Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  llengua amb subjecte nul, n f
  • ca  llengua pro-drop, n f sin. compl.
  • es  lengua con sujeto vacío
  • es  lengua pro-drop
  • fr  langue avec sujet nul
  • fr  langue pro-drop
  • en  null-subject language
  • en  pro-drop language

Definition
En la teoria del règim i del lligam, llengua que pot tenir la posició de subjecte buida (Canta molt bé) i que pot posposar amb certa facilitat el subjecte (El poema, l'ha escrit Jordi).

Note

  • Per exemple, el català, el castellà, el portugués i l'italià són llengües amb subjecte nul, per oposició a l'anglés o al francés, que no ho són.
  • ca  llengua pròpia, n f
  • es  lengua propia
  • fr  langue native
  • en  native language

Definition
Llengua natural d'un parlant o d'un territori.
  • ca  llengua satem [satem: ave], n f
  • es  lengua satem
  • fr  langue satem
  • en  satem language

Definition
Llengua indoeuropea que ha convertit el fonema velar oclusiu sord /k/ en sibilant.

Note

  • Pertanyen a aquest grup l'hindi, l'iranià o l'eslau. S'oposa a llengua 'centum'.
  • ca  segona llengua, n f
  • ca  llengua L2, n f sin. compl.
  • ca  llengua segona, n f sin. compl.
  • es  lengua L2
  • es  lengua segunda
  • es  segunda lengua
  • fr  langue L2
  • fr  langue seconde
  • en  L2 language
  • en  second language
  • sbl  L2

Definition
En glotodidàctica, llengua que no és la materna d'un parlant i que generalment s'aprén a l'escola.

Note

  • Alguns autors estableixen diferències entre segona llengua i llengua estrangera: en el primer cas es tractaria d'una llengua que conviu amb la materna en un determinat territori; en el segon, d'una llengua que no és pròpia d'aquest territori. Aquesta distinció, tanmateix, a vegades té més aviat a veure amb diferències polítiques o administratives que no amb diferències lingüístiques. S'oposa a llengua primera o llengua materna.
  • ca  llengua flexiva, n f
  • ca  llengua amalgamant, n f sin. compl.
  • ca  llengua flexional, n f sin. compl.
  • ca  llengua fusionant, n f sin. compl.
  • ca  llengua sintètica, n f sin. compl.
  • es  lengua flexional
  • es  llengua fusionante
  • fr  langue flexionnelle
  • fr  langue fusoniante
  • en  fusional language
  • en  inflectional language

Definition
Llengua en què les funcions morfosintàctiques dels mots s'expressen per mitjà de morfemes flexius que, en general, no poden ser segmentats.

Note

  • El llatí i les llengües romàniques són, per exemple, llengües flexives.
  • ca  llengua tonal, n f
  • es  lengua tonal
  • fr  langue tonale
  • en  tone language

Definition
Llengua en què el to permet establir diferències en les unitats lèxiques.

Note

  • Per exemple, el xinés.
  • ca  llengua vehicular, n f
  • es  lengua vehicular
  • fr  langue première
  • en  everyday language

Definition
Llengua utilitzada normalment en la comunicació d'un grup de parlants de llengües maternes diferents.
  • ca  llengua vernacla, n f
  • es  lengua vernácula
  • fr  langue vernaculaire
  • en  vernacular language

Definition
Llengua o varietat pròpia d'un grup humà, especialment la llengua materna si no ha sigut codificada i estandarditzada o no rep tots els usos propis de la llengua estàndard.
  • ca  llengua viva, n f
  • es  lengua viva
  • fr  langue vivante
  • en  living language

Definition
Llengua que és usada com a mitjà d'interacció social en una determinada comunitat lingüística.

Note

  • S'oposa a llengua morta.
  • ca  llenguatge, n m
  • es  lenguaje
  • fr  langage
  • en  language

Definition
Manera com s'expressa el pensament per mitjà de la paraula.