perífrasi modal
perífrasi modal
- ca perífrasi modal, n f
- es perífrasis modal
- fr périphrase modale
- en modal periphrasis
Definition
Perífrasi verbal en la qual el verb auxiliar introdueix valors relacionats amb nocions com ara la capacitat, l'obligació, la necessitat, la possibilitat, etc.
Note
- Tenint en compte el tipus de modalitat que expressen se solen distingir les perífrasis amb una modalitat radical i les perífrasis amb una modalitat epistèmica. En el primer cas, la perífrasi s'orienta cap a un agent, normalment el subjecte, i s'indica que aquest té l'autorització, la capacitat o l'obligació de fer alguna cosa. En el segon s'orienta cap al conjunt de l'oració i s'indica que, a parer del parlant, l'estat de coses que s'hi expressa és necessari, possible o probable. Per exemple, la perífrasi «poder + infinitiu» presenta una modalitat radical quan indica que el subjecte té el permís de realitzar una cosa (Com que ja has acabat els deures, ja pots mirar la tele) o la capacitat de realitzar-la (Jo puc arreglar la ràdio, que sé d'electrònica), i una modalitat epistèmica quan indica la possibilitat que ocórrega una cosa (No te'n vages, que pot ploure). Per la seua banda, la perífrasi modal «deure + infinitiu» s'empra fonamentalment amb una modalitat epistèmica, i indica la probabilitat que s'esdevinga una cosa (Deuen ser a casa, perquè tenen la llum oberta). En alguns parlars, a més, també pot usar-se amb una modalitat radical i expressar l'obligació del subjecte de realitzar una cosa (Els fills deuen obeir els pares).
perífrasi verbal
perífrasi verbal
- ca perífrasi verbal, n f
- es perífrasis verbal
- fr périphrase verbale
- en verbal periphrasis
Definition
Construcció sintàctica formada per la combinació de dos verbs, enllaçats en certs casos per una preposició, que forma un únic predicat verbal.
Note
- El primer verb, anomenat auxiliar, aporta generalment un valor temporal, modal o aspectual, i si té forma finita explicita la flexió de temps i persona. El segon verb, anomenat principal, auxiliat o ple, té un caràcter predicatiu i adopta una forma no personal. Segons la forma no personal del verb principal, es diferencien les perífrasis d'infinitiu, les de gerundi i les de participi. Per exemple: «deure + infinitiu» (Ja ho deuen saber), «estar + gerundi» (Encara estan treballant), «quedar + participi» (La llei ha quedat aprovada).
perifràstic -a
perifràstic -a
- ca perifràstic -a, adj
- es perifrástico ‑ca
- fr périphrastique
- en periphrastic
Definition
Dit del temps verbal format amb l'ajuda d'un verb auxiliar.
període
període
- ca període, n m
- es periodo
- fr période
- en period
Definition
Construcció bimembre formada per una pròtasi (o oració subordinada) i una apòdosi (o oració principal), que apareixen separades per una inflexió tonal, acompanyada generalment de pausa.
Note
- En aquesta accepció el terme s'utilitza sobretot per a referir-se a les oracions compostes condicionals i concessives.
període
període
- ca període, n m
- es periodo
- fr période
- en period
Definition
Sèrie d'oracions juxtaposades o coordinades entre una pausa plena i una altra.
període
període
- ca cicle, n m
- ca període, n m sin. compl.
- ca vibració doble, n m sin. compl.
- es ciclo
- fr cycle
- en cycle
Definition
En fonètica, unitat de mesura de la freqüència d'un so.
Note
- Correspon a l'interval de temps que enregistra un oscil·lògraf de cresta a cresta de les ones, o entres dos punts corresponents del traçat de les ones.
perlatiu
perlatiu
- ca perlatiu, n m
- es perlativo
- fr perlatif
- en perlative
Definition
Cas que en diferents llengües australianes indica el lloc pel qual o al llarg del qual es produeix el moviment.
perlocució
perlocució
- ca perlocució, n f
- es perlocución
- fr perlocution
- en perlocution
Definition
Component de l'acte de parla que conté la intenció o l'efecte que el parlant vol aconseguir en produir un enunciat.
Note
- Contrasta amb il·locució i locució.
permutació
permutació
- ca permutació, n f
- es permutación
- fr permutation
- en permutation
Definition
Operació consistent a introduir una variació en l'ordre dels elements d'una estructura lingüística.
Note
- En glossemàtica, aquesta operació és utilitzada per a determinar el valor paradigmàtic dels pleremes o unitats del pla del contingut. En gramàtica generativa, s'utilitza a vegades com a sinònim de moviment.
persistència
persistència
- ca persistència, n f
- es persistencia
- fr persistance
- en persistence
Definition
En un procés de gramaticalització, manteniment de certs trets del significat original del mot o de la construcció que es veuen sotmesos a un procés de canvi d'una funció més lèxica a una funció més gramatical.
