Noms de plantes. TO

ca cebollassa, n f
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca ensopegall, n m alt. sin.
ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
ca ensopeguera, n f alt. sin.
ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
ca nebulosa, n f alt. sin.
nc Limonium delicatulum (Girard) Kuntze
nc Statice delicatula Girard sin. compl.

plumbaginàcies

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus fistulosus L.

asfodelàcies

Note

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

ca porrassa, n f
ca allassa, n f sin. compl.
ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca baleta (fruit), n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca ceba borda, n f alt. sin.
ca cebollassera, n f alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gala (fruit), n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca lliri de gesses, n m alt. sin.
ca lliri fals, n m alt. sin.
ca macaruller, n m alt. sin.
ca macarullera, n f alt. sin.
ca palla gamó, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porreca, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca quiricau, n m alt. sin.
ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
nc Asphodelus cerasiferus J. Gay

asfodelàcies

Note

Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.

ca ceba d'hivern, n f
ca ceba borda, n f alt. sin.
ca ceba porrera, n f alt. sin.
ca cebolleta, n f alt. sin.
ca cebollí francès, n m alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca porradell, n m alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
nc Allium fistulosum L.

amaril·lidàcies

Note

Les denominacions cebolleta i cibolla (procedents d'obres mallorquines) són derivats del llatí vulgar *CEPULLA.

ca caramuixes, n f pl
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
nc Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.

asfodelàcies

ca albó de muntanya, n m
ca gamó, n m sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albó blanc, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca canyamussa, n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca porrassa, n f alt. sin.
ca porrassera, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus albus Mill.

asfodelàcies

Note

Armuto (pron. 'almútu') és un nom alguerès provinent del sard armutu.

ca porrassa, n f
ca allassa, n f sin. compl.
ca vara de Sant Josep, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca albons, n m pl alt. sin.
ca arbeçó, n m alt. sin.
ca asfòdel, n m alt. sin.
ca baleta (fruit), n f alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca ceba borda, n f alt. sin.
ca cebollassera, n f alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gala (fruit), n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamonet, n m alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca lliri de gesses, n m alt. sin.
ca lliri fals, n m alt. sin.
ca macaruller, n m alt. sin.
ca macarullera, n f alt. sin.
ca palla gamó, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porreca, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca quiricau, n m alt. sin.
ca vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
nc Asphodelus cerasiferus J. Gay

asfodelàcies

Note

Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.

ca ceba, n f
ca ceba (bulb), n f sin. compl.
ca calçot, n m alt. sin.
ca ceba blanca, n f alt. sin.
ca ceba de grell, n f alt. sin.
ca ceba porrera, n f alt. sin.
ca ceballot, n m alt. sin.
ca cebes, n f pl alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
nc Allium cepa L.

amaril·lidàcies

Note

1. Les denominacions calçot, ceba de grell i ceba porrera fan referència al 'grill de ceba blanca cultivat especialment per a ésser menjat al caliu' (DIEC2-E, s. v. calçot).
2. MASCLANS recull ceba d'Egipte per a la var. proliferum, i per a la ceba indica que 'se n'han obtingut nombroses varietats de conreu (cf. Dicc. Moll i Gr. Encicl. Cat.).'; NPMASC recull ceba valenciana per a una raça d'Allium cepa, sense especificar-la.

ca all de bruixa, n m
ca all bord, n m sin. compl.
ca all de bruixes, n m alt. sin.
ca all de colobra, n m alt. sin.
ca all de marge, n m alt. sin.
ca all de moro, n m alt. sin.
ca all de vinyes, n m alt. sin.
ca all porrí, n m alt. sin.
ca all porrit, n m alt. sin.
ca all porro, n m alt. sin.
ca all rosat, n m alt. sin.
ca all silvestre, n m alt. sin.
ca allassa vermella, n f alt. sin.
ca calabruix, n m alt. sin.
ca cebollí, n m alt. sin.
ca porradell bord, n m alt. sin.
ca porradell fi, n m alt. sin.
ca porro, n m alt. sin.
nc Allium roseum L.

amaril·lidàcies

ca cebollí, n m
ca ceba de moro, n f sin. compl.
ca gamonet, n m sin. compl.
ca porrassina, n f sin. compl.
ca albó, n m alt. sin.
ca arsènic, n m alt. sin.
ca caramuixa, n f alt. sin.
ca caramuixes, n f pl alt. sin.
ca cebeta borda, n f alt. sin.
ca cebollassa, n f alt. sin.
ca cebollina, n f alt. sin.
ca cebollins, n m pl alt. sin.
ca cibolla, n f alt. sin.
ca crenetes, n f pl alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamonera, n f alt. sin.
ca gamons, n m pl alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca porrasses, n f pl alt. sin.
ca porrassí, n m alt. sin.
ca porrina, n f alt. sin.
ca porrines, n f pl alt. sin.
ca vareta de la virtut, n f alt. sin.
ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
nc Asphodelus fistulosus L.

asfodelàcies

Note

1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.

Noms de plantes. TO

Basic search

Advanced search

Note

Note

Note

Note

Note

Note

Note