Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  lexicalització, n f
  • es  lexicalización
  • fr  lexicalisation
  • en  lexicalization

Definition
En lingüística informàtica, classificació alfabètica dels elements que componen un fitxer.
  • ca  lexicalització, n f
  • es  lexicalización
  • fr  lexicalisation
  • en  lexicalization

Definition
Procés d'integració d'una metàfora individual en el sistema general de la llengua.

Note

  • Per exemple, l'ús del terme virus aplicat al llenguatge informàtic.
  • ca  lexicalització, n f
  • es  lexicalización
  • fr  lexicalisation
  • en  lexicalization

Definition
Procés de transformació d'una interjecció o una onomatopeia en un mot susceptible de funcionar gramaticalment, com caminar xano-xano, cantar el gori-gori.
  • ca  lexicalització, n f
  • es  lexicalización
  • fr  lexicalisation
  • en  lexicalization

Definition
Procés pel qual una unitat lingüística complexa (un mot compost o derivat, un sintagma, una oració) esdevé una unitat lèxica.

Note

  • Per exemple, la conjunció perquè, formada a partir de la preposició per i la conjunció que, o la locució adverbial amb prou feines. La lexicalització sol implicar una pèrdua del significat composicional, com en el cas de la locució amb prou feines, però no necessàriament com en el cas de perquè. El terme lexicalització va ser introduït pel lingüista suís Charles Bally.
  • ca  lexicó, n m
  • ca  component lèxic, n m sin. compl.
  • es  componente léxico
  • es  lexicón
  • fr  composante lexicale
  • fr  lexique
  • en  lexicon

Definition
En gramàtica generativa, component de la gramàtica que delimita la competència lèxica dels parlants nadius.

Note

  • Consta generalment d'un conjunt d'entrades lèxiques (cadascuna de les quals es defineix d'acord amb els seus trets fonològics, sintàctics i semàntics) i d'un nombre variable de regles (entre les quals cal destacar les regles de formació de mots).
  • ca  lexicodidàctica, n f
  • es  lexicodidáctica
  • fr  statistique lexicale
  • en  lexicology for language teaching

Definition
Branca aplicada de la lexicologia que estudia el lèxic amb finalitats d'aplicació didàctica.
  • ca  glotocronologia, n f
  • ca  lexicoestadística, n f sin. compl.
  • es  glotocronología
  • es  lexicoestadística
  • fr  glottochronologie
  • fr  lexicostatistique
  • en  glottochronology
  • en  lexicostatistics

Definition
Mètode d'estudi desenvolupat per Morris Swadesh en els anys cinquanta per a datar el moment de separació entre llengües d'un mateix origen genètic.

Note

  • Es fonamenta en el supòsit que el lèxic bàsic de les llengües emparentades manté un índex constant de conservació, que Swadesh fixà en el 86% cada 1.000 anys. L'estudi comparatiu del lèxic de dues llengües a partir d'aquest índex permet la datació. Aquest mètode ha estat criticat, especialment per Eugenio Coseriu, a partir de les dades aportades per l'estudi de les llengües romàniques.
  • ca  lexicografia, n f
  • es  lexicografía
  • fr  lexicographie
  • en  lexicography

Definition
Branca aplicada de la lexicologia que s'ocupa de les tècniques d'inventari, de classificació i d'anàlisi del lèxic amb la finalitat sobretot d'elaborar diccionaris.
  • ca  lexicogramàtica, n f
  • es  léxico-gramática
  • fr  léxique-grammaire
  • en  lexic-grammar

Definition
Metodologia gramatical desenvolupada per Maurice Gross al final de la dècada dels seixanta que pretén delimitar la gramàtica d'una llengua a partir d'una delimitació exhaustiva de les propietats gramaticals de les unitats lèxiques.
  • ca  lexicologia, n f
  • es  lexicología
  • fr  lexicologie
  • en  lexicology

Definition
Disciplina lingüística que estudia sincrònicament l'estructura del lèxic d'una llengua, atenent a la composició, la varietat, l'origen, els canvis històrics i l'adaptació a les condicions socials de la comunitat lingüística.