combinable o autònom.
  • ca  constituent, n m
  • es  constituyente
  • fr  constituant
  • en  constituent

Definition
En glossemàtica, membre que, juntament amb l'exponent, forma part dels dos plans de la llengua, el pleremàtic o del contingut, i el cenemàtic o de l'expressió.

Note

  • En el pla pleremàtic, els constituents són els pleremes, i en el cenemàtic, els cenemes.