persona
persona
- ca persona, n f
- es persona
- fr personne
- en person
Definition
Categoria gramatical de caràcter díctic que es realitza en els pronoms personals, en els possessius i els verbs en forma finita que permet distingir els participants d'una situació comunicativa (emissor i receptor) o fer referència a qualsevol altra entitat.
Note
- Així, es distingeix la primera persona, referida al qui parla; la segona, referida al qui escolta, i la tercera, referida a l'entitat (persona o no) de què es parla. La primera i la segona persones designen sempre éssers humans, o almenys personificats, i necessàriament identificats i presents en la situació comunicativa, mentre que les persones o entitats a què es fa referència amb la tercera persona poden no ser identificades ni presents. Per això, es diu que la tercera persona és una persona impròpia o «no persona». El plural de les persones únicament és paral·lel al plural dels noms en la tercera persona. En les altres dues persones la situació és més complexa: nosaltres inclou jo i alguna persona més, i pot incloure o no l'interlocutor; vosaltres suposa tu, i inclou un o uns altres interlocutors presents o bé una o unes altres persones. A causa d'això, alguns lingüistes prefereixen les denominacions de quarta, cinquena i sisena persones en lloc de les tradicionals persones del plural. Pel que fa a la primera persona del plural, d'altra banda, algunes llengües diferencien una persona inclusiva d'una persona exclusiva. Pel que fa a la tercera, igualment, algunes llengües presenten una persona obviativa.
persona exclusiva
persona exclusiva
- ca persona exclusiva, n f
- es persona exclusiva
- fr personne exclusive
- en exclusive person
Definition
Primera persona del plural que denota l'emissor però no el receptor de l'enunciació i que, per tant, té el valor de 'jo i d'altres (però no tu)'.
Note
- Aquesta persona és típica de moltes llengües ameríndies. Contrasta amb la persona inclusiva.
persona inclusiva
persona inclusiva
- ca persona inclusiva, n f
- es persona inclusiva
- fr personne inclusive
- en inclusive person
Definition
Primera persona del plural que denota necessàriament els dos participants de l'enunciació i que, per tant, té el valor de 'jo i tu (entre d'altres possibles)'.
Note
- Aquesta persona és típica de moltes llengües ameríndies. Contrasta amb la persona exclusiva.
persona obviativa
persona obviativa
- ca persona obviativa, n f
- ca quarta persona, n f sin. compl.
- es persona obviativa
- fr personne obviative
- en obviative person
Definition
Tercera persona d'algunes llengües ameríndies i africanes que designa una entitat que és diferent de l'emissor i el receptor i també d'una altra entitat equivalent que apareix més destacada o topicalitzada en l'oració o en el discurs previ.
perspectiva funcional de l'oració
perspectiva funcional de l'oració
- ca perspectiva funcional de l'oració, n f
- es perspectiva funcional de la oración
- fr perspective fonctionnelle de la phrase
- en functional sentence perspective
Definition
En la terminologia de l'Escola de Praga, anàlisi de les oracions, o dels textos, centrada en la funció comunicativa dels constituents i, més concretament, en el tipus d'informació que contenen i en la manera com s'estructura aquesta informació.
Note
- La idea bàsica en aquest tipus d'anàlisi es basa en el fet que l'estructura sintàctica d'una oració i, sobretot, l'ordre dels constituents estan determinats per les funcions comunicatives que desenvolupen i, concretament, per l'organització de la informació en temes, o tòpics, i remes, o comentaris. Les oracions Júlia ha escrit la carta i La carta, l'ha escrita Júlia, per exemple, presenten unes diferències d'ordre que responen a diferències informatives: en la primera el tema és Júlia i el rema la resta de l'oració, mentre que en la segona el tema és la carta i el rema la resta de l'oració.
pes sil·làbic
pes sil·làbic
- ca pes sil·làbic, n m
- es peso silábico
- fr poids syllabique
- en syllable weight
Definition
En fonologia mètrica, distinció sil·làbica que fa referència als constituents de la rima.
Note
- En general, es pot dir que una síl·laba és pesant si conté una rima complexa, això és, si conté un vocal llarga (equivalent a dues vocals), una vocal seguida de consonant o un diftong; es diu, per contra, que és lleugera quan la rima no és complexa. El pes sil·làbic és pertinent per a moltes regles fonològiques i molt especialment per a la col·locació de l'accent. En llatí, per exemple, l'accent s'assigna a la penúltima síl·laba si és pesant i a l'antepenúltima, en cas contrari.
peu
peu
- ca peu, n m
- ca grup rítmic, n m sin. compl.
- es grupo rítmico
- es pie
- fr groupe rythmique
- fr pied
- en foot
- en rhythmic group
Definition
Unitat d'estructura rítmica que sorgeix d'agrupar una síl·laba tònica, o nucli de peu, amb les síl·labes àtones anteriors o amb les posteriors.
Note
- Els peus es poden classificar a partir de diferents paràmetres: segons la posició de les síl·labes àtones respecte a la tònica, es diferencien els peus amb nucli a l'esquerra i els peus amb nucli a la dreta; segons el nombre fix o no de síl·labes àtones, es diferencien els peus limitats i els il·limitats; segons les restriccions imposades al nucli, es diferencien els peus sensibles a la quantitat (preferència de síl·laba tancada, de vocal llarga o tensa o de diftong i vocal plena com a nucli de peu) i els peus insensibles a la quantitat.
peu degenerat
peu degenerat
- ca peu degenerat, n m
- es pie degenerado
- fr pied dégénéré
- en degenerate foot
Definition
Peu que no té l'estructura general d'un iambe o d'un troqueu i que es postula per tal de completar l'estructura sil·làbica d'un mot.
Note
- El mot amiga, per exemple, consta del troqueu amí i del peu degenerat ga.
peu iàmbic
peu iàmbic
- ca peu iàmbic, n m
- ca iambe, n m sin. compl.
- es pie yámbico
- es yambo
- fr iambe
- fr pied iambique
- en iambic foot
- en iambus
Definition
Peu format per una síl·laba àtona seguida d'una síl·laba tònica.
Note
- Per exemple, l'estructura del mot també.
peu trocaic
peu trocaic
- ca peu trocaic, n m
- ca troqueu, n m sin. compl.
- es pie trocaico
- es troqueo
- fr pied trochaïque
- fr trochée
- en trochaic foot
- en trochee
Definition
Peu format per una síl·laba tònica seguida d'una síl·laba àtona.
Note
- Per exemple, l'estructura del mot costa.
