Diccionari de la bicicleta i el ciclisme - Presentation
© Autoria i edició: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2026
Amb la col·laboració de: Federació Catalana de Ciclisme
El Diccionari de la bicicleta i el ciclisme és una obra ambiciosa, encara en curs d’elaboració, que arrenca amb la disputa de tres etapes del Tour de França de 2026 a Catalunya però que pretén abastar el món complet de la bicicleta. És a dir, l’ús esportiu però també l’ús quotidià, passant per la pràctica lúdica o per les mesures urbanístiques adreçades a protegir-la i a incentivar-ne la utilització.
El motiu és que la bicicleta és un vehicle insuperable en senzillesa (i, doncs, en cost econòmic), en eficiència, en sostenibilitat i en beneficis per a la salut. És la base de l’esport professional del ciclisme, molt seguit arreu del món els dies de grans esdeveniments, però també és un element lúdic altament satisfactori. I, com a mitjà de transport actiu, ja fa un bon grapat d’anys que té un paper fonamental en totes les ciutats preocupades per la sostenibilitat.
I és que la bicicleta és un prodigi de disseny. Se sol citar com a antecedent la draisina de 1817, amb un quadre de fusta i dues rodes als extrems, que s’impulsava movent alternativament els peus a banda i banda; la idea del creador era fer-ne un mitjà de transport per a les classes humils, però va acabar convertida en una joguina de les classes altes. Cap als anys seixanta del segle XIX s’hi van afegir els pedals i de seguida va evolucionar cap als bicicles, aquells monstres amb una roda de davant enorme moguda per pedals que van servir perquè burgesia i aristocràcia s’hi exhibissin, es divertissin i també hi prenguessin mal. Aquest últim punt el van intentar resoldre les bicicletes de seguretat, ja als anys vuitanta del mateix segle, amb una mida de rodes que permetia tocar de peus a terra i amb una transmissió de cadena de plat i pinyó per a moure la roda de darrere. I a partir del 1890 el disseny queda pràcticament fixat: rodes de rajos amb pneumàtics, quadre de tubs d’acer i transmissió per cadena. És en aquest punt que l’abaratiment del producte permet, ara sí, fer-ne un aparell popular.
Actualment el Diccionari de la bicicleta i el ciclisme (centrat, com hem dit, en la celebració del Tour de França) conté més de dos-cents termes, relatius a les parts i els components de les bicicletes, el recorregut i el desenvolupament de les curses i l’equip dels ciclistes. De tota manera, el TERMCAT hi continua treballant amb la voluntat d’ampliar l’àmbit de les curses amb les funcions dels ciclistes i l’arbitratge i, sobretot, d’incloure-hi la bicicleta urbana i les mesures urbanístiques.
Entre les fonts consultades convé destacar especialment l’històric Diccionari de ciclisme del TERMCAT (publicat el 1991 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona) i l’àrea de ciclisme del Diccionari general de l’esport també del TERMCAT (publicat l’any 2010 amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i actualitzat anualment).
Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès, italià i anglès (les grans llengües del ciclisme són sens dubte el francès i l’italià); una definició, i, en un nombre molt elevat de casos, també notes explicatives o notes que fan referència a termes relacionats (destacats amb negreta).
Des de la pestanya “Consulta de termes”, es pot accedir a les fitxes terminològiques de tres maneres diferents: mitjançant l’accés a la llista alfabètica de totes les denominacions (per a cada un dels idiomes del diccionari); mitjançant l’accés temàtic en català, o mitjançant cerques simples o avançades (directament al quadre “Text de la consulta”), en qualsevol de les llengües del diccionari.
Terminologia descarregable a la Terminologia Oberta.
Materials complementaris:
Infografia: Terminologia del ciclisme: La cursa
Infografia: Terminologia del ciclisme: La bicicleta
Infografia: El quadre de la bicicleta
Autoria i edició:
Amb la col·laboració de:
Citació bibliogràfica recomanada:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la bicicleta i el ciclisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2026. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/359>
