consonantisme
consonantisme
- ca consonantisme, n m
- es consonantismo
- fr consonantisme
- en consonant repertory
- en consonant system
Definició
Sistema organitzat de consonants en una llengua donada.
consonantisme mínim
consonantisme mínim
- ca consonantisme mínim, n m
- es consonantismo mínimo
- fr consonantisme minimum
- en minimal consonant system
Definició
En la terminologia de Roman Jakobson, conjunt d'oposicions consonàntiques bàsiques que apareixen en les primeres manifestacions lingüístiques de tots els parlants.
Nota
- Així, les consonants oclusives apareixen abans que les fricatives, les orals abans que les nasals i les labials abans que les velars, les dentals i les palatals.
consonantització
consonantització
- ca consonantització, n f
- es consonantización
- fr consonantification
- en consonantization
Definició
Procés pel qual una vocal esdevé consonant.
Nota
- La consonant palatal del pronom jo, per exemple, procedeix de la consonantització d'una vocal llatina: ĔGO > eo > jo.
conspiració de regles
conspiració de regles
- ca conspiració de regles, n f
- es conspiración de reglas
- fr conspiration de règles
- en conspiracy of rules
Definició
En fonologia generativa, actuació d'un conjunt de regles fonològiques que tenen com a resultat una certa configuració final.
Nota
- Per exemple, les regles d'elisió consonàntica i d'inserció de vocal conspiren per a donar una estructura sil·làbica pròxima a la CV o CVC, com en apte (amb inserció de e), al(t)s (amb elisió de t) o se(t) tigres (amb elisió de t).
constant
constant
- ca constant, n f
- es constante
- fr constante
- en constant
Definició
En glossemàtica, functiu la presència del qual és condició necessària per a la presència d'un altre functiu en una funció determinada.
Nota
- S'oposa a variable.
constant d'individu
constant d'individu
- ca constant d'individu, n f
- es constante de individuo
- fr constante d'individu
- en individual constant
Definició
En lògica de predicats, expressió lingüística que correspon a una entitat específica de l'univers del discurs.
Nota
- La constant d'individu es representa per mitjà de les primeres lletres de l'alfabet en minúscula i en cursiva (a, b, c…). Un enunciat com ara L'Enric és professor de matemàtiques es pot representar com a Fa, en què F és el predicat ser professor de matemàtiques, i a la constant d'individu l'Enric.
constant glotocronològica
constant glotocronològica
- ca constant glotocronològica, n f
- es constante glotocronológica
- fr constante glottochronologique
- en glottochronological constant
Definició
En gramàtica històrica, hipòtesi bàsica de la glotocronologia delimitada per Morris Swadesh segons la qual el vocabulari bàsic o nuclear d'una llengua evoluciona a un ritme regular.
Nota
- D'acord amb aquesta hipòtesi, es poden establir datacions a partir de l'estudi comparatiu del vocabulari bàsic de dues llengües genèticament relacionades.
constel·lació
constel·lació
- ca constel·lació, n f
- es constelación
- fr constellation
- en constellation
Definició
En glossemàtica, funció entre dues unitats o functius compatibles que no presenten cap mena de dependència recíproca.
Nota
- La constel·lació rep el nom de combinació quan es produeix en el nivell sintagmàtic del decurs; per exemple, l'ús de les preposicions per i a, que poden anar o no juntes. Rep el nom de autonomia quan es produeix en el nivell paradigmàtic del sistema; per exemple, la relació entre les categories de gènere i nombre.
constel·latiu
constel·latiu
- ca constel·latiu, n m
- es constelativo
- fr constellatif
- en constellative
Definició
En glossemàtica, functiu d'una constel·lació que pot ser combinable o autònom.
constituent
constituent
- ca constituent, n m
- es constituyente
- fr constituant
- en constituent
Definició
En glossemàtica, membre que, juntament amb l'exponent, forma part dels dos plans de la llengua, el pleremàtic o del contingut, i el cenemàtic o de l'expressió.
Nota
- En el pla pleremàtic, els constituents són els pleremes, i en el cenemàtic, els cenemes.
