càrex de Link
càrex de Link
ciperàcies
- ca càrex de Link, n m
- ca càrex distaqui, n m alt. sin.
- ca càrex dístic, n m alt. sin.
- nc Carex distachya Desf.
ciperàcies
càrex de rabosa
càrex de rabosa
ciperàcies
- ca càrex cuprí, n m
- ca càrex de rabosa, n m alt. sin.
- ca margall de prat, n m alt. sin.
- ca serrada, n f alt. sin.
- nc Carex vulpina L. subsp. cuprina (Heuff.) O. Bolòs et Vigo
- nc Carex cuprina (Sándor ex Heuff.) Nendtvich ex A. Kern. sin. compl.
ciperàcies
càrex dels arenals
càrex dels arenals
ciperàcies
- ca càrex dels arenals, n m
- ca sarsaparrella d'Alemanya, n f alt. sin.
- nc Carex arenaria L.
ciperàcies
càrex depauperat
càrex depauperat
ciperàcies
- ca càrex depauperat, n m
- nc Carex depauperata Gooden.
ciperàcies
càrex diandre
càrex diandre
ciperàcies
- ca càrex diandre, n m
- nc Carex diandra Schrank
ciperàcies
càrex digitat
càrex digitat
ciperàcies
- ca càrex digitat, n m
- nc Carex digitata L.
ciperàcies
càrex distant
càrex distant
ciperàcies
- ca càrex distant, n m
- ca sisca de cadiretes, n f alt. sin.
- nc Carex distans L.
ciperàcies
Note
- Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal a DCVB-E, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
càrex distaqui
càrex distaqui
ciperàcies
- ca càrex de Link, n m
- ca càrex distaqui, n m alt. sin.
- ca càrex dístic, n m alt. sin.
- nc Carex distachya Desf.
ciperàcies
càrex dístic
càrex dístic
ciperàcies
- ca càrex de Link, n m
- ca càrex distaqui, n m alt. sin.
- ca càrex dístic, n m alt. sin.
- nc Carex distachya Desf.
ciperàcies
càrex divís
càrex divís
ciperàcies
- ca càrex divís, n m
- ca junça, n f alt. sin.
- nc Carex divisa Huds.
ciperàcies
Note
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).