funció
funció
- ca funció, n f
- es función
- fr fonction
- en function
Definition
En general, objectiu desenvolupat per una determinada unitat lingüística o per un enunciat.
funció
funció
- ca funció, n f
- ca funció del llenguatge, n f sin. compl.
- es función
- es función del lenguaje
- fr fonction
- fr fonction du langage
- en function
- en function of language
Definition
Finalitat amb què s'utilitza el llenguatge en l'acte de comunicació verbal.
Note
- El nombre i la caracterització de les funcions o, de manera més precisa, de les funcions del llenguatge varien segons el lingüista que ha tractat de delimitar-les. Karl Bühler diferencia tres funcions: l'expressiva o presentativa, l'apel·lativa i la representativa, associades, respectivament, a l'emissor, el receptor i les coses denotades. Roman Jakobson, d'altra banda, distingeix sis funcions associades als sis factors diferents que participen en l'acte de comunicació verbal: la funció emotiva o expressiva, associada a l'emissor; la funció conativa, associada al receptor; la funció referencial, associada al context; la funció fàtica, associada al contacte; la funció metalingüística, associada al codi, i la funció poètica, associada al missatge. John Lyons i Michael A. K. Halliday, finalment, reprenen el model tripartit i distingeixen, respectivament, les funcions descriptiva, social i expressiva, i les funcions ideacional, interpersonal i textual.
funció
funció
- ca funció, n f
- es función
- fr fonction
- en function
Definition
En glossemàtica, relació establida entre dues unitats o functius.
Note
- Aquesta relació pot ser d'interdependència, si les unitats són constants, de determinació, si una unitat és variable i l'altra constant, i de constel·lació, si les dues unitats són variables.
funció
funció
- ca funció, n f
- es función
- fr fonction
- en function
Definition
En lògica de predicats, predicat que precisa un argument o que relaciona un argument amb un altre.
Note
- En una proposició com ara francés (Eustaqui), la funció francés assenyala una propietat de l'argument Eustaqui; en una altra com ara escriure (Eustaqui, la carta) la funció escriure estableix una relació entre els arguments Eustaqui i la carta.
funció
funció
- ca funció, n f
- es función
- fr fonction
- en function
Definition
Relació que un determinat constituent sintagmàtic estableix amb els altres d'un sintagma o oració.
Note
- El terme s'utilitza fonamentalment per a referir-se a la relació de caràcter sintàctic o gramatical, però a vegades es fa també extensiu a altres tipus de relacions, com ara les de caràcter semàntic o les de caràcter informatiu.
funció apel·lativa
funció apel·lativa
- ca funció apel·lativa, n f
- es función apelativa
- fr fonction appellative
- en appellative function
Definition
Funció conativa.
funció atributiva
funció atributiva
- ca funció atributiva, n f
- es función atributiva
- fr fonction attributive
- en attributive function
Definition
Funció de l'adjectiu qualificatiu com a membre del predicat nominal en les oracions copulatives.
Note
- Per exemple, l'adjectiu gran en l'oració copulativa La casa és gran. S'oposa a funció predicativa.
funció atributiva
funció atributiva
- ca funció atributiva, n f
- es función atributiva
- fr fonction attributive
- en attributive function
Definition
Funció pròpia de l'adjectiu atributiu com a adjunt asindètic.
Note
- Per exemple, l'adjectiu gran en el sintagma la casa gran.
funció cognoscitiva
funció cognoscitiva
- ca funció referencial, n f
- ca funció cognoscitiva, n f sin. compl.
- ca funció denotativa, n f sin. compl.
- es función denotativa
- es función referencial
- fr fonction dénotative
- fr fonction référentielle
- en denotative function
- en referential function
Definition
Funció del llenguatge associada al context que s'expressa per mitjà de l'oració asseverativa i serveix per a informar d'una idea o pensament a un interlocutor.
Note
- Aquesta funció és la que resulta dominant en un gran nombre de missatges.
funció conativa
funció conativa
- ca funció conativa, n f
- es función conativa
- fr fonction conative
- en conative function
Definition
Funció del llenguatge que tracta de provocar en el receptor una determinada reacció.
Note
- Aquesta funció troba la més pura expressió gramatical en el vocatiu i en l'imperatiu.
