lexicalització
lexicalització
- ca lexicalització, n f
- es lexicalización
- fr lexicalisation
- en lexicalization
Definició
En lingüística informàtica, classificació alfabètica dels elements que componen un fitxer.
lexicalització
lexicalització
- ca lexicalització, n f
- es lexicalización
- fr lexicalisation
- en lexicalization
Definició
Procés d'integració d'una metàfora individual en el sistema general de la llengua.
Nota
- Per exemple, l'ús del terme virus aplicat al llenguatge informàtic.
lexicalització
lexicalització
- ca lexicalització, n f
- es lexicalización
- fr lexicalisation
- en lexicalization
Definició
Procés de transformació d'una interjecció o una onomatopeia en un mot susceptible de funcionar gramaticalment, com caminar xano-xano, cantar el gori-gori.
lexicalització
lexicalització
- ca lexicalització, n f
- es lexicalización
- fr lexicalisation
- en lexicalization
Definició
Procés pel qual una unitat lingüística complexa (un mot compost o derivat, un sintagma, una oració) esdevé una unitat lèxica.
Nota
- Per exemple, la conjunció perquè, formada a partir de la preposició per i la conjunció que, o la locució adverbial amb prou feines. La lexicalització sol implicar una pèrdua del significat composicional, com en el cas de la locució amb prou feines, però no necessàriament com en el cas de perquè. El terme lexicalització va ser introduït pel lingüista suís Charles Bally.
lexicó
lexicó
- ca lexicó, n m
- ca component lèxic, n m sin. compl.
- es componente léxico
- es lexicón
- fr composante lexicale
- fr lexique
- en lexicon
Definició
En gramàtica generativa, component de la gramàtica que delimita la competència lèxica dels parlants nadius.
Nota
- Consta generalment d'un conjunt d'entrades lèxiques (cadascuna de les quals es defineix d'acord amb els seus trets fonològics, sintàctics i semàntics) i d'un nombre variable de regles (entre les quals cal destacar les regles de formació de mots).
lexicodidàctica
lexicodidàctica
- ca lexicodidàctica, n f
- es lexicodidáctica
- fr statistique lexicale
- en lexicology for language teaching
Definició
Branca aplicada de la lexicologia que estudia el lèxic amb finalitats d'aplicació didàctica.
lexicoestadística
lexicoestadística
- ca glotocronologia, n f
- ca lexicoestadística, n f sin. compl.
- es glotocronología
- es lexicoestadística
- fr glottochronologie
- fr lexicostatistique
- en glottochronology
- en lexicostatistics
Definició
Mètode d'estudi desenvolupat per Morris Swadesh en els anys cinquanta per a datar el moment de separació entre llengües d'un mateix origen genètic.
Nota
- Es fonamenta en el supòsit que el lèxic bàsic de les llengües emparentades manté un índex constant de conservació, que Swadesh fixà en el 86% cada 1.000 anys. L'estudi comparatiu del lèxic de dues llengües a partir d'aquest índex permet la datació. Aquest mètode ha estat criticat, especialment per Eugenio Coseriu, a partir de les dades aportades per l'estudi de les llengües romàniques.
lexicografia
lexicografia
- ca lexicografia, n f
- es lexicografía
- fr lexicographie
- en lexicography
Definició
Branca aplicada de la lexicologia que s'ocupa de les tècniques d'inventari, de classificació i d'anàlisi del lèxic amb la finalitat sobretot d'elaborar diccionaris.
lexicogramàtica
lexicogramàtica
- ca lexicogramàtica, n f
- es léxico-gramática
- fr léxique-grammaire
- en lexic-grammar
Definició
Metodologia gramatical desenvolupada per Maurice Gross al final de la dècada dels seixanta que pretén delimitar la gramàtica d'una llengua a partir d'una delimitació exhaustiva de les propietats gramaticals de les unitats lèxiques.
lexicologia
lexicologia
- ca lexicologia, n f
- es lexicología
- fr lexicologie
- en lexicology
Definició
Disciplina lingüística que estudia sincrònicament l'estructura del lèxic d'una llengua, atenent a la composició, la varietat, l'origen, els canvis històrics i l'adaptació a les condicions socials de la comunitat lingüística.
