Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  oració recíproca, n f
  • es  oración recíproca
  • fr  phrase réciproque
  • en  reciprocal sentence

Definition
Oració amb un verb que exigeix la presència de dos o més subjectes, que realitzen i reben mútuament l'acció verbal.

Note

  • En aquestes oracions el complement s'identifica amb un pronom feble (el pronom reflexiu) que pot aparéixer reforçat per expressions del tipus l'un a l'altre. Per exemple, Albert i Sofia s'acomiadaren a l'estació.
  • ca  clàusula menor, n f
  • ca  clàusula petita, n f sin. compl.
  • ca  oració reduïda, n f sin. compl.
  • ca  CM, n f sigla
  • es  cláusula menor
  • es  CM sigla
  • fr  phrase petite
  • fr  PP sigla
  • en  small clause
  • en  SC sigla

Definition
En la teoria del règim i del lligam, estructura sintàctica que conté un subjecte i un predicat de naturalesa no verbal i que pot ser parafrasejada per mitjà d'una oració amb el verb ser.

Note

  • Són, per exemple, clàusules menors les construccions entre claudàtors de les oracions següents: Vaig deixar [el got damunt de la taula], Carles du [les sabates trencades].
  • ca  oració reflexiva, n f
  • es  oración reflexiva
  • fr  phrase réfléchie
  • en  reflexive sentence

Definition
Oració en la qual el subjecte i el complement directe o l'indirecte són correferents.

Note

  • En aquestes oracions el complement s'identifica amb un pronom feble (el pronom reflexiu) que pot aparéixer reforçat per expressions del tipus si mateix. Per exemple, Vicent es renta les mans, Lluís s'escrigué una carta a si mateix.
  • ca  oració de relatiu, n f
  • ca  oració relativa, n f sin. compl.
  • ca  oració subordinada de relatiu, n f sin. compl.
  • es  oración de relativo
  • es  oración subordinada de relativo
  • fr  phrase relative
  • fr  phrase subordonnée relative
  • fr  proposition relative
  • en  relative clause

Definition
Oració subordinada introduïda per un relatiu, que pot funcionar com a pronom, com a adverbi o com a determinant.

Note

  • Tradicionalment les oracions de relatiu es classifiquen en adjectives i en substantives. Les primeres funcionen com a modificador d'un nom i equivalen a un adjectiu, mentre que les segones no modifiquen cap nom i tenen una funció equivalent a un sintagma nominal. Aquesta classificació no té en compte, però, l'existència d'oracions de relatiu amb valor adverbial. Per evitar aquest problema, una classificació alternativa diferencia les oracions de relatiu adjectives, o amb antecedent, de les oracions relatives lliures, o sense antecedent.
  • ca  oració simple, n f
  • es  oración simple
  • fr  phrase simple
  • en  simple sentence

Definition
Oració que només té un predicat verbal.

Note

  • Per exemple, El vent bufa de ponent.
  • ca  oració subordinada, n f
  • ca  clàusula subordinada, n f sin. compl.
  • ca  oració inserida, n f sin. compl.
  • es  cláusula subordinada
  • es  oración incrustada
  • es  oración subordinada
  • fr  phrase enchâssée
  • fr  phrase subordonnée
  • fr  proposition subordonnée
  • en  embedded sentence
  • en  subordinate clause

Definition
Oració que, en una oració composta, depén sintàcticament d'una altra oració, anomenada principal.

Note

  • Per exemple, que no vindria en Lluïsa va dir que no vindria. Tradicionalment, les oracions subordinades es classifiquen en substantives, adjectives i adverbials, segons que siguen equivalents funcionalment i distribucionalment a un substantiu, un adjectiu o un adverbi.
  • ca  oració de relatiu, n f
  • ca  oració relativa, n f sin. compl.
  • ca  oració subordinada de relatiu, n f sin. compl.
  • es  oración de relativo
  • es  oración subordinada de relativo
  • fr  phrase relative
  • fr  phrase subordonnée relative
  • fr  proposition relative
  • en  relative clause

Definition
Oració subordinada introduïda per un relatiu, que pot funcionar com a pronom, com a adverbi o com a determinant.

Note

  • Tradicionalment les oracions de relatiu es classifiquen en adjectives i en substantives. Les primeres funcionen com a modificador d'un nom i equivalen a un adjectiu, mentre que les segones no modifiquen cap nom i tenen una funció equivalent a un sintagma nominal. Aquesta classificació no té en compte, però, l'existència d'oracions de relatiu amb valor adverbial. Per evitar aquest problema, una classificació alternativa diferencia les oracions de relatiu adjectives, o amb antecedent, de les oracions relatives lliures, o sense antecedent.
  • ca  oració subordinada modal, n f
  • es  oración subordinada modal
  • fr  phrase modale
  • en  modal sentence

Definition
Oració adverbial que expressa una circumstància de manera i està encapçalada per una conjunció.

Note

  • Per exemple, segons disposa l'article corresponent en Ho has de fer segons disposa l'article corresponent. Tradicionalment, també es consideren subordinades modals oracions del tipus com t'he dit en Fes-ho com t'he dit, encara que en aquest cas està encapçalada per un relatiu i es tracta, per tant, d'una oració de relatiu.
  • ca  oració substantiva, n f
  • ca  oració subordinada substantiva, n f sin. compl.
  • es  oración subordinada sustantiva
  • es  oración sustantiva
  • fr  phrase substantive
  • en  substantive sentence
  • en  substantive sentence

Definition
Oració subordinada que equival funcionalment i distribucionalment a un substantiu o a un sintagma nominal.

Note

  • Són substantives les oracions completives i les oracions de relatiu substantives.
  • ca  oració subordinada temporal, n f
  • es  oración subordinada sustantiva
  • fr  phrase subordonnée temporelle
  • en  temporal clause

Definition
Oració adverbial que expressa una circumstància temporal i està encapçalada per una conjunció.

Note

  • Per exemple, mentre plovia o que plovia en Vam eixir mentre plovia i Vam eixir que plovia. Tradicionalment, també es consideren subordinades temporals oracions com quan plovia o abans que plogués (Vam eixir quan plovia, Vam eixir abans que plogués). La primera, però, és una oració de relatiu, ja que està encapçalada pel relatiu quan, i la segona, un sintagma en el qual l'adverbi (o preposició intransitiva) abans pren com a complement una subordinada substantiva encapçalada per que.